Companyia Transatlàntica
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci  | ||||
| Indústria | transport i transport naval | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1850 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
.jpg)
La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.[1] En documents en anglès apareix amb el nom de Compania Transatlantica o com a Spanish Line.
Va tindre la seu a Santander i Barcelona, on residia el seu fundador després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús.
Història[modifica]
La Companyia Transatlàntica fou fundada l'any 1850 a Cuba per l'empresari santanderí Antonio López y López com la Compañia de Vapores Correos A. López. Va començar amb un vapor de 400 tones fent la línia marítima de Guantánamo i Santiago.
Tornat a Espanya i establert a Barcelona, la companyia tingué inicialment la seva seu social a Cadis. L'any 1861 obtingué la concessió pel transport de correspondència a les Antilles, ampliada més tard l'any 1877 a la resta d'Amèrica. Aquest fet i el posterior trasllat de l'empresa a Barcelona l'any 1881, on canvià la denominació per l'actual, la convertí en la primera empresa naviliera espanyola. Durant l'últim terç del segle xix, experimentà un període de fort creixement que li permeteren crear línies marítimes regulars amb els Estats Units, les Antilles, el continent americà i les Filipines.
L'any 1883 mor Antonio López, (1r marquès de Comillas des de l'any 1878) i el seu fill, Claudi López i Bru (2n marquès de Comillas), es fa càrrec de l'empresa. L'any 1894 la flota de la Compañía Transatlántica ja comptava amb 33 vaixells amb un total de 93.500 TRB (tones de registre brut).[2]
Durant la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898, 21 vaixells de la Companyia Transatlàntica varen ser utilitzats com a bucs auxiliars de la marina de la guerra per al trencament del bloqueig que els Estats Units d'Amèrica sotmetien a Cuba i les Filipines, les darreres grans colònies de la Corona Espanyola.[3]
El 1920, passats ja els difícils anys de les guerres, la Compañía Transatlàntica emprèn una considerable expansió i modernització de la flota conjuntament amb la "Sociedad Estatal de Construcción Naval". Es construeixen vaixells de passatgers molt ben equipats amb totes les comoditats que fan que la CTE pugui competir amb les millors empreses de navegació transoceànica del planeta. Claudio López Bru, segon marquès de Comillas, mor el 1925.
El 1931, amb la proclamació de la Segona república espanyola alguns vapors de la Companyia Transatlàntica se'ls hi canvia el nom per raons polítiques. El vaixell "Alfonso XIII" per exemple, passa a anomenar-se "Habana".
El 1939 la Companyia Transatlàntica veu la seva flota molt minvada per la Guerra civil espanyola. Entre 1950 i 1960 la companya es recupera, però aviat l'empresa rebria un colp gairebé mortal.
Amb l'arribada dels primers grans avions de línia a reacció, com el Boeing 707, es popularitzen i s'estenen les línies aèries, que determinen la sort de la Companyia Transatlàntica Espanyola. Pateix una lenta decadència degut al descens del transport de passatgers. Les accions de la companyia i la inversió cauen en picat. Entre el final d'aquesta dècada, tràgica per a la Companyia Transatlàntica, i 1974, la CTE liquida pràcticament tota la seva flota. Un dels darrers grans transatlàntics de luxe dels que es va desfer l'empresa va ser el Virginia de Churruca, que fou venut a la Trasmediterránea i posat a fer serveis de ferri. Els guanys d'aquestes vendes "in extremis" varen ser mínimes.
L'any 1978 la Compañía Trasatlántica, ja moribunda, va ser integrada al Instituto Nacional de Industria i el 1994 es va privatitzar. La CTE segueix sobrevivint, però ja no és ni l'ombra de lo que fou en els seus temps de glòria quan els seus majestuosos vaixells solcaven els oceans de tot el món.
Monuments[modifica]
El Pavelló de la Companyia Transatlàntica a la Secció Marítima de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser una de les obres d'Antoni Gaudí. El pavelló va ser posteriorment enderrocat per fer via al passeig Marítim. Actualment hi han models de guix del desaparegut pavelló de la CTE al museu de la Sagrada Família.[4]
També hi ha un relleu escultòric de Rossend Nobas que representa una al·legoria de la Compañía Transatlántica Española, en un costat del monument a Antonio López y López, conegut popularment com El Negro Domingo, ubicat a la plaça del mateix nom, a la cruïlla de la Via Laietana i del passeig de Colom, a Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «Companyia Transatlàntica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fotos i històries dels vaixells de la Companyia Transatlàntica
- ↑ Llistat de vaixells de la Cía. Trasatlántica que participaren en la Guerra Hispano-Americana
- ↑ Antoni Gaudí (1852-1926). Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1984, p. 236. ISBN 8450506832.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Companyia Transatlàntica |
- «Companyia Transatlàntica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Peripècies del vapor Antonio López de la CTE durant la guerra del 1898
- El Colón, un vaixell requisionat a la Compañía Transatlántica Española (anglès)
- Llista parcial de vaixells de la CTE Arxivat 2009-06-03 a Wayback Machine. (anglès)