Collserola
De Viquipèdia
La serra de Collserola és una part de la Serralada Litoral compresa entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès i culmina a 516,2 m d'altitud, al cim del Tibidabo. D'altres cims importants són el Turó del Puig (477,2 m), el Puig d'Olorda (436,4 m), el Turó de Valldaura (421,3 m), el Turó de la Magarola (o del Maltall) (431 m), Sant Pere Màrtir (389 m) i el Puig Madrona (342 m).[1]
Conté una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.
L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.
El nom de Collserola ve de «Coll (de) s'Erola», amb un ús arcaic de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.
Taula de continguts |
[edita] Geologia
La serra està formada majoritàriament per roques metamòrfiques (licorelles, esquits i pissarres) de l'era primària plegades intensament, a diferència dels trams contigus de la Serralada Litoral: el massissos de l'Ordal i el Garraf són formats per roques sedimentàries secundàries i la Serra de Marina i la del Corredor són majoritàriament granítiques[2].
Per sota de les roques metamòrfiques, hi ha un sòcol granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia herciniana. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent va alterar les roques del voltant (és el que s'anomena metamorfisme de contacte), formant una aureola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs com els voltants del Tibidabo. Això es pot observar al vessant barceloní, al peu del qual trobem, de manera discontínua, afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes (en contacte amb el granit) i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.[3] A la base del vessant vallesà, reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat a la Mina Berta.[2]
Per damunt de les licorelles, trobem en alguns llocs afloraments calcaris, com el del Puig d'Olorda i el Turó de Montcada, explotats per fàbriques de ciment.
[edita] Vegetació
La vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc o un bosc mixt de pins, roures i alzines. També a les vessants més assolellades trobem pi pinyer. Als fons de les valls, al llarg dels torrents i a les obagues també es troben boscos de ribera. Hi ha zones de matolls i prats. Sota les pinedes creix el sotabosc, amb vegetació típicament mediterrània.
[edita] Fauna
A Collserola s'hi troben tortugues mediterrànies, diverses espècies de serps, gripaus, tritons, granotes i salamandres. De mamífers són abundants els porcs senglars, les guineus, toixons o esquirols. Entre tots els animals, destaquen les aus, de les quals s'han comptabilitzat 130 espècies. Abunden el pitroig, la cadernera, el colom, l'esparver, l'aligot i la merla.
[edita] El Parc de Collserola
Per preservar aquest espai, el 1987 es va constituir el Parc de Collserola, que té una superfície de 8.465 hectàrees. Es tracta d'un Espai d'interès natural, i està gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i per la Diputació de Barcelona. Actualment s'està negociant la creació del Parc Natural de Collserola.
[edita] Torre de Collserola
Dalt del turó de la Vilana, a 445 m d'altitud, s'hi aixeca la Torre de Collserola, torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). La torre fa 268 metres d'alçada i l'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.
[edita] Barri de Collserola
El barri de Collserola integrant del Districte Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona està format pels següents territoris:
[edita] Agressions a la serra de Collserola
Diverses associacions com Depana o la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola consideren que aquesta pateix agressions que són incompatibles amb la conservació del seu espai natural. Un llistat d'aquestes agressions que denuncien seria:
[edita] L'abús urbanitzador
S'urbanitza en tots els municipis de l'entorn de Collserola en els espais qualificats com a reserves de sòl per a vivendes o equipaments,[cal citació] especialment en zones agrícoles ...[cal citació] El Pla CAUFEC, ara dit Portal de Barcelona d'Esplugues, la nova urbanització a la mateixa riera de Vallvidrera (Rierada-Vallpineda) a Molins de Rei, les noves atraccions al cim del Tibidabo, o les amenaces no resoltes a les Valls de Sant Just Desvern, Sant Cugat, ...[cal citació]
[edita] L'aïllament
Les conseqüències de la urbanització no es limiten a la pèrdua d'espai, sinó que aïllen definitivament Collserola dels espais naturals propers com Sant Llorenç del Munt, Garraf-Ordal o la Serra de Marina ... La urbanització salvatge[cal citació] de la Plana del Castell i de les 340 hectàrees del Centre Direccional de Cerdanyola (3540 nous habitatges, desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat, nova carretera pomposament anomenada Eix de la Ciència, nou abocador de residus per a 3 milions de tones, reserva de sòl per al túnel d'Horta) tot en nom de la ciència i la sostenibilitat,[cal citació] representa el tancament definitiu del principal connector biològic de Collserola.[cal citació]
[edita] Fragmentació
Els túnels de Vallvidrera, així com els previstos: Vial de Cornisa, túnel d'Horta i túnel central o de Sant Medir, amenacen de convertir l'espai natural de Collserola en unes taques forestals aïllades entre vials i urbanitzacions,... [cal citació]
[edita] Contaminació i degradació
Les cimenteres de Sant Feliu i de Montcada i Reixac, les extraccions (com la mina Berta del Papiol i Sant Cugat), la xarxa elèctrica desmesurada, la contaminació de rieres (com la riera de Vallvidrera), són alguns dels exemples que pateix Collserola i que les administracions no solucionen.[cal citació]
[edita] Referències
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
- ↑ 2,0 2,1 Raspall, A. i cols. Guia de Natura del Parc de Collserola. Barcelona, 2004. Consorci del Parc de Collserola. ISBN 84-69-3165-X
- ↑ SOLÉ SABARÍS, Lluís (dir.) Ciclo de Geología práctica sobre los alrededores de Barcelona. Madrid, 1964. Dirección General de Enseñanza Media
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Web del Parc de Collserola
- Web de rutes en bicicleta pel Parc de Collserola
- Web de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, formada per un grup d'entitats que treballen per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola. Aquestes entitats són dels diferents municipis, nou en total, que envolten la serra. La web inclou un plànol de Collserola.
- Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.
- Web Fonts de Collserola . Grup d'amics, amants de la natura, a qui agrada fer excursions i anar amb bicicleta, han fet una recerca de 200 fonts del Parc de Collserola. En el web disposeu de recorreguts amb GPS
- Rutes a cavall per Collserola
