Colltort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Colltort
Jinxtorquilla.jpg
Il·lustració d'una parella de colltorts (circa 1901)
Il·lustració d'una parella de colltorts (circa 1901)
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Piciformes
Família: Picidae
Subfamília: Jynginae
Gènere: Jynx
Espècie: J. torquilla
Nom binomial
Jynx torquilla
Linnaeus, 1758[2]
Subespècies[3][4]

Vegeu el text

El colltort, formiguer, llenguerut o blauet[5][6] (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots. El seu nom fa referència a la seua facultat de moure el cap en tots els sentits.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Fa 16 cm de llargària. Té un plomatge de colors apagats, gris i bru amb taques blanques per damunt i ratllat finament per sota. Té la cua llarga i arrodonida el bec curt, recte i punxegut, les potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere; la llengua llarga, viscosa i protràctil.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica. Defuig els boscos i només viu en arbredes i en els límits dels boscos que toquen els camps conreats. Es nodreix de formigues, escarabats, aranyes i larves que atrapa amb la llengua i a terra. Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.

Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.[7]

No fa forats als arbres ni en colpeja la fusta, sinó que aprofita els forats ja fets per amagar-hi el seu niu que semblantment als altres picots, no queda recobert amb cap altre material. A l'abril-maig, la femella fa la posta de 7 o 10 ous de color blanc i és ella l'encarregada de covar-los durant 12 dies, però en l'alimentació de la niuada també hi intervindrà el pare. Després de 20 dies, els petits deixen el niu. De vegades poden fer dues cries.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758.. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius). Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. 
  3. «Jynx torquilla». Catalogue of Life. (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  6. AviBase (català)
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, planes 75-76. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 The Internet Bird Collection (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Animal Diversity Web (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bernis, F., 1970,Aves Migradoras Ibéricas, Fasc. 6. Publicación Especial S.E.O. Madrid
  • Cortés, J. A. i Domínguez, M. A., 1994,Método de detección del torcecuello (Jynx torquilla) durante la época de reproducción. Apus, 4: 4-5.
  • Cramp, S. (Ed.), 1985,Handbook of the Birds of Europe the Middle East and North Africa. Vol. IV. Terns to Woodpeckers. Oxford University Press. Oxford
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003,The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Garcías, P., 2001. La migración de las aves a través del archipiélago de Cabrera. A. Pons, G. X., 2001 (ed). Las aves del parque nacional marítimo-terrestre del archipiélago de Cabrera. P. 131-180. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente
  • Gorman, Gerard: Woodpeckers of Europe. A Study of the european Picidae. Bruce Coleman 2004. pp 47-56. ISBN 1-872842-05-4.
  • Hans-Günther Bauer, P. Berthold: Die Brutvögel Mitteleuropas. Bestand und Gefährdung. Aula, Wiesbaden, 1997, S. 283f. ISBN 3-89104-613-8.
  • Herrera, C. M. i Alcalde, J. L., 1975. Probable nidificación de Jynx torquilla en Sierra Morena occidental. Ardeola, 22: 148-149.
  • Ludwig Sothmann, Schreiner, Ranftl: Das Braunkehlchen – Vogel des Jahres, 1987, Der Wendehals – Vogel des Jahres 1988, Bayrische Akademie für Naturschutz und Landschaftspflege, Laufen/Salzach, 1989 ISBN 3-924374-55-4.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993, A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
  • U. N. Glutz von Blotzheim (Hrsg.): Handbuch der Vögel Mitteleuropas. Bd 9. Aula, Wiesbaden 1994]], S. 881-916. ISBN 3-89104-562-X.
  • Viktor Wember: Die Namen der Vögel Europas. Bedeutung der deutschen und wissenschaftlichen Namen. AULA-Verlag GmbH Wiebelsheim, 2005,S. 114. ISBN 3-89104-678-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]