Complex petroquímic de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:18, 24 set 2016 amb l'última edició de Kette~cawiki (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Vista panoràmica de la planta de Repsol en el complex químic.

El Complex Petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier. La major densitat industrial se situa a la zona més propera a ponent del municipi, a la denominada zona Trèvol, on forma un gran complex que continua pel terme municipal de Vila-seca. El conjunt comprén també - en menor mesura - les poblacions de Reus, Salou, Constantí, El Morell, La Pobla de Mafumet i La Canonja.[1]

El complex s'inicià el 1971 amb l'aprovació de construcció d'una primera refineria [2] i progressà en la seva activitat fins a estar actualment considerat el més important d'aquest tipus a Catalunya, a l'Estat Espanyol i al sud d'Europa.[3]

Procés d'industrialització química a la zona

Durant la dècada dels 60 existia una diversificació notable del segon sector. Els productes metàl·lics i elèctrics creaven un 33% d'ocupació, mentre que en un segon pla es trobaven la indústria química (25% de treballadors) i els sectors d'alimentació i tabac, fusta i tèxtil - cadascun vora un 10% -. Tot i així les interrelacions comercials i productives entre sectors eren ínfimes, la qual cosa desembocava en una dependència exportadora i, per tant, en una contenció econòmica i de desenvolupament de la capacitat industrial.[4]

Entre els anys 1965 i 1974 es va produir un desmarcament de la indústria química per sobre de la resta de subsectors, principalment enfocat a la major productivitat de les empreses que l'ocupaven. Aquest fet, juntament amb l'accessibilitat del petroli pel port de la ciutat i l'abundància d'aigua pel riu Ebre, va tenir com a desellaç l'aprovació d'una refineria a Tarragona l'any 1971 per part de l'Institut Nacional d'Indústria franquista (recollida al decret nº 1087 del BOE). L'elecció d'aquesta ciutat es va sobreposar a altres opcions com El Prat de Llobregat [5] , i disposaria d'una capacitat de tractament de 7 milions de tones mètriques a l'any per a l'elaboració de GLP, olefines, naftes, gasolines i altres supercarburants. La seva construcció comportaria, a més a més, la creació d'una empresa nacional amb una participació estatal del 60%.[6]

Va ser a partir de la construcció de la refinera que va aparèixer una nova dinàmica industrial, amb una integració productiva interempresarial i de perspectiva de mercat més àmplia, a partir de la qual s'hi van assentar més companyies i es consolidà definitivament el sector com a peça clau de l'activitat industrial i econòmica de la zona del Camp de Tarragona.[4]

Empreses i activitat

Una de les plantes de l'entramat durant la nit.

La indústria petroquímica de Tarragona compta en l'actualitat amb gairebé 1200 hectàrees concentrades en dos sectors principals, el polígon nord i el sud: [7][8]

El nombre d'empreses que operen al complex petroquímic supera la trentena i se centren especialment en àcids de clors, sals alcalines, gas oxigen, fertilitzants, insecticides, combustibles, plàstics i essències sintètiques. Entre les més destacades es troben diferents faccions de Repsol (química, petroliera i de gas), Bayer, BASF, ERCROS, Cepsa, Bic o Dow Chemical Company.[9][10]

Controvèrsia i rebuig al complex

Existeix un cert rebuig a les activitats del complex per part d'organitzacions ecologistes i veïnals, que consideren les mesures de seguretat ambiental insuficients i denuncien abocaments de productes nocius de manera continuada.[11]

Per altra banda, existeix una controvèrsia pel que fa al consum d'aigua potable del riu Ebre per part de les empreses que en formen part.[12]

L'any 2014 es publiquen estudis que demostren el deteriorament de la qualitat del semen de la zona del Tarragonès amb 550 susbtàncies potencialment perilloses. Es confirma que el 53% dels homes residents a Tarragona no compleixen els paràmetres establerts per l'Organització Mundial de la Salut, el que porta a una judicialització de l'assumpte.[13][14]

Atacs i atemptats

Al llarg de les dècades del 1980 i 1990 va ser fruit de diversos atemptats d'organitzacions armades, entre els quals destaquen l'Atemptat d'Enpetrol i l'Atemptat de Repsol.[15][16]

Després de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i degut als precedents conflictius, la seva posició estratègica i susceptible a atacs terroristes, es va acordar un reforç permanent de la seguretat de l'àrea industrial a càrrec de l'exèrcit espanyol.[17]

Referències

  1. ↑ «Complex petroquímic de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Historia del complejo». Repsol, cop. 2000-. [Consulta: 15 novembre 2014].
  3. ↑ Encuentra, Pilar «La petroquímica de Tarragona entra en un momento crítico». El País, 13-06-2008 [Consulta: 16 novembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 Margalef, Joaquim. «6. La consolidació de la indústria». A: Una visió econòmica al llarg del segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Primera edició. Universitat Rovira i Virgili, 2012, p. 261-319. ISBN 978-84-695-5304-6 [Consulta: 17 novembre 2014]. 
  5. ↑ Margalef, Joaquim. «Tomo I. Barcelona ciudad y demás municipios del territorio municipal metropolitano». A: La oferta de zonas industriales en Cataluña. Consorció de la Zona Franca, 1975, p. 184 [Consulta: 17 novembre 2014]. 
  6. ↑ Govern d'Espanya «Ministerio de Industria». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 1971, pàg. 8527 [Consulta: 17 novembre 2014].
  7. ↑ Guàrdia Urbana de Tarragona «Part 2: Tarragona». Ajuntament de Tarragona [Tarragona], 2009, pàg. 55-210 [Consulta: 16 novembre 2014].
  8. ↑ Montardit Bofarull, Núria. «L'AEQT». A: Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. GRUPBOU, 2007. ISBN 978-84-690-8665-0 [Consulta: 16 novembre 2014]. 
  9. ↑ Re, JM «Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, Vol. 22, 1989, pàg. 144-151.
  10. ↑ «Membres de l'Associació». Associació Empresarial Química de Tarragona. [Consulta: 15 novembre 2014].
  11. ↑ Morales, Rafael «Los vertidos ponen a la petroquímica de Tarragona en la picota». , 25-10-2010 [Consulta: 15 novembre 2014].
  12. ↑ Aymi, Oriol «La petroquímica de Tarragona se refrigera con agua potable». El País, 09-04-2008 [Consulta: 15 novembre 2014].
  13. ↑ Villareal, Roberto «¿Quién destruye el esperma en Tarragona?». El Mundo, 24-08-2014 [Consulta: 15 novembre 2014].
  14. ↑ EFE «Un juez investiga por qué el semen de los tarraconenses es el peor de España». ABC. EFE, 13-08-2014 [Consulta: 15 novembre 2014].
  15. ↑ «Atentado en Enpetrol de Tarragona». El País, 13-06-1987. [Consulta: 15 novembre 2014].
  16. ↑ López-Egea, Sergi «Tarragona despierta entre llamas». El Periódico, 10-09-1990.
  17. ↑ Europa Press «L'Exèrcit reforça la vigilància al complex petroquímic de Tarragona». Vilaweb. Europa Press, 26-03-2004 [Consulta: 15 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Complex petroquímic de Tarragona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Complex_petroquímic_de_Tarragona&oldid=17518178»