Colonització grega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La colonització grega a l'Antiguitat, fins al segle IV, al voltant de la Mediterrània.

La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs primer per les conques de la Mediterrània i del Mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Antiga Grècia[modifica | modifica el codi]

Restes del port grec a Empúries

A l'Antiguitat, les activitats comercials de les tribus gregues des del seu nucli originari van portar els grecs a instal·lar-se en colònies al voltant de tota la Mediterrània i del Mar Negre, a partir de l'any 800 aC. Es van fundar més de 400 noves ciutats estat a Magna Grècia (Sicília i sud de la península Itàlica), a la Cirenaica, a les costes d'Hispània i la Gàl·lia, a Àsia Menor i al voltant de la Mar Negra.[1]

Període hel·lenístic[modifica | modifica el codi]

Les colònies hel·lenístiques a l'imperi d'Alexandre (segle IV aC)

La conquesta de l'Imperi Aquemènida per part d'Alexandre el Gran va assenyalar l'inici del període hel·lenístic, que es caracteritza per una nova onada de colonització en territoris asiàtics i nord-africans. Diverses noves dinasties gregues, envoltades de les elits corresponents es van fer càrrec de l'Egipte ptolemaic, de l'Imperi Selèucida a Pèrsia, i del Regne Indogrec al nord-oest de l'Índia.[2]

Molts grecs van emigrar a les noves ciutats hel·lenístiques fundades per Alexandre i pels seus generals, a llocs tan llunyans com l'actual Uzbekistan, l'actual Pakistan,[3] o Kuwait.[4] Les ciutats hel·lenístiques de Selèucia del Tigris, Antioquia de l'Orontes i Alexandria d'Egipte eren les ciutats més grans del món durant el període hel·lenístic i sota l'Imperi Romà.[5]

Imperi Romà[modifica | modifica el codi]

Sota l'Imperi Romà, els grecs es van escampar per tot l'Imperi, i a les seves províncies orientals el grec va esdevenir la lingua franca en lloc del llatí, que ho era a la part occidental. Durant aquest període, els grecs ja no eren un subjecte polític diferenciat, i per aquest motiu ja no van seguir fundant noves colònies, però en canvi la seva forta personalitat i la presència que tenien arreu els van convertir en el cos central de la ciutadania romana a la part oriental de l'Imperi.

La majoria dels cristians dels primers segles eren, sobretot, de parla grega, l'Imperi Romà va acabar de ser cristianitzat en el segle IV dC, i a l'Imperi Bizantí subsegüent l'Església Ortodoxa grega esdevingué una marca definidora de la identitat nacional dels grecs dispersos.[6]

Llista de colònies gregues[modifica | modifica el codi]

Hispània[modifica | modifica el codi]

Gàl·lia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Early development of Greek society
  2. Hellenistic Civilization
  3. "Menandre I va esdevenir el governant d'un regne que s'estenia per la costa oest de l'Índia, i que incloïa tota la península de Saurashtra i el port de Bharuch. Aquest territori incloïa també Mathura, el Panjab, Gandhara i la vall de Kabul", Bussagli, pàg. 101
  4. Failaka Island
  5. «Growth of the Greek Colonies in the First Millennium BC (application/pdf Object)». princeton.edu.
  6. Peregrine Horden, Nicholas Purcell, The Corrupting Sea: A Study of Mediterranean History, 2000, Blackwell Publishin, ISBN 0-631-21890-4