Combat de Palafrugell
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
El Combat de Palafrugell fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Al segle XVII, l'imperi espanyol s'enfronta al Regne de França i Catalunya esdevé territori de combat. L'any 1637, 300 homes de l'exercit castellà mancats de paga i indisciplinats[1] s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1271[2] i es dediquen al pillatge, maltracte i vexació desenfrenada. Aquesta situació provoca la crispació dels palafrugellencs.
El combat [modifica]
La vila de Palafrugell es revolta el 20 de juliol de 1638[3] contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la població. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represàlia foren enviades a la vila tres[1] o deu companyies de càstig[4], i la població fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglésies, incloent la de la vila de Llofriu[5][6]
Conseqüències [modifica]
La gran consternació produïda a tot Catalunya va fer que fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets. Aquest fet fou una de les causes del Corpus de Sang. En esclatar la guerra dels Segadors, les tropes castellanes van cremar 28 cases i van saquejar l'església de Santa Margarida.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 GREC, Palafrugell
- ↑ Ajuntament de Palafrugell, Un passeig per la història «ajpalafrugell.org».[Enllaç no actiu]
- ↑ www.polseguera.com, Genocidi espanyol a la guerra dels segadors
- ↑ Piera edicions, Palafrugell, breu història
- ↑ Ajuntament de Palafrugell, Llofriu, 1000 anys d'història «www.llofriu.com».[Enllaç no actiu]
- ↑ Grau, Jaume. «Pau Claris. Una vida amb misteris». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.54-57. ISSN: 1695-2014.
