Colossos de Mèmnon
Els Colossos de Mèmnon (en àrab al-Kolossat o as-Salamat) són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenhotep III, situades a l'oest de Luxor, prop de Madinet Habu (que és al sud-oest) i del Ramesseum (que és el nord-oest).
El faraó Amenhotep III (del segle XIV aC) apareix assegut mirant en direcció al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dues subfigures que són la seva dona Tiy i la seva mare Mutemwia.
La pedra de què són fets és una quarsita portada de Gizeh o del Djebel al-Silsileh (55 km al nord d'Assuan). Mesuren uns 18 metres d'alt.
La seva funció era presidir l'entrada del temple d'Amenhotep, que no s'ha conservat. Aquest temple tenia 35 hectàrees i anava fins a Madinet Habu i fins al Ramesseum. Era més gran que el temple de Karnak.
Estrabó esmenta un terratrèmol que va malmetre els colossos el 27 aC, i des llavors es van sentir uns sorolls, considerats les veus del Colossos, que van durar fins el 199 dC.
El nom de Mèmnon li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etiòpia i va anar a defensar la ciutat. Els grecs donaven a tota la part de les necròpolis de Tebes el nom de Memnonium.
|
||||||||||||||||||||
