Colonialisme intern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Colonialisme intern és segons el sociòleg bolivià Félix Patzi el procés social segons el qual s'assignen recursos, oportunitats de vida i ciutadania real sota criteris d'exclusió o inclusió anàlegs als de la colònia i, per tant, racials i ètnics. Aquest terme, desenvolupat pel mexicà Pablo González Casanova i d'altres, fou utilitzat també per Robèrt Lafont per a referir-se a la situació econòmica i política d'Occitània durant el segle XX, i el popularitzà en el seu llibre Sur la France (traduït en català com Per una teoria de la nació). Es caracteritza pels següents trets:

  • Despossessió industrial, bloqueig colonitzador, destrucció del capitalisme regional i proletarització de les regions.
  • Primacia de les indústries extractives sobre les de transformació
  • Despossessió del terreny agrícola
  • Despossessió dels circuits de distribució, tret que intervingui en els estatals i internacionals
  • Despossessió dels recursos turístics
  • Crisi demogràfica

Aquesta tesi fou acceptada per altres nacionalistes perifèrics francesos, i radicalitzada per partits com la Unió Democràtica de Bretanya i l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Nacionalistes corsos i sards adaptaren el seu discurs a les tesis de Lafont, i el terme es va popularitzar entre diversos nacionalismes perifèrics d'arreu d'Europa. Darrerament, però, el terme es fa servir, de manera més acurada, per a la situació dels diversos pobles indígenes (sobretot amerindis sud-americans) que veuen com la seva terra és explotada pels seus estats i els tracta com a subjectes d'una colònia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]