Colltort
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Il·lustració d'una parella de colltorts (circa 1901)
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Jynx torquilla (Linnaeus, 1758)[2] |
||||||||||||||||
 Distribució geogràfica: taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada).
|
||||||||||||||||
.png)
El colltort, formiguer, llenguerut o blauet[3][4] (Jynx torquilla) és un representant força primitiu dels pícids i que, de fet, és bastant diferent dels altres picots.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 16 cm de llargària.
- Té un plomatge de colors apagats, gris i bru amb taques blanques per damunt i ratllat finament per sota.
- Té la cua llarga i arrodonida.
- Bec curt, recte i punxegut.
- Potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere.
- Llengua llarga, viscosa i protràctil.
[modifica] Subespècies
- Jynx torquilla chinensis (Hesse, 1911)
- Jynx torquilla himalayana (Vaurie, 1959)
- Jynx torquilla mauretanica (Rothschild, 1909)
- Jynx torquilla sarudnyi (Loudon, 1912)
- Jynx torquilla torquilla (Linnaeus, 1758)
- Jynx torquilla tschusii (O. Kleinschmidt, 1907)[5][6]
[modifica] Reproducció
No fa forats als arbres ni en colpeja la fusta, sinó que aprofita els forats ja fets per amagar-hi el seu niu que semblantment als altres picots, no queda recobert amb cap altre material.
A l'abril-maig, la femella fa la posta de 7 o 10 ous de color blanc i és ella l'encarregada de covar-los durant 12 dies, però en l'alimentació de la niuada també hi intervindrà el pare. Després de 20 dies, els petits deixen el niu. De vegades poden fer dues cries.
[modifica] Alimentació
Es nodreix de formigues, escarabats, aranyes i larves que atrapa amb la llengua i a terra.
[modifica] Hàbitat
Defuig els boscos i només viu en arbredes i en els límits dels boscos que toquen els camps conreats.
[modifica] Distribució geogràfica
És ocell emigrant que a l'estiu habita al centre i al sud d'Europa, i a l'hivern emigra a l'Àfrica.
[modifica] Costums
Són, fonamentalment, ocells estiuencs, encara que també hi ha alguns que hivernen. En aquest aspecte, es diferencien de la resta de picots, que tenen costums plenament sedentaris. A més, aquests viatges els realitzen durant la nit.
Quan es veu en perill reacciona d'una manera característica: entaforat en el seu amagatall, avança i retira el cap, d'una manera lenta i amatent, alhora que emet un xiulet que recorda una serp i estarrufa les plomes del cap, mig desemmarcant-ne els ulls. L'acció acostuma a ésser efectiva i provoca el desengany de l'intrús, que, normalment, rebutja l'enfrontament amb les serps i, per si de cas, amb tot el que s'hi assembli.[7]
[modifica] Observacions
El seu nom fa referència a la seua facultat de moure el cap en tots els sentits.
[modifica] Referències
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. [1-4], 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ AviBase (català)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 75-76. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Bibliografia
- Bernis, F., 1970. Aves Migradoras Ibéricas, Fasc. 6. Publicación Especial S.E.O. Madrid.
- Cortés, J. A. i Domínguez, M. A., 1994. Método de detección del torcecuello (Jynx torquilla) durante la época de reproducción. Apus, 4: 4-5.
- Cramp, S. (Ed.), 1985. Handbook of the Birds of Europe the Middle East and North Africa. Vol. IV. Terns to Woodpeckers. Oxford University Press. Oxford.
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Garcías, P., 2001. La migración de las aves a través del archipiélago de Cabrera. A. Pons, G. X., 2001 (ed). Las aves del parque nacional marítimo-terrestre del archipiélago de Cabrera. P. 131-180. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.
- Gorman, Gerard: Woodpeckers of Europe. A Study of the european Picidae. Bruce Coleman 2004. pp 47-56. ISBN 1-872842-05-4.
- Hans-Günther Bauer, P. Berthold: Die Brutvögel Mitteleuropas. Bestand und Gefährdung. Aula, Wiesbaden, 1997, S. 283f. ISBN 3-89104-613-8.
- Herrera, C. M. i Alcalde, J. L., 1975. Probable nidificación de Jynx torquilla en Sierra Morena occidental. Ardeola, 22: 148-149.
- Ludwig Sothmann, Schreiner, Ranftl: Das Braunkehlchen – Vogel des Jahres, 1987. Der Wendehals – Vogel des Jahres 1988. Bayrische Akademie für Naturschutz und Landschaftspflege, Laufen/Salzach, 1989. ISBN 3-924374-55-4.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
- U. N. Glutz von Blotzheim (Hrsg.): Handbuch der Vögel Mitteleuropas. Bd 9. Aula, Wiesbaden 1994, S. 881-916. ISBN 3-89104-562-X.
- Viktor Wember: Die Namen der Vögel Europas. Bedeutung der deutschen und wissenschaftlichen Namen. AULA-Verlag GmbH Wiebelsheim, 2005. S. 114. ISBN 3-89104-678-2.
[modifica] Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Estudi de la població del colltort al Principat de Catalunya. (català)
- Descripció i fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- ARKive (anglès)
- BirdPhoto (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Hàbitat i reproducció d'aquesta espècie. (francès)
- Vídeos de colltorts en llur hàbitat natural. (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- ITIS (anglès)
- uBio (anglès)
- Fauna Europaea (anglès)
- NCBI (anglès)
- AnimalBase (anglès)
- Arctos Specimen Database (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- Ageing and sexing (PDF) by Javier Blasco-Zumeta (anglès)
- www.pbase.com (anglès)
- Distribución y caracterización del hábitat del torcecuello (Jynx torquilla) en la provincia de Málaga. Datos preliminares (castellà)
- Xeno-canto (anglès)
