Comissió Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:35, 5 oct 2016 amb l'última edició de Sodacan (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióComissió Europea
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEC, CE i EK Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstitució de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r gener 1958

25 març 1957Tractats de Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConsell de Estats de la Mar Bàltica
Consell Euroàrtic Barentsz
Xarxa Mundial d'Etiquetatge Ecològic
Grup d'Observacions de la Terra
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaUrsula von der Leyen (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Secretària generalIlze Juhansone (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Modifica el valor a WikidataUrsula von der Leyen Modifica el valor a Wikidata
Empleats32.399 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Autoritat executivaCol·legi de Comissaris de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Altres
Premis

Lloc webec.europa.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EuropeanCommission Twitter (X): EU_Commission Mastodon: EU_Commission@social.network.europa.eu Instagram: europeancommission Telegram: europeancommission LinkedIn: european-commission Youtube: UCMPaviJxybo1RTdzvYcU91A Youtube: eutube Modifica el valor a Wikidata
Sala de reunions de la Comissió Europea

La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea (UE) i en regenta el poder executiu. El seu principal objectiu és la legislació entorn de polítiques i programes d'acció, i és així mateix la responsable d'aplicar les decisions del Parlament Europeu (PE) i el Consell de la Unió Europea (CUE).[1]

Naturalesa i composició

Amb seu a la ciutat de Brussel·les (Bèlgica), la Comissió està composta per vint-i-vuit comissaris, un per cada país membre de la UE. El terme Comissió fa referència als membres de la Comissió, anomenats sense caràcter oficial comissaris, designats pels Estats membres i el Parlament europeu, però també es refereix a la mateixa institució i al seu personal. Generalment, el càrrec de comissari l'ocupa un alt càrrec de cada un dels estats membres, però que com a membres de la Comissió es comprometen a actuar en interès de la Unió i sense pressió dels estats membres. Cada quatre anys es renova la comissió pel procediment següent:

  • El Consell de la Unió Europea, reunit en la seva formació de caps d'estat o de govern, i per majoria qualificada, designa la persona que es proposa per ocupar el càrrec de President de la comissió que ha de ser aprovat pel Parlament.
  • El president designat adopta amb el consell la llista de la resta de comissaris, establerta d'acord amb les propostes dels estats membres.
  • El Parlament s'entrevista amb aquestes persones i emet el seu dictamen sobre tot l'òrgan col·legiat. Si el dictamen és positiu, la nova comissió és nomenada pel Consell per majoria qualificada.

La Comissió és responsable políticament davant el Parlament, que té el poder de substituir-la mitjançant l'adopció d'una moció de censura. Tanmateix, la comissió assisteix a les sessions del parlament per respondre de les seves actuacions.[1] A pesar de tenir la seu a Brussel·les, també té oficines a Luxemburg i representacions en tots els països de la unió i delegacions en moltes capitals per tot el món.

Cada cinc anys, i en un termini de sis mesos des de les eleccions europees es designa una nova comissió. L'actual Comissió Europea està presidida per José Manuel Durão Barroso, que va accedir al càrrec l'any 2005 (després de problemes amb l'aprovació dels seus membres per part del Parlament Europeu) i que va rebre un segon mandat el 2009.

Funcions

Delegació a Barcelona de la Comissió Europea

Les principals funcions de la comissió són:[1]

  • Proposar legislació al Parlament i al Consell mitjançant el dret d'iniciativa. És l'única que pot elaborar propostes d'una nova legislació europea, tot i que ha de consultar, obligatòriament tant al Comitè Econòmic i Social com al Comitè de les Regions.
  • Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el seu pressupost com a òrgan executiu. De totes maneres són les autoritats nacionals i desenvolupen la major part de la tasca sota la seva supervisió. Per gestionar el pressupost es coordina amb el Tribunal de Comptes Europeu
  • Fer complir la legislació europea actuant com a guardiana dels tractats i juntament amb el Tribunal de justícia europeu.
  • Representar a la Unió en l'escena internacional permetent actuar amb una sola veu als fòrums internacionals. La Comissió elabora propostes per a les noves lleis europees, que presenta al PE així com al CUE. La Comissió garanteix que les decisions de la UE s'apliquin correctament i supervisa la manera que s'utilitzen els fons de la Unió, vigilant tanmateix perquè es respectin els tractats europeus i el Dret comunitari.

La Comissió Europea està composta actualment per 28 membres, tants membres com estats membres de la Unió, assistits per uns 24.000 funcionaris. El President de la Comissió és escollit pels Governs dels Estats membres de la UE i ha de ser aprovat pel Parlament Europeu. La resta de membres són nomenats pels governs dels Estats membres en consulta amb el President entrant i també han de ser acceptats pel Parlament. La Comissió es nomena per un període de cinc anys, però pot ser destituïda pel parlament.

Entre els Comissaris regeix el Principi de responsabilitat solidària i aquests són aprovats pel parlament en bloc, no obstant això, correspon al President de la Comissió distribuir les àrees de responsabilitat política entre els Comissaris i pot fins i tot, si compta amb l'aprovació de la Comissió, exigir també la dimissió d'un Comissari.

De ratificar-se el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, les competències de la Comissió i especialment del seu president, es veuran substancialment enfortides.

Al contrari que el Consell de la Unió Europea, la Comissió està pensada per ser un ens independent dels estats membres i els comissaris no poden rebre instruccions dels governs que els han proposat sinó que han de defensar els interessos dels ciutadans de la UE en conjunt.

Competències

Les competències de la Comissió Europea es poden agrupar en 6 seccions:

  • Poder decisori de naturalesa reglamentària : en el sentit que només existeix si està prevista en un tractat o norma dictada pel consell. Pot classificar-se de dues maneres:
    • Propi o autònom: Deriva dels tractats constitutius i es manifesta especialment en:
      • Establiment de les clàusules de salvaguarda (excepcions a la lliure circulació de mercaderies, per exemple)
      • Formulació de recomanacions i/o dictàmens, informes, i de reglaments, directives europees i decisions establerts en nombroses parts dels tractats.
    • Per atribució del Consell: Derivat d'una norma dictada pel Consell. Es tracta d'una veritable atribució translativa de poders i facultats, ja que les competències no es deleguen, sinó que se cedeixen i no poden recuperar-se.
  • Control d'aplicació del dret comunitari
    • Vetlla per l'aplicació de les disposicions del tractat i les adoptades per les institucions europees en virtut d'aquests.
    • Disposa d'un poder general d'investigació i informació que vincula a tots els estats membres.
    • És l'encarregada de perseguir, per la via administrativa o judicial, les violacions del dret comunitari.
    • Si un estat incompleix la normativa europea, podrà primerament comunicar-l'hi perquè hi posi remei (procediment precontenciós europeu), i pot recórrer, en darrera instància, al Tribunal de justícia europeu) en funció del que diu l'article 226 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions.[2]
  • Iniciativa legislativa: Té en monopoli i gairebé en exclusiva la iniciativa legislativa, és l'única que pot fer propostes legislatives.
  • Poder de negociació internacional: Els tractats internacionals que signa la Unió europea, són negociats per la Comissió i ratificats pel Consell.
  • Poder d'execució: Exerceix les competències que el Consell li atribueixi per executar les normes establertes, d'altra banda és l'encarregada d'executar el Pressupost comunitari.
  • Poder de gestió: Gestiona els diferents serveis administratius i els fons estructurals de la Unió.

Història

La Comissió Europea és el fruit de la unificació de l'Alta Autoritat de la CECA, de la Comissió de la CEE i de la Comissió de l'Euratom, en entrar en vigor l'1 de juliol de 1967 el Tractat de Brussel·les de 8 d'abril de 1965 d'unificació dels executius comunitaris.

Al llarg de la història els seus presidents han estat:

Núm President Commissió Inici Fi Estat membre Partit Fotografia
1 Walter Hallstein Comissió Hallstein 1 de gener de 1958 30 de juny de 1967 Alemanya Alemanya Demòcrata Cristians
Nacional: CDU
Walter Hallstein
- Vacant Cap 30 de juny de 1967 2 de juliol de 1967 - - -
2 Jean Rey Comissió Rey 2 de juliol de 1967 1 de juliol de 1970 Bèlgica Bèlgica Liberal Demòcrates
Nacional: PRL
- Vacant Cap 1 de juliol de 1970 2 de juliol de 1970 - - -
3 Franco Maria Malfatti Comissió Malfatti 2 de juliol de 1970 1 de març de 1972 Itàlia Itàlia Demòcrata Cristians
Nacional: DC
- Vacant Cap 1 de març de 1972 22 de març de 1972 - - -
4 Sicco Leendert Mansholt Comissió Mansholt 22 de març de 1972 5 de gener de 1973 Països Baixos Països Baixos Socialistes
Nacional: PvdA
- Vacant Cap 5 de gener de 1973 6 de gener de 1973 - - -
5 François-Xavier Ortoli Comissió Ortoli 6 de gener de 1973 5 de gener de 1977 República francesa França Demòcrates Cristians
Nacional: RPR
- Vacant Cap 5 de gener de 1977 6 de gener de 1977 - - -
6 Roy Jenkins Comissió Jenkins 6 de gener de 1977 19 de gener de 1981 Regne Unit Regne Unit Socialistes
Nacional: Labour
Roy Jenkins
- Vacant Cap 19 de gener de 1981 20 de gener de 1981 - - -
7 Gaston Thorn Comissió Thorn 20 de gener de 1981 6 de gener de 1985 Gran Ducat de Luxemburg Luxemburg Liberal Demòcrates
Nacional: DP
Gaston Thorn
- Vacant Cap 6 de gener de 1985 7 de gener de 1985 - - -
8 Jacques Delors Comissió Delors 7 de gener de 1985 24 de gener de 1995 República francesa França Partit Socialista Europeu
Nacional: PS
Jacques Delors
- Vacant Cap 24 de gener de 1995 25 de gener de 1995 - - -
9 Jacques Santer Comissió Santer 25 de gener de 1995 15 de març de 1999 Gran Ducat de Luxemburg Luxemburg Partit Popular Europeu
Nacional: CSV
- Manuel Marín (Interinament) Comissió Marín 15 de març de 1999 17 de setembre de 1999 Espanya Espanya Partit Socialista Europeu
Nacional: PSOE
Manuel Marín
10 Romano Prodi Comissió Prodi 17 de setembre de 1999 22 de novembre de 2004 Itàlia Itàlia Partit Socialista Europeu/Ind.
Nacional: L'Olivera
Romano Prodi
11 José Manuel Durão Barroso Comissió Barroso 22 de novembre de 2004 1 de novembre de 2014 Portugal Portugal Partit Popular Europeu
Nacional: PSD
José Manuel Durão Barroso
12 Jean-Claude Juncker Comissió Juncker 1 de novembre de 2014 actualitat Luxemburg Luxemburg Partit Popular Europeu
Nacional: CSV
Jean-Claude Juncker

El color de la línia indica aproximadament la ideologia política del comissari:

esquerra (ideologia) / socialista
Dreta (ideologia) / conservador
liberal

Fins a l'1 de maig de 2004 hi havia vint comissaris, dos de cadascun dels Estats membres més poblats i un de la resta, però després de l'Ampliació de la Unió Europea que es va oficialitzar aquest dia, el nombre de Comissaris va passar a ésser de trenta. No obstant això, a partir del 22 de novembre de 2004, data en la qual va prendre possessió la Comissió 2004-2009, la xifra va passar a ésser de solament vint-i-cinc comissaris, un per país, però a l'incorporar-se Romania i Bulgària es van augmentar dos nous comissionats. En conseqüència, i malgrat la voluntat política de reduir aquesta xifra en un futur, la Comissió es compon en l'actualitat per vint-i-set comissaris.

Articles relacionats

Referències

Enllaços externs