Comanador militar
| Estat | Regne de Castella i Corona de Castella  |
|---|
El comanador militar[1] era el càrrec que tenia la missió de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.
El règim de comanadoria hispana té uns orígens que es remunten a la Reconquesta (722 - 1492). Cada vegada que un territori era conquerit als sarraïns quedava encomanat de per vida al seu alliberador, el príncep o cavaller que el recuperava amb la seva tropa, qui a partir de la comanda passava a dir-se comanador.
La tropa estava formada per soldats que, generalment, eren membres del servei personal del rei o senyor feudal, d'una lleva o bé mercenaris, i adquirien el dret a una porció de la terra recuperada (per ocupar-la en caràcter d'usdefruit vitalici) dins de la jurisdicció que el rei havia donat a la comanda. El rei conservava la propietat de la terra i, al mateix temps, tots eren vassalls del pontificat de Roma. En l'esquema tributari, tots li pagaven tribut al comanador, a l'església i al rei. Així mateix, van existir comandes on els habitants musulmans es van haver de convertir obligatòriament al cristianisme.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Eimeric, Nicolau i Peña, Francisco: El manual dels inquisidors . Dreceres 11. Muchnik Editors S. A. Barcelona. 1996.
- Morgan, Lewis H. i Bandelier, Adolph F.: Mèxic Antic . Pròleg i edició de Jaume Labastida. Segle XXI Editors. Mèxic, D. F. 2004.
- Phillips, J. R. S.: L'expansió medieval d'Europa . Fons de la Cultura Econòmica. Mèxic. 1994.
- Yulquila O., Assumpció: Pobresa i Abundància en la Cultura Kolla: Representacions i Valors . Tesi. FH i CS de la UNJU. San Salvador de Jujuy. 2003.