Comerç trans-saharià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Djenné, fundada el 800, és un centre comercial important, avui dia Patrimoni de la Humanitat
L'emperador de Mali a l'Atles d'Abraham Cresques, de 1375

El Comerç trans-saharià fa referències al trànsit de mercaderies que unia l'interior d'Àfrica amb la conca mediterrània a través del desert de Sàhara.

Els orígens d'aquest comerç entre l'oest i el centre d'Àfrica amb el Mediterrani es perden en la història. Els primers relats històrics daten de l'antiguitat i expliquen com els garamentes de Fezzan organitzaven el comerç entre Leptis Magna a la Tripolitana i el Txad. Aquest comerç va viure la primera època d'esplendor en el segle I aC i amb l'ascens de l'imperi Romà. Sobretot es comerciava amb or, esclaus, ivori i animals exòtics per als jocs dels circs a Roma i altres ciutats, a canvi de béns de luxe romans. Una importància crucial la tenia l'ús del camell, sobretot a partir del segle I, al nord d'Àfrica.

A partir del segle V el comerç va ressorgir gràcies a la formació de l'Imperi de Ghana a l'oest del Sàhara. L'establiment d'una nova classe social superior a la zona del Níger-Senegal va fer augmentar la demanda de béns de luxe. A més, el comerç es va veure afavorit per la protecció estatal que oferia Ghana. Un factor addicional fou l'obertura de mines de sal a Taghaza i Idschil, a l'actual Algèria, ja que la sal era un bé molt preuat a la zona oest d'Àfrica. El punt final de la ruta comercial fins al segle XI era la ciutat de Sidschilmasa.

Amb l'establiment de l'Imperi Songhai a partir de 1400, Tombuctú, a la riba del riu Níger, es va convertir en el centre comercial més important de la zona del Sahel. La desintegració de l'imperi després d'una invasió marroquina va canviar substancialment el comerç amb el Sàhara central, ja que faltava el govern central que podia protegir les rutes i les caravanes. Per això, a partir del segle XVII la principal ruta del comerç trans-saharià es va traslladar al camí que unia el Llac Txad i Trípoli o Ruta del bornus

Aquest trasllat va donar peu a la puixança econòmica dels regnes de Hausa i de l'Imperi de Bornú a la zona del Txad. Ja que la importància del comerç d'or a través del Sàhara havia decaigut a causa de les rutes mercantils per mar establertes pels europeus, es va incrementar la importància del comerç d'esclaus amb el món islàmic, sobre la ruta entre el Txad i Trípoli.

Tot i que la ruta principal del comerç es va traslladar en diverses ocasions durant la història es va seguir usant i establint noves rutes secundàries. Només la colonització francesa del segle XIX va provocar que el comerç es traslladés cap a les zones costaneres de l'Atlàntic.