Columbano Bordalo Pinheiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaColumbano Bordalo Pinheiro

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Columbano Augusto Prostes Bordalo Pinheiro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Director de museu
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, vexil·lògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura del realisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareManuel Maria Bordalo Pinheiro Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Augusto Bordalo Prostes Pinheiro i Maria Augusta de Prostes Bordalo Pinheiro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 238877850 Modifica el valor a Wikidata
Manuel Borges Carneiro, per Columbano.

Columbano Bordalo Pinheiro (Lisboa, 21 de novembre de 18576 de novembre de 1929) fou un pintor naturalista i realista portuguès.

Biografia[modifica]

Fill del també pintor i escultor Manuel Maria Bordalo Pinheiro, va iniciar la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts de Lisboa, on va ser alumne de Simões de Almeida, un famós escultor del romanticisme portuguès.

Per completar la seva formació, va marxar a París, mercès a una beca d'estudis costejada pel rei consort Ferran II de Portugal, en aquell moment ja vidu de la reina Maria II de Portugal. Allà hi va rebre la influència de pintors com Édouard Manet o Edgar Degas, que es van manifestar posteriorment en la seva obra. També a París hi va tenir lloc, el 1882, una gran exposició de la seva obra al famós Saló de París. En aquesta exposició es va presentar al públic la seva obra Soirée chez Lui, que va ser sorprenentment ben acollida per la sempre exigent crítica artística parisenca.

De tornada a Portugal, es va unir al "Grup do Leão", que pretenia renovar l'estètica artística del país. D'aquest període són els seus cèlebres retrats de Ramalho Ortigão, Teófilo Braga, Eça de Queirós o Antero de Quental. També en aquesta època Columbano il·lustrà mitjançant frescos (els coneguts com Painéis Dos Passos Perduts) la sala de recepcions del Palácio de São Bento, a Lisboa.

El 1901, es va convertir en professor de pintura històrica a l'Acadèmia de Belles Arts de Lisboa, on s'havia format, i el 1914 va ser nomenat director del Museu de Chiado (el Museu Nacional d'Art Contemporani) pel nou règim republicà recent instaurat, succeint així en el càrrec en Carlos Reis.

Enllaços externs[modifica]