Complex d'Èdip

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis. Un complex mal resolt, segons Freud, condueix a la neurosi, pedofília o homosexualitat.

Tot i que molts cops s'utilitza el nom de "complex d'Èdip" indistintament per a ambdós sexes també es pot anomenar complex d'Electra l'etapa de desenvolupament psicosexual corresponent per a la nena per a distingir-la de la del nen.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Aquesta doctrina psicoanalítica segueix sent controvertida avui en dia, i ha estat criticada o revisada per altres autors com Otto Rank, Carl Jung, Melanie Klein, Wilfred Bion, Jacques Lacan o Hans Keller, i ha estat especialment figura de polèmica en el feminisme.

Els autors Gilles Deleuze i Félix Guattari realitzen una crítica del Complex d'Èdip com a estructura autoritària a la seva obra en dos volums Capitalisme i Esquizofrènia, en la qual desenvolupen la teoria de l'esquizoanàlisi.