Colonització britànica d'Amèrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Colònies britàniques a Amèrica del Nord. 1763-1776.

L'Imperi Britànic va començar a prendre forma a principis del segle XVII, mitjançant l'establiment per part de Anglaterra de les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen de Estats Units així com de les províncies marítimes del Canadà. També es va produir la colonització de petites illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Entre els principals colons britànics destacaven els casaques vermelles i els que resguardaven a la gent i protegien les seves colònies i lluitar contra els francesos i contra els independentistes americans.

Les colònies productores de sucre del Carib, on l'esclavitud es va convertir en la base de l'economia, eren les colònies més importants i lucratives per a Anglaterra. Les colònies americanes produïen tabac, cotó i arròs al sud i material naval i pells d'animals al nord.

L'imperi d'Anglaterra a Amèrica s'anava expandint gradualment mitjançant guerres i colònies. Anglaterra va aconseguir controlar Nova Amsterdam (després anomenada Nova York) després de les guerres anglo-holandeses. Les colònies americanes s'estenien cap a l'oest a la recerca de noves terres per a l'agricultura. Durant la Guerra dels Set Anys, els anglesos van vèncer als francesos i es van quedar amb Nova França, el 1760, el que convertia a Anglaterra en propietària de gairebé tota Amèrica del Nord. Després, els assentaments en Austràlia (que van començar amb les colònies penals el 1788) i Nova Zelanda sota el domini de la Corona des de 1840) van crear una nova zona per a la migració des de les Illes Britàniques, encara que les poblacions indígenes van haver de patir guerres i especialment, malalties. Reduint la seva mida al voltant d'un 60-70% en una mica menys d'un segle. Aquestes colònies van obtenir després autogovern i es van convertir en rendibles exportadores de llana i or.