Coloma de Còrdova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Coloma de Còrdova

S. María la Real de Nájera, on suposadament hi ha les restes de la santa
Verge i màrtir
Naixement ~823
Còrdova (emirat de Còrdova, actual Andalusia)
Defunció 853
Còrdova
Enterrament Una tradició no comprovada situa les restes a Santa María la Real de Nájera
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 17 de setembre
Fets destacables Sovint confosa amb santa Coloma de Sens
Iconografia Jove amb palma de martiri

Coloma de Còrdova (Còrdova, primera meitat del segle IX - 853) va ésser una monja cristiana de Còrdova. Va morir màrtir per no voler renunciar a la seva fe cristiana durant l'emirat de Muhàmmad I. Venerada com a santa, és un dels Màrtirs de Còrdova.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era monja al monestir de Tábanos, monestir doble mossàrab, proper a Còrdova, que havien fundat ella, la seva germana Elisabet i el cunyat, Jeremies de Tábanos, i que dirigia un altre germà de Coloma, Martí. El nou emir de Còrdova Muhàmmad I va endurir les mesures contra els cristians de Còrdova, fins llavors tolerats sempre que no fessin pública la seva fe ni fessin proselitisme, i va iniciar una persecució en 852. Coloma es refugià en Còrdova, però en no voler renegar de la seva fe, fou condemnada a mort i decapitada, segons la tradició, un 17 de setembre.

El seu cos fou llençat al riu Guadalquivir, on fou rescatat pels cristians.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les restes de Coloma foren enterrades a Santa Eulalia de Fragellos (Còrdova). Ambrosio de Morales diu que les restes de la santa cordovesa foren portades a l'abadia de Santa María la Real de Nájera (la Rioja), sense donar documentació que ho provi. No obstant això, existia des del segle V, a la rodalia de Nájera, un monestir dedicat a Santa Coloma de Sens i que és potser, l'origen de la confusió.

A partir d'aquesta vinculació a Nájera, les esglésies d'Arceniega i Albendiego, que guardaven relíquies de la santa i que estaven dedicades a la Coloma gal·la, van passar a confondre l'advocació amb les de la Coloma cordovesa fins al punt que les autoritats eclesiàstiques marcaven aquests temples com de la santa de Còrdova, tot i celebrar-ne la festa el dia de la Coloma de Sens. És un cas, però, que es repeteix sovint: la devoció a Coloma de Còrdova s'estengué ràpidament per Castella a partir del segle X, principalment portada pels mossàrabs, i en molts casos, l'advocació originària de la santa gal·la es transformà en la de la Coloma cordovesa.

Llegenda gallega de Santa Comba[modifica | modifica el codi]

La veneració envers Santa Comba a Galícia data de l'Edat mitjana. Segons Allyson M. Poska, el culte era "probablement una combinació dels cults de dues verges màrtirs":[1] santa Coloma de Sens i Coloma de Còrdova.

La llegenda deia que Coloma era natural de Galícia i que, abans de convertir-se, era una bruixa. Un dia va trobar Crist en un camí i va canviar la seva vida. Convertida, va morir màrtir en no voler renunciar a la seva nova fe. Esdevingué la santa patrona de les bruixes de Galícia, intercedint per elles i, alhora, era invocada per protegir-se'n.[2]

A Coïmbra hi havia una capelleta al lloc on, suposadament, la santa havia sofert martiri. En acabar la primavera, les joves n'ornaven l'altar amb roses en record del seu martiri.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Allyson M. Poska, Women and authority in early modern Spain: the peasants of Galicia (Oxford University Press, 2005), 224.
  2. Allyson M. Poska, Women and Authority in Early Modern Spain: The Peasants of Galicia (Oxford University Press, 2005), 224-25.