Colmenar
| Localització | |
 |
|
| Municipi de la Província de Màlaga | |
| Estat • Comunitat • Província • Comarca |
Espanya Andalusia  Província de MàlagaLa Axarquía |
| Predom. ling. | Castellà |
| Superfície | 66 km² |
| Altitud | 699 msnm |
| Població (2012[1]) • Densitat |
3.624 hab. 54,91 hab/km² |
| Coordenades | 36° 54′ N, 4° 20′ O / 36.900,-4.333Coord.: 36° 54′ N, 4° 20′ O / 36.900,-4.333 |
| Distàncies | 29 km de Màlaga |
| Dirigents: • Alcalde: |
Pedro Fernández Palomo (PSOE) |
| Codi postal | 29170 |
| Web | |
Colmenar és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga. El seu terme municipal comprèn part de la serralada de los Camorolos i de la del Jobo, on es troben els pics de Chamizo (1.641 msnm), Pelado (1.387 msnm) o Sierra Prieta (1.267 msnm).
Història [modifica]
De l'època romana no existeixen testimoniatges, però donada la importància de les troballes realitzades del proper cortijo d'Auta (Riogordo), no és d'estranyar que hi existís alguna vila o assentament. Almenys així semblen demostrar-lo les monedes i ceràmiques romanes oposades en el Cortijo de los Moriscos i en el turó de la casa de peons caminers que hi ha en la carretera comarcal 345, a un quilòmetre de la població. També han aparegut alguns testimoniatges de l'època àrab, com el motlle de pissarra per a fosa de medalles musulmanes, trobat en el mas de Las Guájaras. També aquí han aparegut ceràmiques espargides i restes trobades en la Cova de las Pulseras prop del rierol de las Zorreras i, més concretament en el Cortijo de Gonzalo.
Colmenar passa a mans cristianes en el segle XV. Va ser fundat en 1487. El seu origen va estar format pels cortijos de Barrancos, Peñones, Jaral, Ramos i Colmenar), el seu nom el prendrà d'aquest últim cortijo i al·ludeix a la seva abundància en ruscs), tot això pertanyent a Hamet El Suque, moro veí de la vila de Comares i al alcaide del seu castell, en nom dels Reis Catòlics. Va estar habitat per musulmans que van seguir vivint en la zona com a mudèjars. En temps de Felip II va ser venut a un particular, Gabriel de Coalla, per a sufragar les despeses d'una expedició militar.
En 1558 apareix en documents com Senyoriu de Colmenar i a partir de 1611, com patrimoni del Primer Vescomte de Colmenar. En 1560 es va procedir a la partició i amollonament del terme i en 1566 comiénzan les inscripcions de les partides de Bateig, Matrimonis i Defuncions. El 1777 aconsegueix la seva independència municipal.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colmenar |
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Alameda • Alcaucín • Alfarnate • Alfarnatejo • Algarrobo • Algatocín • Alhaurín de la Torre • Alhaurín el Grande • Álora • Almargen • Almogía • Almáchar • Alozaina • Alpandeire • Antequera • Árchez • Archidona • Ardales • Arenas • Arriate • Atajate • Benadalid • Benahavís • Benalauría • Benalmádena • Benamargosa • Benamocarra • Benaoján • Benarrabá • Campillos • Canillas de Aceituno • Canillas de Albaida • Carratraca • Cartajima • Casabermeja • Casarabonela • Casares • Cañete la Real • Colmenar • Comares • Cortes de la Frontera • Coín • Cuevas Bajas • Cuevas de San Marcos • Cuevas del Becerro • Cártama • Cómpeta • Cútar • El Borge • El Burgo • Estepona • Faraján • Frigiliana • Fuengirola • Fuente de Piedra • Gaucín • Genalguacil • Guaro • Humilladero • Igualeja • Istán • Iznate • Jimera de Líbar • Jubrique • Júzcar • Macharaviaya • Manilva • Marbella • Mijas • Moclinejo • Mollina • Monda • Montejaque • Màlaga • Nerja • Ojén • Parauta • Periana • Pizarra • Pujerra • Rincón de la Victoria • Riogordo • Ronda • Salares • Sayalonga • Sedella • Sierra de Yeguas • Teba • Tolox • Torremolinos • Torrox • Totalán • Valle de Abdalajís • Villanueva de Algaidas • Villanueva de la Concepción • Villanueva de Tapia • Villanueva del Rosario • Villanueva del Trabuco • Viñuela • Vélez-Màlaga • Yunquera
