Coltan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peça de columbita-tantalita, de mida: 6.0 x 2.5 x 2.1 cm

Coltan és un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita o niobita, [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita,[1] [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció; el nom, recull de manera abreujada la combinació dels dos noms. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal, que presenta una gran resistència a la calor (es fon als 2.996 °C) i a la corrosió, així com la capacitat d'emmagatzemar càrrega elèctrica temporal i alliberar-la quan es necessita.

Per tot això, té un gran interès econòmic i estratègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, míssils balístics, coets espacials, entre d'altres.

El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques.

Producció mundial[modifica | modifica el codi]

El principal productor de coltan és Austràlia,[2] amb el 10% de les reserves mundials, si bé n'existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial.[3] Segons informes d'agències i de la premsa internacionals,[4][5][6] l'exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d'uns 4 milions de morts. Actualment, Rwanda i Uganda estan exportant a Occident coltan robat del Congo, principalment cap als Estats Units i Mongòlia, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.

Cap a l'any 2007 es va posar de manifest un problema addicional, que podria tenir conseqüències greus, relacionades amb l'explotació artesanal del coltan en la República Popular del Congo i que està directament relacionat amb les paragènesis minerals típiques d'aquest jaciment. Elements com l'urani, el tori i el radi, entre altres, poden aparèixer formant fases minerals exòtiques, associades al coltan, o estar fins i tot presents en la pròpia estructura cristal·lina de la columbita i tantalita. En la revista Journal of Radiological Protection, científics del Departament de Física i de l'Institut de Ciències Nuclears de la Universitat de Nairobi van evidenciar dosis de radiació en els treballadors congolesos que es dediquen de forma artesanal a l'extracció de coltan de fins a 18 mSv a l'any. Així mateix, s'ha eradicat el 90% de la població de goril·les de la zona, i s'ha minvat greument la població d'elefants a conseqüència de la caça indiscriminada i la desforestació dels seus hàbitats naturals per obtenir aquest mineral.

De moment, alguns fabricants d'electrònica, dins de les seves polítiques de responsabilitat social corporativa, ja exigeixen als seus proveïdors que el coltan no provingui del Congo, tal com va sol·licitar en 2001 l'ONU. És el cas de Nokia o Apple, que neguen que el seu coltan i altres minerals com el cobalt procedeixin de conflictes il·legals.[7]

S'estan explorant futures mines que podrien ser actives en el futur; ordenades per la seva magnitud són: Aràbia Saudita, Egipte, Grenlàndia, Xina, Moçambic, Canadà, Austràlia, els EUA, Finlàndia i Brasil.[8]

Ús i demanda[modifica | modifica el codi]

El coltan s'utilitza principalment per a la producció de capacitors de tàntal, utilitzats en alguns dispositius electrònics. Algunes fonts mencionen la importància del coltan a la producció de dispositius mòbils, però això no és més que una simplificació, dels capacitors de tàntal que són utilitzats es diferents tipus de dispositius electrònics. També s'utilitza en aliatges d'alta temperatura per a les turbines basades en aire i terra.[9] L'abundancia dels productes electrònics de la darrera dècada va donar lloc a un màxim de consum a finals de l'any 2000, amb una durada d'uns mesos. El 2005 el preu era baix en comparació amb el del 2000. [10][11] El Servei Geològic dels Estats Units estima que la capacitat de producció de tàntal podria satisfer la demanda mundial, que creix un 4% cada any, almenys fins a l'any 2013.[12]

Perspectives antropològiques[modifica | modifica el codi]

Antropologia i República Democràtica del Congo

Els antropòlegs tenen una comprensió única de coltan a través de treball de camp realitzat al Congo, on alguns antropòlegs han tingut l'oportunitat d'estudiar i parlar amb les persones que treballen al voltant de les mines a través del mètode de l'observació participant.

Maledicció dels recursos[modifica | modifica el codi]

Els països rics en recursos com el Congo s'han vist afectats per la "maledicció dels recursos".[13] La "maledicció dels recursos" s'utilitza per descriure la situació en els països que són rics en recursos tenen un desenvolupament econòmic més pobres que els països que compten amb menys recursos.[13] Aquest fenomen no permet als congolesos tenir un desenvolupament equilibrat i sostingut. Així mateix, indica que hi ha una clara relació entre la riquesa de recursos "... i la probabilitat d'escàs desenvolupament democràtic, la corrupció i la guerra civil."[13] Aquests elevats nivells de plom en la corrupció a gran política la inestabilitat i els problemes perquè el que controla els actius (principalment els líders polítics i el govern al Congo) poden utilitzar per al seu benefici. Aquests recursos poden generar riquesa per a aquestes persones que pot ser utilitzat per mantenir "... al poder, ja sigui a través de mitjans legals, o els coercitives (per exemple, les milícies de finançament)".[14]

Era digital[modifica | modifica el codi]

Article principal: Era de la informació

El coltan és un component de molts productes digitals com ara telèfons mòbils. L'era digital ha fet que les qüestions relatives a les relacions de poder i la violència entre persones del Congo i la resta del món passin a ser més desiguals que abans. Un exemple de les relacions de poder desiguals va ser a finals de l'any 2000, quan hi va haver una gran demanda de Sony PlayStation 2. Aquesta demanda va fer que el preu del coltan augmentàs molt en molt poc temps i després de la demanda de coltan per a la videoconsola va baixar molt, també ho va fer el preu del coltan[15] L'augment dels preus del coltan havia fet la violència a l'est del Congo molt pitjor, ja que la violència s'està dirigint tots els dies a la "producció social".[15] Ja que hi ha una necessitat creixent de noves tecnologies, la demanda de coltan està creixent substancialment.

Mineria[modifica | modifica el codi]

Tantal provinent de coltan
(FeMn)O-(TaNb)2O6.

Per a les persones que viuen al Congo, la mineria és la font més fàcil d'ingrés disponible, ja que el treball és constant i regular, encara que només sigui per 1 $ per dia.[15] No obstant això, el coltan és laboriós d'extrure, ja que es triga al voltant de "marxa de tres dies en els boscos per guanyar-se el mineral amb eines de mà i una panoràmica que... el 90 per cent dels joves estan fent això ara...".[16] Les investigacions realitzades per antropòlegs ha indicat les raons de per què els congolesos abandonar el sector agrícola. Individus congolesos poden tractar de treballar en llocs com granges, però necessiten diners ràpidament i no poden esperar que els seus cultius creixin. Com els agricultors, s'enfronten a altres obstacles també. No hi ha camins per a la gent a viatjar en, pel que és molt difícil que puguin portar els seus productes a les zones rurals mercats, i tenen una alta probabilitat de la que les milícies i l'exèrcit congolès els prenguin la seva collita.[15] Una vegada que el menjar el[Aclariment necessari] és robat o ja no poden produir aliments, han de recórrer a la mineria per tal de mantenir-se a si mateixos i oferir a les famílies un plat de menjar. Les mines són organitzades en general a càrrec dels grups corruptes com milícies. Hi ha poques eines disponibles per als congolesos per extreure de manera eficient el coltan, aquest s'extreu sense els procediments de seguretat o experiència de treball en les mines. No hi ha ajuda del govern. Coltan miner és vista pels miners com una forma de proveir per si mateixos en una zona on la guerra i els conflictes interns s'han generalitzat i el govern no es preocupa pel benestar dels ciutadans.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tantalum-Niobium International Study Center: Coltan. Accés el 27-01-2008.
  2. Talison Minerals (2008), Wodgina Operations. Accés el 3-06-2008.
  3. US Geological Survey (2006), Minerals Yearbook Nb & Ta . Accés el 3-06-2008
  4. ...gran part dels diners sostenen guerres civils a Àfrica, especialment en la República Democràtica del Congo, directament connectada als beneficis del Coltan. Danchurchaid.org: Is there blood on your mobile phone
  5. Indymedia, Argentina, 25 de setembre de 2006. Las compañías 'high-tech' financian el genocidio en el Congo.
  6. Revista Mundo Negro, maig de 2002. RDC: Coltan, el corazón de la guerra.
  7. Diari Público, agost de 2009. http://www.publico.es/244572/coltan-el-futuro-insostenible
  8. Mining Journal, Tantalum supplement, novembre de 2007. Accés el 8-10-2012. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  9. «Applicacions del Tàntal». [Consulta: 2008-06-03].
  10. «L'economia del Tàntal». [Consulta: 2008-06-03].
  11. «Dades del coltan». [Consulta: 2009-12-17].
  12. «Papp, John F. (Gener de 2011)». [Consulta: 2013-31-05].
  13. 13,0 13,1 13,2 Humphreys et al. Escapant de la maledicció dels recursos. Nova York: Columbia University Press, 2007, p. 1. 
  14. Humphreys et al. Escaping the Resource Curse. Nova York: Columbia University Press, 2007, p. 10-11. 
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Smith, James H.. «Tàntal en l'era digital: Coltan mineral, la despulla temporal, i "moviment" a la República Democràtica del Congo». American Ethnologist, 38, 1, 1 febrer 2011, pàg. 17–35. DOI: 10.1111/j.1548-1425.2010.01289.x.
  16. Error en el títol o la url.Jackson, Stephen. «». ROAPE Publications. [Consulta: 28 gener 2013].
  17. Error en el títol o la url.Jackson, Stephen. «». Review of African Political Economy. ROAPE Publications. [Consulta: 28 gener 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coltan Modifica l'enllaç a Wikidata