Comissariat del Poble de les Nacionalitats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Comissariat del Poble de les Nacionalitats (rus: Народный комиссариат по делам национальностей РСФСР, abreujat Наркомнац i transliterat com a Narkomnats) va ser el cos del govern soviètic establert per tractar amb les nacionalitats no-russos.

Les tasques principals del Narkomnats eren:

  • garantir la coexistència pacífica i la cooperació fraternal de totes les nacions i pobles de Rússia, així com a la resta de repúbliques soviètiques.
  • promoure el seu desenvolupament material i espiritual, els detalls de la seva vida, cultura i situació econòmica.
  • supervisar l'aplicació de les polítiques nacionals al poder soviètic.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va crear-se l'11 de juny de 1917, abans de la Revolució d'octubre [1] pel Soviet de Petrograd com a part de 3 mesures per crear formes estatals que poguessin garantir solucions federals i autònomes per a les qüestions nacionals a la Revolució Russa:

  • una igualtat civil completa per a tots els ciutadans
  • el dret a usar la llengua natal als afers oficials, d'igual manera a l'ús del rus
  • la formació d'un Soviet d'afers de les nacionalitats – Narkomnats.

Aquesta decisió es va prendre com a resposta a la crisi creada per les demandes de la Rada ucraïnesa d'autonomia pels territoris nacionals i de tenir veu per a qualsevol conferència de pau on es pogués reclamar la Galícia Oriental, una regió llavors part de l'Imperi Austro-Hongarès, però de població predominantment ucraïnesa. Aquestes demandes van ser rebutjades per Kérenski. El Narkomnats va crear-se com a un orgue dels soviets per preparar l'Assemblea Constituent, particularment per com es podria treballar amb el tema de l'autonomia ucraïnesa. En aquells moments els bolxevics s'oposaven a qualsevol autonomia nacional; però, el 13 d'agost, Stalin publicà un article on llançava la idea que el Partit hauria de crear una agència pels assumptes de les nacionalitats.[2]Aquell article va publicar-se quan Kérenski i els menxevics com Nikoloz Txkheïdze parlaven sobre un estat unificat. Kérenski va dir als representants letons que només podrien optar a l'estatus de Zemstvo.[3]

El 3 de novembre de 1917 va aprovar-se la "Declaració dels Drets dels Pobles de Rússia" (aprovat per Decret del SNK. La declaració va emetre's en virtut de la signatura de Lenin i Stalin, i en el desenvolupament del document hi participà Nikolai Bukharin. La declaració identifica els següents principis per a determinar la política nacional del poder soviètic:

  • igualtat de tots els pobles de Rússia
  • dret de separar-se i de formar un estat independent
  • abolició de totes les restriccions nacionals
  • lliure desenvolupament de les minories nacionals en cadascuna de les repúbliques.

Com a Comissari de les Nacionalitats, Stalin presidí cinc o sis de les primeres set reunions del Col·legi dels Narkomnats, però no assistí a les vint-i-una següents.[4]

Comissariats específics relatius al Narkomnats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Petrogradskii Sovet Rabochikh i Soldatskikh Deputatov: Protokoly Zasedanii (Moscow: Gosudarstvennoe Izdatel'stvo, 1935).
  2. Revoliutsionnoe Dvizhenie v Rossii v Avgust' 1917 Goda: Protokoly (Moscow: Izdatel'stvo Akademii Nauk SSR, 1959) This text was omitted from the collected Works of Stalin)
  3. Revoliutsionnoe Dvizhenie v Rossii v Mae-Iun' 1917 g., III (Moscow: Izdatel'stvo Akademii Nauk SSR, 1959).
  4. 'Stalin as Commissar of Nationalities' by Jeremy Smith in Stalin: A New History by Sarah Davies (Editor), James Harris (Editor), 2005, Cambridge University Press.