Comparació d'assembladors
De Viquipèdia
| L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
|
|
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquillibres usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un manual ni una guia. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquillibres. |
Aquí hi ha la llista d'assembladors, és a dir, programes que tradueixen el codi font escrit en llenguatge assemblador, en codi màquina.
Taula de continguts |
Assembladors per x86 [modifica]
Aquests són els assembladors x86 per als microprocessadors de l'arquitectura x86
Altres assembladors [modifica]
| Assemblador | License | Conjunt d'ús | Platforma hoste |
|---|---|---|---|
| Atari Assembler Editor | Propietari | MOS Technology 6502 | Família Atari de 8 bits |
| Babbage | Propietari | GEC 4000 sèries | GEC 4000 sèries |
| French Silk | Propietari | MOS Technology 6502 | Commodore 64 |
| COMPASS | Propietari | CDC mainframe | CDC mainframe |
| GPASM | GPL | Microcontrolador PIC | Moltes |
| HLASM | Propietari | Z/Architecture | Z/Architecture |
| Lisa | Propietari | MOS Technology 6502 | Apple II |
| MAC/65 | Propietari | MOS Technology 6502 | Família Atari de 8 bits |
| ID3E | Lliure per a ús acadèmic | SC123 | Meulador SC123 |
| ASM-One | Lliure | Motorola 680x0 | Amiga |
| PASMO | GPL | Zilog Z80 | Nombroses |
| MRS | GPL | Zilog Z80, 8080 | ZX Spectrum, PMD-85 |
| MACRO-11 | Desconeguda | PDP-11 | PDP-11 |
| ASEM-51 | Lliure | 8051 | Sistemes encastats |
Vegeu també [modifica]
Notes [modifica]
- ↑ Part del source tree de Minix 3, però sense activitat de desenvolupament]. La completa història de la font està [1].
- ↑ El web ja no sembla estar actiu. També ofert com a part de FreeBSD Ports, en bcc-1995.03.12.
- ↑ Desenvolupat per Interactive el 1986 quan van portar System V a les arquitectures Intel iAPX286 i 80386. Arquetípic de la sintaxi ATT perquè va ser usat com una referència per al GAS. Encara usat pels productes del The SCO Group, UnixWare i OpenServer.
- ↑ Actiu i suportat, però no té publicitat.
- ↑ Desenvolupat el 1982 al MIT com un cross-assembler, it was pres per Interactive el 1983 quan van desenvolupar el PC/IX sota contracte d'IBM. La sintaxi va ser posteriorment usada com a base del assemblador ACK, per ser usada en el toolchain del Minix 1.x.
- ↑ Part del Tool Chain del C++Builder, però no es ven com un producte independent, o mercadeado des del subproducte CodeGear. Borland encara estava venent-lo fins a aquest moment: Turbo assembler.