Comissariat del Poble de les Nacionalitats
Comissariat del Poble de les Nacionalitats (rus: Народный комиссариат по делам национальностей РСФСР , abreujat Наркомнац i transliterat com a Narkomnats) va ser el cos del govern soviètic establert per tractar amb les nacionalitats no-russos.
Les tasques principals del Narkomnats eren:
- garantir la coexistència pacífica i la cooperació fraternal de totes les nacions i pobles de Rússia, així com a la resta de repúbliques soviètiques.
- promoure el seu desenvolupament material i espiritual, els detalls de la seva vida, cultura i situació econòmica.
- supervisar l'aplicació de les polítiques nacionals al poder soviètic.
Orígens [modifica]
Va crear-se l'11 de juny de 1917, abans de la Revolució d'octubre [1] pel Soviet de Petrograd com a part de 3 mesures per crear formes estatals que poguessin garantir solucions federals i autònomes per a les qüestions nacionals a la Revolució Russa:
- una igualtat civil complerta per a tots els ciutadans
- el dret a usar la llengua natal als afers oficials, d'igual manera a l'ús del rus
- la formació d'un Soviet d'afers de les nacionalitats – Narkomnats.
Aquesta decisió es va prendre com a resposta a la crisi creada per les demandes de la Rada ucraïnesa d'autonomia pels territoris nacionals i de tenir veu per a qualsevol conferència de pau on es pogués reclamar la Galícia Oriental, una regió llavors part de l'Imperi Austro-Hongarès, però de població predominantment ucraïnesa. Aquestes demandes van ser rebutjades per Kèrenski. El Narkomnats va crear-se com a un orgue dels soviets per preparar l'Assemblea Constituent, particularment per com es podria treballar amb el tema de l'autonomia ucraïnesa. En aquells moments els bolxevics s'oposaven a qualsevol autonomia nacional; però, el 13 d'agost, Stalin publicà un article on llançava la idea que el Partit hauria de crear una agència pels assumptes de les nacionalitats.[2]Aquell article va publicar-se quan Kerenski i els menxevics com Nikoloz Txkheïdze parlaven sobre un estat unificat. Kerenski va dir als representants letons que només podrien optar a l'estatus de Zemstvo.[3]
El 3 de novembre de 1917 va aprovar-se la "Declaració dels Drets dels Pobles de Rússia" (aprovat per Decret del SNK . La declaració va emetre's en virtut de la signatura de Lenin i Stalin, i en el desenvolupament del document hi participà Nikolai Bukharin. La declaració identifica els següents principis per a determinar la política nacional del poder soviètic:
- igualtat de tots els pobles de Rússia
- dret de separar-se i de formar un estat independent
- abolició de totes les restriccions nacionals
- lliure desenvolupament de les minories nacionals en cadascuna de les repúbliques.
Com a Comissari de les Nacionalitats, Stalin presidí cinc o sis de les primeres set reunions del Col·legi dels Narkomnats, però no assistí a les vint-i-una següents.[4]
Comissariats específics relatius al Narkomnats [modifica]
- El Belnatskom va ser el Comissariat bielorús establert el 31 de gener de 1918
- L'Evkom va ser el Comissariat jueu
- El Muskom va ser el Comissariat musulmà, presidit per Mullanur Waxitov
Referències [modifica]
- ↑ Petrogradskii Sovet Rabochikh i Soldatskikh Deputatov: Protokoly Zasedanii (Moscow: Gosudarstvennoe Izdatel'stvo, 1935).
- ↑ Revoliutsionnoe Dvizhenie v Rossii v Avgust' 1917 Goda: Protokoly (Moscow: Izdatel'stvo Akademii Nauk SSR, 1959) This text was omitted from the collected Works of Stalin)
- ↑ Revoliutsionnoe Dvizhenie v Rossii v Mae-Iun' 1917 g., III (Moscow: Izdatel'stvo Akademii Nauk SSR, 1959).
- ↑ 'Stalin as Commissar of Nationalities' by Jeremy Smith in Stalin: A New History by Sarah Davies (Editor), James Harris (Editor), 2005, Cambridge University Press.
