Colltort
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Il·lustració d'una parella de colltorts (circa 1901)
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Jynx torquilla (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica del colltort: taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada).
|
||||||||||||||||
El colltort (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Fa 16 cm de llargària.
- Té un plomatge de colors apagats, gris i bru amb taques blanques per damunt i ratllat finament per sota.
- Té la cua llarga i arrodonida.
- Bec curt, recte i punxegut.
- Potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere.
- Llengua llarga, viscosa i protràctil.
[edita] Subespècies
- Jynx torquilla chinensis (Hesse, 1911)
- Jynx torquilla himalayana (Vaurie, 1959)
- Jynx torquilla mauretanica (Rothschild, 1909)
- Jynx torquilla sarudnyi (Loudon, 1912)
- Jynx torquilla torquilla (Linnaeus, 1758)
- Jynx torquilla tschusii (O. Kleinschmidt, 1907)
[edita] Reproducció
No fa forats als arbres ni en colpeja la fusta, sinó que aprofita els forats ja fets per amagar-hi el seu niu que semblantment als altres picots, no queda recobert amb cap altre material.
A l'abril-maig, la femella fa la posta de 7 o 10 ous de color blanc i és ella l'encarregada de covar-los durant 12 dies, però en l'alimentació de la niuada també hi intervindrà el pare. Després de 20 dies, els petits deixen el niu. De vegades poden fer dues cries.
[edita] Alimentació
Es nodreix de formigues, escarabats, aranyes i larves que atrapa amb la llengua i a terra.
[edita] Hàbitat
Defuig els boscos i només viu en arbredes i en els límits dels boscos que toquen els camps conreats.
[edita] Distribució geogràfica
És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.
[edita] Costums
Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.[1]
[edita] Observacions
El seu nom fa referència a la seua facultat de moure el cap en tots els sentits.
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 75-76. ISBN 84-315-0434-X.
[edita] Enllaços externs
- El colltort a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població del colltort al Principat de Catalunya. (català)
- Descripció i fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- El colltort a la IUCN. (anglès)
- El colltort a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Vídeos i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors del colltort. (anglès)
- El colltort a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Hàbitat i reproducció d'aquesta espècie. (francès)
- Vídeos de colltorts en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
