Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:05, 1 ago 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióCompanyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Obligació de la companyia del any 1887
Dades
TipusSocietat Anònima
Camp de treballFerrocarril
Història
ReemplaçaCamins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
Creació10 de desembre de 1875
Fusionat aFusió i liquidició.
Data de dissolució o abolició1 de gener 1898
Reemplaçat perMSA
Activitat
ÀmbitCatalunya, Aragó
Governança corporativa
Seu 
Persona rellevantFrederic Marcet, President
Claudi Planàs, Director - Gerent[1]
Miquel Victorià, Secretari
Eduard Maristany, Enginyer

La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana. Es va fundar el Desembre del 1875 arran de la fusió de les companyies Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). Va ser la companyia que va connectar per ferrocarril Barcelona i la Frontera Francesa. El 1898 TBF i la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA) es fusionaren conservant el nom de l'última mitjançant un previ acord. Tot i així TBF mantení certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la Xarxa catalana de la MSA. El 1925 es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins al 1936.[2]


Història

Estació de Girona on es pot observar una locomotora de la companyia

La companyia fou fundada el 10 de desembre del 1875 fruit de la fusió dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). BFF tenia la concessió de la construcció d'un ferrocarril fins a França, però no l'havia pogut executar per problemes econòmics i la va vendre. La fusió molt ambiciosa contemplava la recuperació de la concessió i continuar les obres ara que tenien molt més potencial. Així també la companyia comença a treballar per unir les xarxes de les dues companyies.[3]

En un parell d'anys la companyia havia fet molts progressos en les obres del ferrocarril cap a França, així el 17 de desembre del 1877 va poder celebrar l'arribada del tren a Figueres[4]

Estació de Celrà,en l'actualitat, encara es conserva l'estació del 1877 construïda per la companyia

I finalment, un mes més tard, el 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou[4] creant la connexió internacional amb França.

Tot i l'èxit de la connexió internacional l'empresa encara tenia sobre la taula un assumpte força polèmic: la unió de la línia de Girona(amb estació terminal a Estació de França) amb la línia de Martorell (amb estació terme a Riera d'en Malla situada a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat) a Barcelona. Després d'un intens debat sobre on havia de passar la connexió, al final es construí en forma de rasa pel Carrer Aragó. Fou inaugurada el 25 d'octubre del 1882 que permetia unir l'Estació de Sants amb l'Estació de França. És aleshores que la Riera d'en Malla queda fora de joc i fou enderrocada el 1884[3]

El 1886 absorbeix la companyia Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona la qual tenia la concessió d'un ferrocarril directe entre Madrid i Barcelona, però no l'havia pogut executar per problemes econòmics.[5]

Un any més tard el 1887 s'absorbeix la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.[6] Lògicament la companyia va començar immediatament les obres per integrar les seves línies. Així fou com s'inaugura el 24 d'abril del 1887 l'estació de Sant Vicenç de Calders[3] on s'uniren les línies de línies de Barcelona-Martorell-Tarragona (ex TMB) i la de Barcelona-Vilanova-Valls (ex VVB). Ara que ja tenien un extrem enllaçat, el 15 de juliol del 1887 inauguraren l'altre enllaç per l'altre extrem en forma de ramal entre el Prat de Llobregat i la Bordeta (Sants-Montjuïc)[3]

A finals de 1889 es produïren negociacions amb Ferrocarrils del Nord per fusionar-se, però no prosperen, ja que la principal competidora de Ferrocarrils del Nord, la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA), va fer una oferta amb millor.[3]

El 2 de juny del 1891 se signa el conveni de fusió amb MSA,[7] la qual mantindrà les sigles, es farà efectiva el 1899.[3]

El 15 de juliol del 1894 s'inaugura la línia directe entre Barcelona i Saragossa. Aquesta línia constava d'un traçat més suau i curt que l'existent, per això s'hagueren de perforar nombrosos túnels, entre els quals el cèlebre túnel de l'Argentera (aleshores el més llarg de tota la Xarxa ferroviària) a càrrec de l'enginyer Eduard Maristany[5]

L'1 de gener del 1898 es fusiona amb la MSA[3] Tot i així TBF mantingué certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la "Xarxa catalana de la MSA". El 1925 es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins al 1936.[2]

Cronologia

Estació de França en època que pertanyia a la companyia anterior de l'actual construïda per la Xarxa Catalana de la MSA
  • El 20 de gener del 1878 s'inaugura l'arribada del Ferrocarril a Portbou, és a dir fins a la frontera francesa.
  • L'1 de gener del 1898 es fusiona amb la MSA i la companyia passa a denominar-se "Xarxa Catalana de la MSA"

Línies explotades

Mapa de la xarxa de la companyia

Línia Ample de via data d'adquisició Companyia inicial Inauguració Notes
Barcelona-Granollers-Entroncament 1671 mm 10/12/1875 Camins de Ferro de Barcelona a Granollers->Camins de Ferro de Barcelona a Girona 22/7/1854, 26/8/1861.
Barcelona-Mataró-Entroncament 1671 mm 10/12/1875 Camins de Ferro de Barcelona a Mataró->Camins de Ferro de Barcelona a Girona 1848
Entroncament-Girona 1671 mm 10/12/1875 Camins de Ferro de Barcelona a Girona o BFF 26/1/1862
Girona-Portbou 1671 mm TBF(Const. Pròpia) 20/1/1878
Barcelona-Martorell-Tarragona 1671 mm 10/12/1875 Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona
Roda de Barà-Reus-Casp 1671 mm 1886 Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona i TBF(Const. Pròpia). A Reus 1884, resta 15/7/1894
Valls-Vilanova-Barcelona 1671 mm 1887 Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona
Mollet del Vallès-Caldes de Montbui 1671 mm ?. 1880

Resultats comparats de la companyia[8]

- 1878 1879 1880 1881 1882
Quilòmetres Explotats 347 km 347 km 347 km 347 km 347 km
Ingressos 36.134.773'49 40.605.724'85 48.468.702'00 51.006.107'51 54.757.950'66
Despeses 18.308.775'17 18.925.836'65 22.164.646'23 22.702.321'78 23.766.295'51
Resultat 17.825.998'32 21.679.838'20 26.204.055'77 28.303.785'73 30.991.655'15
Viatgers 2.500.202 2.576.084 2.774.730 3.029.388 3.018.366
Mercaderies (Tns) 393.996 475.300 673.367 749.123 838.064

Referències

  1. ↑ Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil (en castellà). Impr. del Ministerio de Gracia y Justicia, 1886, p. 549. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Wais San Martin, Francisco. «Don Eduardo Maristany y Gibert». 108, tomo I (2947): 815-819, Revista de Obras Publicas (novembre 1960). (castellà)PDF
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcaide González, Rafael. (01/08/2005). «El Ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El Caso de Barcelona 1848-1900 ». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65), Universitat de Barcelona. «Enllaç». (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 Bernils Mach, Josep M. (08/01/2006). «El ferrocarril Olot-Figueres-Roses ». Diari de Girona, Comarques.
  5. ↑ 5,0 5,1 Guasch, Carles. (juliol de 2007). «El Ferrocarril de Vilanova: primer pas de la connexió directa entre Barcelona i Madrid ». Butlletí de L'Arxiu Nacional de Catalunya. núm. 17
  6. ↑ Ressenya de descripció de l'entrada de l'Arxiu Nacional de Catalunya. «Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)». Arxiu Nacional de Catalunya. Data de Consulta: 29 d'abril de 2008.
  7. ↑ 7,0 7,1 Rafael Andes, Pedro Tedde «Los Ferrocarriles En España 1844/1943». Vol 2 Servicio de Estudios del Banco de España, Madrid 1978. ISBN 84-500-2607-5 (castellà)
  8. ↑ Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França «Resultats comparats des de la inauguració de la línia de la frontera ». 176 11-05 , Revista de Obras Publicas (1883). «PDF». (castellà)PDF

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Companyia_dels_Ferrocarrils_de_Tarragona_a_Barcelona_i_França&oldid=17270582»