Comarques de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:32, 17 jul 2016 amb l'última edició de Leptictidium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Divisió comarcal de Catalunya (2015) i límits provincials vigents.

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.[1]

Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats, normalment identificades com a «42 comarques», si bé, des de l'aprovació de la llei del règim especial d'Aran, formalment caldria parlar de 41 comarques, cada una administrada pel seu consell comarcal, i una entitat territorial singular (la Vall d'Aran), administrada pel Consell General d'Aran.[nota 1] Aquesta simplificació de «42 comarques» (41 fins a la incorporació del Moianès) permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.

Història

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir els bisbats al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (Barcelonès), Emporiae (Empordà), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

La Reconquesta va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[3]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[4]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[4]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990.

Propostes i reivindicacions

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[5]

Llista de comarques

Convencions

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[6] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[7]

Comarques actuals

Les dades bàsiques de les «42 comarques», adaptant els valors de població 2014 als canvis produïts per la creació del Moianès, són:

Comarca Codi
alfan. 		Codi
terr. 		Hab.
(2014)[8] 		Sup.
(km2)

Dens.

(hab./km2)

Capital
l'Alt Camp AC 01 44.578 538,0 82,9 Valls
l'Alt Empordà AE 02 140.214 1.357,5 103,3 Figueres
l'Alt Penedès AP 03 106.262 592,7 179,3 Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell AU 04 20.878 1.447,5 14,4 la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça AG 05 3.873 426,9 9,1 el Pont de Suert
l'Anoia AI 06 117.842 866,3 136,0 Igualada
el Bages BG 07 175.527 1.092,3 160,7 Manresa
el Baix Camp BC 08 190.249 697,2 272,9 Reus
el Baix Ebre BB 09 80.637 1.002,7 80,4 Tortosa
el Baix Empordà BM 10 132.886 701,7 189,4 la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat BT 11 806.249 486,0 1.658,9 Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès BP 12 100.262 296,4 338,3 el Vendrell
el Barcelonès BR 13 2.227.238 145,8 15.276,0 Barcelona
el Berguedà BD 14 40.039 1.185,2 33,8 Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 1] CD 15 18.063 546,7 33,0 Puigcerdà
la Conca de Barberà CB 16 20.723 650,2 31,9 Montblanc
el Garraf GF 17 145.886 185,1 788,1 Vilanova i la Geltrú
les Garrigues GG 18 19.762 797,7 24,8 les Borges Blanques
la Garrotxa GX 19 56.036 734,6 76,3 Olot
el Gironès GN 20 185.085 575,6 321,6 Girona
el Maresme MM 21 437.919 398,5 1.098,8 Mataró
el Moianès 13.056 337,9 38,6 Moià
el Montsià MT 22 69.613 735,4 94,7 Amposta
la Noguera NG 23 39.376 1.784,1 22,1 Balaguer
Osona OS 24 154.559 1.245,0 124,1 Vic
el Pallars Jussà PJ 25 13.530 1.343,1 10,1 Tremp
el Pallars Sobirà PS 26 7.220 1.377,9 5,2 Sort
el Pla d'Urgell PU 27 37.128 305,1 121,7 Mollerussa
el Pla de l'Estany PE 28 31.554 262,8 120,1 Banyoles
el Priorat PR 29 9.550 498,6 19,2 Falset
la Ribera d'Ebre RE 30 22.925 827,3 27,7 Móra d'Ebre
el Ripollès RI 31 25.700 956,6 26,9 Ripoll
la Segarra SR 32 22.713 722,7 31,4 Cervera
el Segrià SI 33 209.768 1.396,7 150,2 Lleida
la Selva SV 34 170.249 995,0 171,1 Santa Coloma de Farners
el Solsonès SL 35 13.497 1.001,2 13,5 Solsona
el Tarragonès TR 36 250.306 319,4 783,7 Tarragona
la Terra Alta TT 37 12.119 743 16,3 Gandesa
l'Urgell UR 38 36.526 579,7 63,0 Tàrrega
la Vall d'Aran[* 2] VN 39 9.993 633,6 15,8 Vielha e Mijaran
el Vallès Occidental VC 40 899.532 583,1 1.542,6 Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental VR 41 399.781 735,0 543,9 Granollers
  1. ↑ Oficialment Cerdanya, s'utilitza el mot Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[9]
  2. ↑ Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.

Les successives modificacions comarcals

Les noves comarques de 1988

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[10]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Banyoles el Gironès el Pla de l'Estany
Camós el Gironès el Pla de l'Estany
Cornellà de Terri el Gironès el Pla de l'Estany
Crespià el Gironès el Pla de l'Estany
Esponellà el Gironès el Pla de l'Estany
Fontcoberta el Gironès el Pla de l'Estany
Palol de Revardit el Gironès el Pla de l'Estany
Porqueres el Gironès el Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajor el Gironès el Pla de l'Estany
Serinyà el Gironès el Pla de l'Estany
Vilademuls el Gironès el Pla de l'Estany
Barbens l'Urgell el Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell el Segrià el Pla d'Urgell
Bellvís la Noguera el Pla d'Urgell
Castellnou de Seana l'Urgell el Pla d'Urgell
Fondarella el Segrià el Pla d'Urgell
Golmés el Segrià el Pla d'Urgell
Ivars d'Urgell l'Urgell el Pla d'Urgell
Linyola la Noguera el Pla d'Urgell
Miralcamp el Segrià el Pla d'Urgell
Mollerussa el Segrià el Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesola el Segrià el Pla d'Urgell
el Poal la Noguera el Pla d'Urgell
Sidamon el Segrià el Pla d'Urgell
Torregrossa les Garrigues el Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuig l'Urgell el Pla d'Urgell
Vila-sana l'Urgell el Pla d'Urgell
Barruera el Pallars Jussà Alta Ribagorça
el Pont de Suert el Pallars Jussà Alta Ribagorça
Vilaller el Pallars Jussà Alta Ribagorça

Revisió comarcal 1990

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[11]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Alfarràs Noguera Segrià
Arbolí Priorat Baix Camp
Bonastre Tarragonès Baix Penedès
Caldes de Montbui Vallès Occidental Vallès Oriental
Castellet i la Gornal Garraf Alt Penedès
Esplugues de Llobregat Barcelonès Baix Llobregat
els Garidells Tarragonès Alt Camp
Masllorenç Alt Camp Baix Penedès
la Molsosa Anoia Solsonès
Montesquiu Ripollès Osona
Montornès de Segarra Urgell Segarra
Olesa de Bonesvalls Garraf Alt Penedès
la Portella Noguera Segrià
Sant Jaume d'Enveja Baix Ebre Montsià
Sant Just Desvern Barcelonès Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora Ripollès Osona
Santa Maria de Besora Ripollès Osona
Vallfogona de Riucorb Segarra Conca de Barberà
Vidrà Ripollès Osona

Creació del Moianès

Municipi Comarca anterior
Calders Bages
Castellcir Vallès Oriental
Castellterçol Vallès Oriental
Collsuspina Osona
l'Estany Bages
Granera Vallès Oriental
Moià Bages
Monistrol de Calders Bages
Sant Quirze Safaja Vallès Oriental
Santa Maria d'Oló Bages

Notes

  1. ↑ La llei aprovada el 5 de febrer de 2015 estableix, en la disposició addicional segona.2, que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de Catalunya
  1. ↑ «El Moianès, nova comarca catalana», 15-04-2015.
  2. ↑ Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
  3. ↑ Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
  4. ↑ 4,0 4,1 Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
  5. ↑ Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts, Scripta Nova.
  6. ↑ «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. [Consulta: 7 abril 2014].
  7. ↑ Abreviacions, editat per la Secretaria de Política Lingüística.
  8. ↑ «Base de dades de municipis i comarques.». IDESCAT. [Consulta: 21 maig 2015].
  9. ↑ «Comarques de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].
  11. ↑ «Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 maig 2015].

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comarques_de_Catalunya&oldid=17217664»