Colom de la pau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El colom de la pau
Colom de la pau de Carlos Latuff

El colom de la pau és un emblema que representa la pau per un colom amb una branqueta d'olivera al bec. Té el seu arrels en la cultura de la conca mediterrànea, tant en les tradicions jueva, cristiana i islàmica com en la cultura grecoromana. La sola branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la pau que li succedeix, es retroba com motiu al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al logotip de certes d'organitzacions pacifistes.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La llegenda bíblica[modifica | modifica el codi]

L'origen bíblic del motiu es troba en la llegenda del diluvi universal i de l'Arca de Noè relatada al llibre del Gènesi.[1] Segons la llegenda, al principi dels temps, la maldat dels homes va provocar la ira de Déu, qui va decidir exterminar gairebé tota la vida sobre la terra, amb l'excepció dels animals i de la família de Noè, l'única que li hauria mostrat fidelitat. Déu va advertir Noè que construís una arca per preservar de la destrucció la seva família i una parella de cada animal pur. Llavors Déu va fer ploure tan intensament sobre la Terra que van quedar cobertes totes les muntanyes i van morir tots els animals i els éssers humans que no estaven dins l'arca de Noè.

Després de quaranta dies Noè va obrir una finestra de l'arca i va deixar anar un colom perquè verifiqués en quines condicions havia quedat la terra després del succés. Al cap de set dies, el colom va tornar al capvespre, portant en el seu bec una branca verda d'olivera, ell que signifià que la inundació havia acabat i que els arbres començaven a emergir. El colom i la branca eren el senyal que el Déu bíblic estava en pau amb la humanitat, i que per tant ja podien deixar l'arca, A la fi del conte, Déu va crear l'Arc de Sant Martí com a simbol del tractat de pau entre ell i l'home, com a prova del seu compromís a mai no tornar a destruir la terra.[1]

La branca d'olivera en la tradició greco-romana[modifica | modifica el codi]

Altrament, la tradició grega també considera les branques d'olivera com a símbol de pau. La planta era considerada sagrada de l'antiga deessa de la saviesa, Atena. A la mitologia grega, Atena va competir amb Posidó per la ciutat d'Atenes. Posidó creà una font d'aigua marítima i Atena plantava una olivera a costat de la font. La cort divina va decidir que Atena va guanyar perquè va obsequiar el millor regal a la ciutat.[2] Era un dels atributs d'Irene, la deessa de la pau.[3][4] També es robava a les monedes de l'imperi romà.[5] L'escriptor llatí Virgili va associar l'«oliva grassa» amb la deessa Pax, l'equivalent romà d'Irene, i utilitzà lla branca d'olivera com a símbol de pau a l'Eneida.[6][3][7]

El colom de pau a les arts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Déu castiga els homes amb el diluvi (Gn. 6,5-9,17)», La Bíblia / versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat
  2. Robert Graves, The Greek Myths, Penguin, 1960, scció.16.c
  3. 3,0 3,1 Theoi Greek Mythology
  4. Kathleen N. Daly and Marian Rengel, Greek and Roman Mythology A to Z, New York: Chelsea House, 2009
  5. Michael J. Covili, «Coins of Roman Egypt: Eirene», 2001, 2006, (en català: «Monedes romanes de l'antiga Egipte»[Consulta: 8 de setembre de 2013]
  6. Virgili, Els IV Llibres de les Geòrgiques de Publi Virgili Maró, traducció en vers per Mn. Llorenç Riber i Campins, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàgina 54
  7. Great Seal
  8. Robert Maillard i Frank Elgar, 'Picasso: étude de l'œuvre et étude biographique París, Fernand Hazan, 1955, pàgina 3
  9. «El colom de la Pau», Viasona [Consulta 8 de setembre de 2013]
  10. «El colom de la pau», Cancioneros.com
  11. Ed. Bromera, 2004, 12 pàgines, ISBN 9788476608890
  12. Salvador Espriu, Obres completes I, Poesia, pàgines 37-38
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colom de la pau Modifica l'enllaç a Wikidata