Commonwealth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Commonwealth of Nations
Commonwealth
Commonwealth
Commonwealth of Nations.svg
Membres del Commonwealth (blau = membres, taronja = antics membres, verd = membres suspesos)
Govern Organisme internacional
 -  Cap del Commonwealth Elisabet II
 -  Secretari General Kamalesh Sharma
 -  President en exercici Kamla Persad-Bissessar
Seu
 -  Marlborough House Londres, Anglaterra, Regne Unit 
Llengües oficials Anglès
Establerta
 -  Declaració Balfour 18 de novembre de 1926 
 -  Estatut de Westminster 11 de desembre de 1931 
 -  Declaració de Londres 28 d'abril de 1949 
Integració d'estats
 -  Membres 53
Pàgina d'internet oficial
thecommonwealth.org

El Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més conegut simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l'àmbit polític i econòmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissió envers la corona britànica (com si passa amb el Reialme del Commonwealth). Amb l'entrada de Moçambic a l'organització s'ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el caràcter internacionalista, tot i que la fórmula British Commonwealth ("Mancomunitat Britànica") es continua utilitzant per diferenciar-la d'altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit és el cap de l'organització i, segons els seus principis, "símbol de la lliure associació dels seus membres".

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'organització té els seus orígens en les Conferències Imperials creades el 1911 per substituir les antigues Conferències Colonials iniciades el 1887. En aquesta Conferència l'Imperi Britànic va reconèixer certs drets d'autonomia a les seves colònies. El terme "Commonwealth of Nations" hauria estat utilitzat per primer cop per Archibald Primrose, cinquè comte de Rosebery, que va ser Primer Ministre entre el 1894 i el 1895 durant una visita a Austràlia.[1]

El 1917 Jan Christian Smuts va presentar una proposta on va encunyar el terme de British Commonwealth of Nations i va preveure les futures relacions constitucionals i els reajustaments de l'Impreri.[2] Smuts va argumentar amb èxit que l'Imperi hauria d'estar representat a la important Conferència de Pau de París del 1919 tant per delegats dels dominis com de la Gran Bretanya.[3][4]

Llista d'estats membres
organitzat per continent
Data
d'ingrés
Àfrica
Botswana Botswana 1966
Camerun Camerun 1995
Ghana Ghana 1957
Kenya Kenya 1963
Lesotho Lesotho 1966
Malawi Malawi 1964
Maurici Maurici 1968
Moçambic Moçambic 1995
Namíbia Namíbia 1990
Nigèria Nigèria 1960
Rwanda Ruanda 2009
Seychelles Seychelles 1976
Sierra Leone Sierra Leone 1961
Sud-àfrica Sud-àfrica 1931
Swazilàndia Swazilàndia 1968
Tanzània Tanzània 1961
Uganda Uganda 1962
Zàmbia Zàmbia 1964
Amèrica
Antigua i Barbuda Antigua i Barbuda 1981
Bahames Bahames 1973
Barbados Barbados 1966
Belize Belize 1981
Canadà Canadà 1931
Dominica Dominica 1978
Grenada Grenada 1974
Guyana Guyana 1966
Jamaica Jamaica 1962
Saint Kitts i Nevis Saint Kitts i Nevis 1983
Saint Lucia Saint Lucia 1979
Saint Vincent i les Grenadines Saint Vincent i les Grenadines 1979
Trinitat i Tobago Trinitat i Tobago 1962
Àsia
Bangla Desh Bangla Desh 1972
Brunei Brunei 1984
Índia Índia 1947
Malàisia Malàisia 1957
Maldives Maldives 1982
Pakistan Pakistan 1947
Singapur Singapur 1965
Sri Lanka Sri Lanka 1948
Xipre Xipre 1961
Europa
Malta Malta 1964
Regne Unit Regne Unit 1931
Oceania
Austràlia Austràlia 1931
Salomó Salomó 1978
Kiribati Kiribati 1979
Nauru Nauru 1999
Nova Zelanda Nova Zelanda 1931
Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea 1975
Samoa Samoa 1970
Tonga Tonga 1970
Tuvalu Tuvalu 1978
Vanuatu Vanuatu 1980

A la Declaració Balfour de 1926 de la Conferència Imperial, la Gran Bretanya i els seus dominis van acordar que eren "en igualtat de condicions, sense camp mena de subordinació en qualsevol aspecte dels seus afers interns o externs, però units per la lleialtat comú a la Corona i lliurement associats com a membres de la Mancomunitat Britànica de Nacions".[5] Aquests aspectes de la relació entre Gran Bretanya i les seves colònies i ex-colònies es van formalitzar finalment a l'Estatut de Westminster del 1931 que creava la Commonwealth. Austràlia, Nova Zelanda i Terranova van haver de ratificar l'estatut per tal que entrés en vigor. Austràlia ho va fer el 1942 i Nova Zelanda el 1947, però Terranova no ho va fer mai i el 1949 va esdevenir una província del Canadà.

Les colònies accedeixen a la independència[modifica | modifica el codi]

Després de la Segona Guerra Mundial, l'Imperi Britànic va ser progressivament desmantellat quedant només 14 Territoris Britànics d'Ultramar, encara avui dia en poder del Regne Unit. L'abril de 1949, a la Declaració de Londres, la paraula "britànica" va desaparèixer del nom de l'organització que va passar de dir-se 'British Commonwealth' a 'Commonwealth of Nations' per tal de reflectir la nova situació.[6] Birmània (ara anomenada Myanmar, independent el 1948), i Aden (Integrat el 1967 al Iemen del Sud) són els únics estats que van ser colònies britàniques durant la guerra que no s'han unit a la Commonwealth després de la seva independència. Entre els antics protectorats britànics i mandats que mai van arribar a ser membres de la Commonwealth hi ha Egipte (independent el 1922), Iraq (1932) , Transjordània (1946), el Mandat Britànic de Palestina (part del qual es va convertir en l'estat d'Israel el 1948), Sudan (1956), Somàlia Britànica (que va passar a formar part de Somàlia el 1960, encara que el 1991 es va declarar independent com a Somalilàndia i va sol·licitar ser Commonwealth com a observador), Kuwait (1961), Bahrain (1971), Oman (1971), Qatar (1971), i els Emirats Àrabs Units (1971).

Membres amb un Cap d'Estat diferent del monarca britànic[modifica | modifica el codi]

El cas dels països amb constitucions que no contemplaven la compartició del monarca britànic com a Cap d'Estat però que volien continuar essent membres de la Commonwealth va aparèixer el 1948 quan el Parlament d'Irlanda va adoptar una llei que atribuïa tots els poders de cap d'Estat al President irlandès en detriment de la Corona Britànica[7] i, per tant, deixava de ser membre de la Commonwealth atès que compartir el monarca britànic com a cap d'estat era una condició per ser-ne membre. El Parlament del Regne Unit va aprovar el 1949 una llei, la Ireland Act, que oferia els ciutadans de la República d'Irlanda un estatus similar al dels ciutadans de la Commonwealth.

El problema va ser tractat l'abril del 1949 a una reunió de primers ministres de la Commonwealth a Londres. En virtut d'aquesta reunió es va proclamar la Declaració de Londres del 28 d'abril, on es va convenir que quan l'Índia es convertís en una república, el gener de l'any següent (1950), acceptaria el monarca britànic com un "símbol de la lliure associació de les nacions independents membres i, com a tal, Cap de la Commonwealth". Els altres països de la Commonwealth, al seu torn, reconeixien la continuïtat de l'Índia com a membre de l'organització. A causa de la insistència del Pakistan, el cas de l'Índia no va ser considerat com un cas excepcional i es va assumir que altres estats rebrien el mateix tracte que a l'Índia.

La Declaració de Londres del 1949 és considerada sovint com el punt de partida de la Commonwealth moderna. Seguint el precedent de l'Índia, altres nacions es van convertir en repúbliques o monarquies constitucionals amb els seus propis monarques, mentre que alguns pocs països conservaven el mateix monarca del Regne Unit. El monarca de cada Regne de la Commonwealth, encara que sigui la mateixa persona, és considerat com una persona jurídica diferent per a cada regne.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

L'ingrés de Moçambic el 1995 va desencadenar una polèmica internacional, ja que l'antiga colònia portuguesa de l'Àfrica no tenia nexes amb la mancomunitat britànica i la maniobra es va qualificar com una mena de neoimperialisme cultural i econòmic en una regió sota el flagell de la pobresa. La secretaria general de l'organització ho va justificar adduint l'aparent cooperació de Moçambic en la croada del Commonwealth contra el racisme a l'Àfrica, particularment a Sud-àfrica i a Zimbabwe. Per evitar situacions similars, a partir de la cimera d'Edimburg, el 1997, l'organització va limitar la pertinença a l'organització només a aquells estats que posseeixin algun vincle constitucional amb els ja pertanyents al Commonwealth i que es comprometin a respectar les seves normes i convencions.

A hores d'ara el Commonwealth no té constitució de cap mena però els seus membres es comprometen a complir voluntàriament la Declaració de Principis del Commonwealth signada a Singapur el 1971 i ratificada en la Declaració de Harare vint anys més tard. En termes generals la Declaració reconeix la importància de la democràcia i el bon govern, el respecte als drets humans, la igualtat entre l'home i la dona, el respecte a les lleis i el desenvolupament socioeconòmic sostenible. El finançament de l'organització prové dels governs respectius, que hi participen amb una quota calculada a partir del producte interior brut i de la població de cada estat membre.

Objectius i activitats[modifica | modifica el codi]

Els objectius de la Commonwealth van ser descrits per primer cop el 1971 a la Declaració de Singapur, que comprometia a la Mancomunitat amb la institució de la pau mundial, la promoció de democràcia representativa, la llibertat individual, la recerca de la la igualtat i l'oposició al racisme, la lluita contra la pobresa, la ignorància i la malaltia, i el lliure comerç.[8] A aquests objectius es van afegir l'oposició a la discriminació per motius de gènere a la Declaració de Lusaka del 1979[9] i la sostenibilitat del medi ambient a la Declaració de Langkawi del 1989.[10] Tots aquests objectius es van veure reforçats a la Declaració de Harare del 1991.

Els actuals objectius prioritaris de la Commonwealth són a la promoció de la democràcia i el desenvolupament, com s'indica en la Declaració d'Aso Rock (Nigèria) del 2003, que es va basar en les de Singapur i Harare i va aclarir els termes de referència, establint: "Estem compromesos amb la democràcia, la bona governació, els drets humans, la igualtat de gènere i una distribució més equitativa dels beneficis de la globalització."[11]

El lloc web de la Commonwealth llista les seves àrees de treball com: Democràcia, Economia, Educació, Gènere, Governabilitat, Drets Humans, Dret, Petits Estats, Esport, Sostenibilitat, i Joventut.[12]

La Commonwealth s'ha caracteritzat per ser un fòrum internacional on economies molt desenvolupades, com el Regne Unit, Austràlia, Canadà, Singapur i Nova Zelanda, i països dels més pobres del món buscaven arribar a acords per consens. Aquest objectiu ha estat de vegades difícil d'aconseguir, com per exemple els desacords sobre Rhodèsia a finals de la dècada del 1960 i els anys 1970 o sobre l'apartheid a Sud-àfrica a la dècada del 1980 que va portar a un refredament de les relacions entre el Regne Unit i els membres africans.

A través d'un fons separat de contribucions voluntàries dels governs de la Commonwealth es manté un programa de desenvolupament per a joves entre 15 i 29 anys, el Commonwealth Youth Programme, que funciona com una divisió de la Secretaria i té oficines a Gulu (Uganda), Lusaka (Zàmbia), Chandigar (Índia), Georgetown (Guyana) i Honiara (Illes Salomó).

Organització[modifica | modifica el codi]

Cap del Commonwealth[modifica | modifica el codi]

Segons el que estableix la Declaració de Londres, la reina Elisabet II és el Cap del Commonwealth.[13] Tanmateix el seu successor no esdevindrà automàticament cap de l'organització.[14] El càrrec és simbòlic i representa la lliure associació de membres independents.[13] D'altra banda, setze membres de la Commonwealth, reconeixen la reina britànica com el seu Cap d'Estat, aquest països són coneguts com els Reialmes del Commonwealth (Commonwealth realms). Entre la resta de membres la majoria, trenta-tres, són repúbliques i només cinc tenen monarques de les diferents dinasties.

Conferència de Caps de Govern[modifica | modifica el codi]

El principal organisme de presa de decisions de l'organització és la Conferència de Caps de Govern (Commonwealth Heads of Government Meeting, CHOGM), que se celebren cada dos anys i on els caps de govern, Primers Ministres i Presidents majoritàriament, es reuneixen durant diversos dies per discutir assumptes d'interès mutu. Aquestes Conferències són les successores de les antigues Conferències de Primers Ministres del Commonwealth i de les encara més antigues Conferències Imperials i Conferències Colonials que daten del 1887. També hi ha reunions periòdiques de ministres de finances, ministres de justícia, ministres de salut, etc. El membres que tenen deutes endarrerits no són convidats a enviar representants a les reunions ja siguin ministerials o de caps de govern.[13]

El cap de govern amfitrió de la Conferència de caps de govern és anomenat President en exercici del Commonwealth, (Commonwealth Chairperson-in-Office) i manté el càrrec fins a la següent Conferència.[15]

Secretaria General[modifica | modifica el codi]

Marlborough House (Londres), la seu de la Secretaria General del Commonwealth.

La Secretaria General del Commonwealth, creada el 1965, i amb seu a Londres és el principal organisme intergovernamental de l'organització, facilitant les consultes i la cooperació entre els membres dels governs i els països. S'encarrega de l'administració de l'organització. El Commonwealth està representat a l'Assemblea General de les Nacions Unides per la Secretaria General, com a observador.

La Secretaria General organitza les cimeres del Commonwealth, les reunions de ministres, les reunions consultives i les discussions tècniques; ajuda a l'elaboració de polítiques, proporciona assessorament sobre polítiques i facilita la comunicació multilateral entre els governs membres. També presta assistència tècnica per ajudar els governs en el desenvolupament social i econòmic dels seus països i dóna suport als valors polítics fonamentals de l'organització.

La Secretaria General està dirigida pel Secretari General del Commonwealth que és elegit per caps de govern de l'organització per un màxim de dos mandats de quatre anys. El Secretari General i dos Secretaris Generals Adjunts dirigeixen les divisions de la Secretaria General. L'actual Secretari General és Kamalesh Sharma, de l'Índia, que va assumir el càrrec l'1 d'abril del 2008, succeint a Donald C. McKinnon de Nova Zelanda (2000-2008). El primer Secretari General fou Arnold Smith del Canadà (1965-1975), seguit de Shridath Ramphal de Guyana (1975-1990).

Altres organitzacions germanes que col·laboren amb els esforços de la Secretaria General són la Fundació del Commonwealth (o Commonwealth Foundation) i el Commonwealth de l'Aprenentatge (Commonwealth of Learning), amb seu la primera a Londres i la darrera a Vancouver (Canadà).

Estats membres[modifica | modifica el codi]

Els criteris per a l'adhesió al Commonwealth s'han anat desenvolupat al llarg del temps amb una sèrie de documents diferents. L'Estatut de Westminster del 1931, com un document fundacional fonamental de l'organització, va establir que l'adhesió requeria ser un domini de la Corona britànica. El 1949 la Declaració de Londres va posar fi a aquest criteri permetent membres que fossin repúbliques o monarquies amb monarca diferent del britànic a condició de reconèixer el monarca britànic com a "cap del Commonwealth".[16] Arran de l'onada de descolonització durant la dècada del 1960, aquests principis constitucionals van ser augmentats amb d'altres de polítics, econòmics i socials. El primer es va establir el 1961, quan es va decidir que el respecte de la igualtat racial seria un requisit per a l'adhesió, i que va ocasionar la retirada de la sol·licitud de readmissió de Sud-àfrica (la sol·licitud era un requisit de la Declaració de Londres en convertir-se en una república). Els catorze punts de la Declaració de Singapur del 1971, dedica tots els membres als principis de pau mundial, la llibertat, els drets humans, l'igualitarisme i el lliure comerç.[8]

Aquests criteris van ser inaplicables durant dues dècades,[17] fins que, el 1991, es va escriure la Declaració de Harare i es van poder aplicar els principis de Singapur gràcies la fi de la descolonització, la fi de la Guerra Freda, i la fi de l'apartheid a Sud-àfrica.[18] Un cop creats els mecanismes pels quals aquests principis s'aplicarien, el 1995 es van aclarir la manera de fer-ho, a través del Programa d'Acció del Commonwealth Millbrook (Millbrook Commonwealth Action Programme) que va crear el Grup d'Acció Ministerial del Commonwealth (Commonwealth Ministerial Action Group, CMAG), que té poder per decidir si els membres reuneixen els requisits per ser-ho en virtut de la Declaració de Harare.[19] El 1995 també es va crear un Grup Intergovernamental per tal de finalitzar i codificar tots els requisits per a l'adhesió. Després de la presentació d'informes del 1997, adoptats en virtut de la Declaració d'Edimburg, el Grup Intergovernamental va decidir que tot els futurs membres havien de tenir una relació constitucional directa amb un membre de l'organització.[20]

Aquesta nova norma i les anteriors van ser consolidades en un únic document. Aquests requisits, que avui en dia segueixen sent els mateixos, són que els membres han de: acceptar i complir amb els principis de la Declaració de Harare, ser estats plenament sobirans, reconèixer el monarca dels Reialmes del Commonwealth com a cap de l'organització, acceptar la llengua anglesa com el mitjà de comunicació i respectar els desitjos de la població en general pel que fa a ser membre del Commonwealth.[20]

El Commonwealth of Nations té una presència important a tots cinc continents. Els 53 estats membres formen una mancomunitat de 1.700 milions de persones, gairebé la tercera part de la població mundial. Tot i amb això, durant la seva història hi ha hagut diversos incidents que han obligat la institució a suspendre la participació d'algun dels estats, generalment per violacions dels drets humans:

D'altres estats l'han abandonat de manera definitiva, com Irlanda el 1949, Zimbabwe el 2003, i Gàmbia el 2013.

Llista d'estats membres
organitzat per continent
Data
d'ingrés
Àfrica
Botswana Botswana 1966
Camerun Camerun 1995
Ghana Ghana 1957
Kenya Kenya 1963
Lesotho Lesotho 1966
Malawi Malawi 1964
Maurici Maurici 1968
Moçambic Moçambic 1995
Namíbia Namíbia 1990
Nigèria Nigèria 1960
Rwanda Ruanda 2009
Seychelles Seychelles 1976
Sierra Leone Sierra Leone 1961
Sud-àfrica Sud-àfrica 1931
Swazilàndia Swazilàndia 1968
Tanzània Tanzània 1961
Uganda Uganda 1962
Zàmbia Zàmbia 1964
Amèrica
Antigua i Barbuda Antigua i Barbuda 1981
Bahames Bahames 1973
Barbados Barbados 1966
Belize Belize 1981
Canadà Canadà 1931
Dominica Dominica 1978
Grenada Grenada 1974
Guyana Guyana 1966
Jamaica Jamaica 1962
Saint Kitts i Nevis Saint Kitts i Nevis 1983
Saint Lucia Saint Lucia 1979
Saint Vincent i les Grenadines Saint Vincent i les Grenadines 1979
Trinitat i Tobago Trinitat i Tobago 1962
Àsia
Bangla Desh Bangla Desh 1972
Brunei Brunei 1984
Índia Índia 1947
Malàisia Malàisia 1957
Maldives Maldives 1982
Pakistan Pakistan 1947
Singapur Singapur 1965
Sri Lanka Sri Lanka 1948
Xipre Xipre 1961
Europa
Malta Malta 1964
Regne Unit Regne Unit 1931
Oceania
Austràlia Austràlia 1931
Salomó Salomó 1978
Kiribati Kiribati 1979
Nauru Nauru 1999
Nova Zelanda Nova Zelanda 1931
Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea 1975
Samoa Samoa 1970
Tonga Tonga 1970
Tuvalu Tuvalu 1978
Vanuatu Vanuatu 1980

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Though the modern Commonwealth is just 60 years old, the idea took root in the 19th century, Commonwealth Secretariat.
  2. F. S. Crafford, Jan Smuts: A Biography (2005) pàg. 121
  3. F. S. Crafford, Jan Smuts: A Biography (2005) pàg. 142
  4. El Jurament de Lleialtat ( Oath of Allegiance) que es va incloure a la Constitució de l'Estat Lliure d'Irlanda contenia una menció a la inclusió d'Irlanda a ”Mancomunitat Britànica de Nacions” (... and her adherence to and membership of the group of nations forming the British Commonwealth of nations.)
  5. Hannam, Harry. The Commonwealth (en anglès). Transaction Publishers, 1993, p. vol.5 p.16. ISBN 1560001100. «They are autonomous Communities within the British Empire, equal in status, in no way subordinate one to another in any aspect of their domestic or external affairs, though united by a common allegiance to the Crown, and freely associated as members of the British Commonwealth of Nations» 
  6. Modern Commonwealth turns 60
  7. Secció 1 de la Republic of Ireland Act del 1948.
  8. 8,0 8,1 «Singapore Declaration of Commonwealth Principles 1971». Commonwealth Secretariat, 22 January 1971. [Consulta: 18 de setembre del 2010].
  9. «Lusaka Declaration on Racism and Racial Prejudice». Commonwealth Secretariat, 7 August 1979. [Consulta: 18 de setembre del 2010].
  10. «Langkawi Declaration on the Environment». USM Regional Center of Expertise in Education for Sustainable Development, 21 October 1989. [Consulta: 18 de setembre del 2010].
  11. «Aso Rock Commonwealth Declaration» (PDF). Commonwealth Secretariat, 8 December 2003. [Consulta: 18 de setembre del 2010].
  12. «Commonwealth Secretariat». Commonwealth Secretariat, 7 August 1979. [Consulta: 18 de setembre del 2010].
  13. 13,0 13,1 13,2 Patterson, Percival. «Report of the Committee on Commonwealth Membership». Commonwealth Secretariat, 24 October 2007. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  14. «Head of the Commonwealth». Commonwealth Secretariat. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  15. «The Commonwealth at and immediately after the Coolum CHOGM». The Round Table Journal, 91, 364, April 2002, pp. 125–9. DOI: 10.1080/00358530220144139 [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  16. Stanley Alexander de Smith, S.A.. «The London Declaration of the Commonwealth Prime Ministers, 28 April 1949». The Modern Law Review, 12, 3, July 1949, pp. 351–4 [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  17. Williams, Paul D.. «Blair's Britain and the Commonwealth». The Round Table Journal, 94, 380, July 2005, pp. 381–391. DOI: 10.1080/00358530500174960.
  18. «Harare Commonwealth Declaration». Commonwealth Secretariat, 19 de setembre del 2010. [Consulta: 20 de setembre del 2010].
  19. «Commonwealth Ministerial Action Group». Commonwealth Secretariat. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  20. 20,0 20,1 te Velde-Ashworth, Victoria. «The future of the modern Commonwealth: Widening vs. deepening?» (PDF). Commonwealth Policy Studies Unit, 10 October 2005. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  21. Ingram, Derek. «Commonwealth Update». The Round Table, 88, 352, October 1999, pp. 547–567. DOI: 10.1080/003585399107758.
  22. Ingram, Derek. «Commonwealth Update». The Round Table, 89, 353, January 2000, pp. 45–57. DOI: 10.1080/750459452.
  23. Ingram, Derek. «Commonwealth Update». The Round Table, 93, 375, July 2004, pp. 311–42. DOI: 10.1080/0035853042000249933.
  24. Gruenbaum, Oren. «Commonwealth Update». The Round Table, 97, 394, February 2008, pp. 3–17. DOI: 10.1080/00358530701864963.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Commonwealth Modifica l'enllaç a Wikidata