Columbicultura

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Colombicultura)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La columbicultura[1] (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l’ensinistrament de coloms. Destaquen tres pràctiques diferents: competicions amb coloms missatgers, la solta i les competicions per raça.  

Amb el nom de colombaire, es coneix l'amo del colom; aquest, segueix els moviments dels coloms.  

El 8 d’octubre de 1944 s'aprova el Reglament pel qual es regirà la colombicultura: d'aquesta manera, passava a considerar-se un nou esport protegit per la llei.

Coloms missatgers[modifica | modifica el codi]

Els coloms missatgers recorren llargues distàncies fins a arribar a la seua destinació. Ja se n’utilitzaven a l’Antiguitat, i tenen el seu

solta de coloms missatgers

moment àlgid durant la Primera Guerra Mundial (per intercanviar missatges des de diferents parts del front de batalla); després de la Segona Guerra Mundial, s’abandonen quasi per complet en favor de les telecomunicacions modernes.

Actualment, les competicions més llargues s’efectuen des de Barcelona fins el nord dels Països Baixos (aprox. 1100 km). Com a esport, l’estat que disposa de més llicències és la Xina (300.000 llicències l’any 2005), seguit d’Alemanya (58.000), Bèlgica (43.000), Regne Unit (37.800) i els Països Baixos (29.800). El primer concurs d’aquest tipus que es coneix, data del 15 de juny de l’any 1820. El colom guanyador de la prova és aquell que tarda menys temps a recórrer la distància establerta.  

Coloms paputs o butxons. La solta[modifica | modifica el codi]

Es pensa que aquesta pràctica es va iniciar al País Valencià i es va estendre cap a Múrcia, Catalunya i amb menor força, cap a la resta de l’Estat espanyol i Amèrica del Sud.

El colom que s’utilitza per a la solta és un poc més gran que el missatger, i es coneix amb al nom de paput o butxó; hi ha dues teories sobre els seus orígens com a espècie: la primera diu que aquesta nova raça va ser creada a partir de l’encreuament de l’espècie autòctona amb la que van portar els àrabs arran de la invasió musulmana de la península Ibèrica, l’any 711; i la segona, afirma que l’actual colom esportiu, deu el seu origen a l’antiga coloma “laudina”, originària del Mediterrani Ibèric, de potent parrup i arrogant figura, aconseguits a través d'encreuaments fets amb altres races, fins a configurar-se en un colom que es distingeix per les seues qualitats atlètiques, resistència en vol, velocitat i esperit combatiu, i també psíquiques, com són intel·ligència, constància, docilitat i gran poder de seducció.

En la solta, s’allibera una sola femella (la qual porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la) i un nombre indeterminat de coloms mascles, amb la finalitat de no perdre la coloma, i si es pot, portar-la al seu colomer. Consisteix en la noble lluita dels mascles per la possessió de la femella, però, el mascle ha de “conquerir” la femella, ja que si aquesta no ho vol, no se’n va amb el colom.

Per a la cria, s’habilita un espai bastant gran a principis de gener, es deixa la parella de coloms, i en una setmana, la coloma pondrà dos ous del qual eixiran els pitxons o colomins. Més o menys al  mes i mig, el colombaire passa el nou colom al seu habitacle o caixó i comença amb la seua educació esportiva i a conéixer la solta. Els pares d’aquest faran tres o quatre postes més fins a finals de març.  

Als tres mesos, ja comencen a tenir zel i és quan arriba el moment d'ensinistrar-los: al seu habitacle se li introdueix una femella, ja ensenyada, de plomatge fosc (blava, toscada, fumada o mascarada); estan tres o quatre dies solts perquè el nou colom reconega la zona de vol i el seu caixó; després d’eixos dies es deixa el colom sol poc temps, i seguidament, se li fica una femella diferent. Arribat aquest moment, se solta un grup de tres o quatre mascles amb una sola femella perquè s’habituen a "lluitar" per conquerir-la, i, a poc a poc, el colombaire va fent el pilot (grup de coloms que va volant conjuntament) més gran, fins a poder arribar inclús al centenar de coloms en un mateix pilot. Cada colombaire pinta les ales dels coloms d’una manera determinada perquè els puga conéixer mentre volen.

Coloms de raça[modifica | modifica el codi]

En aquest tipus de competicions, s’exposen els coloms i guanya aquell amb més bellesa i perfecció.

colom de gel

Hi ha molts tipus de races; a la dreta podem observar dues d'aquestes races: els coneguts com colom de gel i el colom monja.

colom monja

Més apunts[modifica | modifica el codi]

De forma oficial a tot l’Estat espanyol, hi ha 23.000 aficionats amb llicència federativa; però, es calcula que hi ha al voltant de 50.000 seguidors.

S’estima que hi ha uns tres milions de coloms esportius.

A cada poble o barri on hi ha colombaires, hi ha una societat formada pels mateixos socis colombaires que s’encarrega dels concursos, dels anellatges, de les llicències...  

Cal assenyalar també la gran quantitat d'enemics per als coloms: falcons, àguiles o àligues, mussols, raboses o guineus, martes, gats salvatges o celvals, genetes, gats i gossos domèstics... Però, també trens, cotxes i camions a les carreteres, antenes, cables, torres elèctriques, piscines...  

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]