Comarca de Valdeorras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valdeorras
Comarca Valdeorras.png
Localització de la comarca a Galícia
País Espanya Espanya
Comunitat Autònoma Flag of Galicia.svg Galícia
Capital O Barco de Valdeorras
Superfície
 - total
 - % de Galícia

969,1 km²
3,29%
Població
Total (2009)
 - % de Galícia
 
28.504 hab.
0,99%
Gentilici valdeorreses/as
Municipis 9

La Comarca de Valdeorras és una comarca de Galícia situada al sud de la província d'Ourense. Limita amb la comarca de Quiroga al nord, amb la comarca da Terra de Trives a l'oest, amb la comarca de Viana al sud, i amb la comarca de Sanabria i la Maragatería (província de Zamora), i el Bierzo a l'oest.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia està basada principalment en l'agricultura (especialment vinyes: la varietat de raïm esperó de gall és conreada ací), la ramaderia, l'explotació de pedreres de pissarra i la indústria química.

Municipis (Concellos)[modifica | modifica el codi]

Municipis de Comarca de Valdeorras
Municipi (Concello) Població (2009) Superfície (km²) Densitat (hab/km²)
Barco de Valdeorras, O 14.213 85,7 165,9
Bolo, O 1.139 91,2 12,5
Carballeda de Valdeorras 1.870 222,7 8,4
Larouco 581 23,7 24,5
Petín 1.030 30,5 33,8
Rúa, A 4.816 35,9 134,1
Rubiá 1.585 100,7 15,7
Veiga, A 1.106 290,5 3,8
Vilamartín de Valdeorras 2.164 88,3 24,5
Valdeorras 28.504 969,1 29,4
Font: IGE

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Any 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930
Població 34.342 33.869 36.205 39.066 35.721 36.091 36.963 38.306
Any 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2009
Població 40.612 40.367 38.855 35.602 31.810 27.913 29.052 28.504

Història[modifica | modifica el codi]

La història de la vall de Valdeorras ha estat molt influïda per la presència romana. No obstant això, existeixen nombroses proves de la presència anterior a l'arribada dels romans. Han aparegut restes de soterraments rupestres (mámoas) i també hi ha nombrosos topònims d'origen preromà. Les primeres cites històriques de la vall de Valdeorras apareixen en clàssics com Plini que parla dels Gigurri. Tradicionalment s'ha considerat que aquestes tribus asturs (Gigurros, i Calubrigensis) com els antics pobladors de Valdeorras.

L'arribada dels romans va canviar substancialment la vall. El principal element romanizador va ser la construcció de la Via XVIII de la qual queden com mostra diversos ponts en l'actualitat. Després dels romans, que buscaven l'or que havia en el riu Sil, van arribar els suevos i els visigots i posteriorment, el Regne de Lleó, la repoblació, el cristianisme i la influència dels ordes monàstics. En 1624 s'engega el Monestir das Ermitas, que en l'actualitat s'ha convertit en el més important lloc de culte de la comarca.

Durant la Guerra d'Independència, la vall de Valdeorras va assistir a diverses escaramusses entre les tropes franceses d'una banda i l'exèrcit anglès juntament amb les tropes espanyoles i els guerrillers locals. Finalment, durant bona part del segle XX l'esdeveniment més notable va ser la constant emigració primer a Cuba i Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai...) i posteriorment a Alemanya, França i Suïssa principalment.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Font: INE

Coord.: 42° 23′ 20″ N, 7° 02′ 50″ O / 42.3887918681,-7.04718200333