Comana de Capadòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Comana de Capadòcia o Chryse (la Daurada) per distingir-la de Comana del Pont fou una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia al Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan). Avui les seves ruïnes es troben a un poble anomenat Şar a la vall de Göksu, Tufanbeyli, a la província d'Adana (Turquia).

La ciutat va formar part del regne de Capadòcia, que fou provincia romana l'any 17. Més tard part fou part de la província d'Armènia Tèrtia (la província on era Melitene).

S'adorava a Ma, la mateixa deïtat que a Comana del Pont, el que fa pensar en una relació entre ambdues ciutats, si bé la de Capadòcia es més antiga. La ciutat tenia un gran nombre d'esclaus del temple (hieroduli) i era poblada per cataonis, i reconegueren al rei de Capadòcia fins a la supressió del regne l'any 17, però el domini útil de la ciutat corresponia al gran sacerdot que era també la màxima autoritat religiosa i el senyor dels esclaus (com a Comana del Pont estimats en uns 6000 incloses homes i dones). El temple posseïa moltes terres i la seva producció revertia al gran sacerdot, que era la segona autoritat després del rei de Capadòcia i en general fou un membre de la dinastia reial. La llegenda deia que el culte de la deessa fou portat de l'Escítia Taúrica per Orestes i el que va donar nom a la ciutat. La deessa Ma era la deessa de la lluna i probablement el seu nom tenia relació amb el de la ciutat.

En temps de Caracal·la va esdevenir colònia romana i es conserven monedes amb la inscripció Colònia Augusta Comana i Colònia Iulia Augusta Comanenoru o Comainoru.

Coord.: 38° 20′ N, 36° 20′ E / 38.33,36.33