Coma hiperosmolar hiperglucèmic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Coma hiperosmolar)
Plantilla:Infotaula malaltiaComa hiperosmolar
TipusComa diabètic i síndrome hiperosmolar Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E11.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9250.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29213 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000304 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006944 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020457 Modifica el valor a Wikidata

El coma hiperosmolar (CH) o Estat hiperosmolar hiperglucèmic (EHH) és una de les complicacions agudes de la diabetis mellitus (DM caracteritzat pel dèficit relatiu d'insulina i resistència a la insulina) que origina una hiperglucèmia important, diüresi osmòtica, deshidratació i una situació d'hiperosmolaritat secundària. És una situació que pot donar-se també en la diabetis insulinodependent quan hi ha quantitat suficient d'insulina per poder evitar la cetosi però no per a controlar la glucèmia.[1]

Epidemiologia[modifica]

El CH és més freqüent en diabetis mellitus tipus II,es presenta Generalment en pacients de més de 70 anys amb predilecció pel gènere masculí i en pacients amb alteracions en la hidratació oral. Produeix una mortalitat entre el 5 i el 46 %.[2]

El mecanisme fisiopatològic bàsic és una resposta insuficient d'acció de la insulina (ja sigui per resistència a la insulina en la DM tipus 2 o per administració insuficient d'insulina en DM tipus 1) que és incapaç de contrarestar l'augment d'hormones contrarreguladores provocat per un factor estressant desencadenant. La secreció residual d'insulina és capaç d'impedir la cetosi però no d'impedir la hiperglucèmia.[3]

Manifestacions clíniques[modifica]

Signes i símptomes de deshidratació comː[4]

Signes i símptomes d'edema cerebralː

  • Mareig
  • Somnolència o confusió
  • Al·lucinacions
  • Debilitat, hemiparèsies o dèficit sensorial
  • Convulsions focalitzades o generalitzades
  • Canvis o alteracions visuals

Diagnòstic[modifica]

Segons l'American Diabetes Association, les funcions de diagnòstic inclouen:[5][6]

  • Glucèmia > 250 mg/dL
  • Osmolaritat sèrica > 350 mOsm (corregida)
  • Deshidratació (dèficit d'aproximadament 9 L)
  • pH <7,3
  • Bicarbonat <15 mEq / L
  • Cetones en orina i en sèrum absents o traces

Gestió[modifica]

Fluids intravenosos[modifica]

Inicialment, s'estabilitza al pacient assegurant la via aèria, es té accés a una via venosa per a la reposició hídrica i es fa mesurament de la glucèmia. La reposició hídrica sol tenir lloc durant 24 hores, amb taxes inicials de solució normal de SSN al 0,09% a 1L / h durant les primeres hores o fins que la condició s'estabilitzi, buscant una pressió arterial i diüresi normals, i tenint cura de no arribar a la sobrecàrrega.[7]

Substitució electrolítica[modifica]

Sovint es requereix la substitució de potassi a mesura que es corregeixin els problemes metabòlics.[8] Generalment es reemplaça a una velocitat de 10 mEq per hora sempre que hi hagi una excreció urinària adequada.[9]

Insulina[modifica]

S'administra insulina a dosis similars que en el maneig de la CAD a 0,1 UI / kg en bolus seguides de 0,1 UI / kg / h en infusió per a adults. S'ha de fer mesurament estricte de la glucosa cada hora buscant que disminueixi entre 50 a 70 mg/dL per hora. En arribar a una glucèmia de 300 mg/dL es canvia els líquids a Dextrosa al 5 amb SSN al 0,45% i es disminueix la dosi d'insulina a 0,05-,2 UI / kg / h mantenint els nivells de glucosa sèrica entre 250 i 300 mg/dL fins que la osmolaritat baixi a 315 mOsm.[10][11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pasquel, FJ; Umpierrez, GE «Hyperosmolar hyperglycemic state: a historic review of the clinical presentation, diagnosis, and treatment.». Diabetes Care, 37, 11, novembre 2014, pàg. 3124–31. DOI: 10.2337/dc14-0984. PMC: 4207202. PMID: 25342831.
  2. ↑ «Síndrome hiperglucémico hiperosmolar no cetósico». American Diabetes Association. [Consulta: 24 març 2016].
  3. ↑ Stoner, GD «Hyperosmolar hyperglycemic state.». American Family Physician, 71, 9, 01-05-2005, pàg. 1723–30. PMID: 15887451.
  4. ↑ Henry, McMichael. ATI RN Adult Medical Surgical Nursing 10.0. Assessments Technology Institutes, 2016, p. 537–538. ISBN 9781565335653. 
  5. ↑ Lewis P. Rowland; Timothy A. Pedley Merritt's Neurology. Lippincott Williams & Wilkins, 2010, p. 369–370. ISBN 978-0-7817-9186-1. 
  6. ↑ «Management of decompensated diabetes. Diabetic ketoacidosis and hyperglycemic hyperosmolar syndrome.». Crit Care Clin, 17, 1, 2001, pàg. 75–106. PMID: 11219236.
  7. ↑ Tintinalli, Judith E.; Kelen, Gabor D.; Stapczynski, J. Stephan; American College of Emergency Physicians. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide. 6th. McGraw-Hill Prof Med/Tech, 2004, p. 1309. ISBN 978-0-07-138875-7. 
  8. ↑ Frank, LA; Solomon, A «Hyperglycaemic hyperosmolar state.». British journal of hospital medicine (London, England : 2005), 77, 9, 02-09-2016, pàg. C130-3. DOI: 10.12968/hmed.2016.77.9.C130. PMID: 27640667.
  9. ↑ Tintinalli, Kelen & Stapczynski 2004, p. 1320
  10. ↑ Tintinalli, Kelen & Stapczynski 2004, p. 1310
  11. ↑ ; Vargas Contreras, Edith Alicia; Martínez Nutes, Héctor; Rodríguez Campos, Mayra Delfina; Mendoza Vega, Lidia «Estado Hiperosmolar Hiperglucémico». Hospital Juarez, 11 [Consulta: 24 març 2016].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coma_hiperosmolar_hiperglucèmic&oldid=32773698»