Color primari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un color primari és un color que no es pot crear barrejant altres colors de la gamma de color en un cert espai de color.

Els colors primaris es poden barrejar entre si per produir la majoria dels colors: quan es barregen dos colors primaris es produeix el que es coneix com color secundari, i quan es barreja un secundari amb un primaris s'obté un color terciari.

Hi ha dos grups de colors primaris, els additius (que apliquen a la mescla de llums) i els subtractius (que apliquen a la mescla de pigments). Els colors primaris additius són el vermell, verd i blau, mentre que els subtractius són el cian, el groc i el magenta.

Tradicionalment s'ha ensenyat que els pigments primaris eren el vermell, groc i blau. Això no és tècnicament cert, tot i que és una bona aproximació. En realitat vermell i blau son colors secundaris, fets de la mescla de magenta i groc, o magenta i cian, respectivament. Com a curiositat, els colors primaris additius són els secundaris subtractius, i al contrari.

Els tres colors primaris coneguts com a tals són propis de la física del color, el color com a llum. Els colors com a matèria, el pigments que fa servir el pintor, són quatre: groc - blau - roig - verd. La teoria del color d'Ostwald posa aquests dos parells de colors com a oposats i complementaris. La barreja dels quatre colors, segons sia la proporció de cada color en la barreja, fa els colors més neutralitzats, creant els diferents matisos fins a arribar al neutre total, que és el gris absolut, sense cap predomini de cap color. És un exercici que recomano als que volen ser pintors i tenen problemes per fer les barreges per fer un matís determinat. El to d'un color determinat s'aconsegueix barrejant els colors amb blanc -cap a la llum-, o amb negre -cap a la foscor. El color negre no sempre és un determinat "color" sinó la barreja adequada dels quatre considerats primaris en parlar de matèria de color o pigment. Elisa Queralt, pintora.


Base biològica[modifica | modifica el codi]

Els colors primaris no són una propietat fonamental de la llum, sinó un concepte biològic, basat en la resposta fisiològica de l'ull humà a la llum. Fonamentalment, la llum és un espectre continu de longituds d'ona, cosa que significa que en realitat existeix un nombre gairebé infinit de colors. Això no obstant, un ull humà normal només conté tres tipus de receptors, anomenats cons. Aquests responen a longituds d'ona específiques de llum roja, verda i blava. Les persones i els membres d'altres espècies que tenen aquests tres tipus de receptors es diuen tricromàtics. Encara que la sensibilitat màxima dels cons no es produeix exactament en las freqüències roja, verda i blava, són els colors que s'escullen com a primaris, perquè permeten estimular els tres receptors de color de manera gairebé independent, proporcionant una àmplia gamma. Per generar rangs de color òptims per a altres espècies a part dels éssers humans s'haurien d'usar altres colors primaris additius. Per exemple, per a les espècies conegudes como tetracromàtiques, amb quatre receptors receptors de color distints, s'utilitzarien quatre colors primaris (com els humans solament poden veure fins a 400 nanòmetres (violeta), però els tetracromàtics poden veure part de l'ultraviolat, fins als 300 nanòmetres aproximadament, aquest quart color primari estaria situat en aquest rang i probablement seria un magenta espectral pur, en lloc del magenta que veiem, que és una barreja de vermell i blau). Moltes aus i marsupials són tetracromàtics, i s'ha sugerit que algunes dones neixen també tetracromàtiques,[1][2] amb un receptor extra per al groc. D'altra banda, la majoria dels mamífers tenen solament dos tipus de receptor de color i per tant són dicromàtics; per ells, solament hi ha dos colors primaris.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

r3de3tdewf
  1. Backhaus, Kliegl & Werner « Color vision, perspectives from different disciplines » (De Gruyter, 1998), pp.115-116, section 5.5.
  2. Pr. Mollon (Cambridge university), Pr. Jordan (Newcastle university) « Study of women heterozygote for colour difficiency » (Vision Research, 1993)