Comportament informacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El comportament informacional (en anglès information behaviour) és el conjunt d'accions que un individu desenvolupa en interaccionar amb un sistema d'informació. Aquestes accions poden desenvolupar-se de manera activa, quan es produeix l'acte comunicatiu de forma conscient i voluntària, o de manera passiva, quan es rep una informació sense una necessitat conscient ni una intenció d'ús, com, per exemple, quan es mira la televisió o s'escolta la ràdio, on la informació es dirigeix a múltiples receptors de variats interessos. El comportament informacional no només té un vessant individual sinó que també pot ser col·laboratiu (Comportament Informacional Col·laboratiu).

Terminologia[modifica | modifica el codi]

El terme va ser creat per Thomas D. Wilson en un article del 1981,[1] per substituir el terme 'necessitat d'informació', que usaven els professionals d'aleshores del món de la documentació, a partir de l'observació que aquest darrer terme es referia a un estat mental, una cosa no observable empíricament, més propi del camp de la Psicologia que no pas de la Documentació. En canvi, el comportament de recerca, les accions individuals encaminades a la cerca d'informació, sí seria observable.

En referència a la traducció al català, entre els especialistes s'ha consolidat l'ús del substantiu adjectivat "informacional" per a traduir el concepte de Wilson. Si bé és cert que la lexicologia catalana no ha normalitzat aquest terme, sí que està consolidat en altres conceptes diferents com per exemple la "societat informacional" de Manuel Castells.

Nivells de concreció[modifica | modifica el codi]

Model d'àrees conceptuals segons Wilson

El concepte de comportament informacional (information behaviour) engloba qualsevol aspecte del comportament de les persones en relació amb la cerca d'informació, les motivacions prèvies, els procediments i els usos que se'n faci. També inclou la comunicació cara a cara i la recepció passiva d'informació així com la cerca d'informació col·laborativa. Ara bé, segons el grau de concreció hi ha dos conceptes inclosos dins d'aquesta denominació:[2]

Com a àrea específica integrant del comportament informacional, trobem el comportament de recerca d'informació (information seeking behaviour) que es refereix al procés relatiu a la recerca d'informació de forma activa perquè n'existeix la necessitat. En conseqüència, la recerca d'informació implica que prèviament l'usuari ha estat conscient d'una manca d'informació i mitjançant la seva recerca aconseguirà un resultat del qual farà ús. A més, com a subclassificació trobem el comportament de recerca d'informació en un Sistema d'informació (information search behaviour). En aquest cas s'estudia la relació entre l'usuari i el sistema en el procés de recerca d'informació.

Fases del comportament informacional[modifica | modifica el codi]

La pràctica de l'estudi del comportament informacional es fragmenta en estadis on es focalitzen diferents aspectes, els quals observen fases com la cerca, la recuperació i l'ús de la informació.

En el cas d'una necessitat d'informació, conscient i activa, la identificació d'aquesta necessitat i el plantejament de cerca representen el punt de partida per l'estudi del comportament informacional. És llavors quan l'individu tria el sistema d'informació, que pot ser manual (diaris, biblioteques, etc.) o de tipus informàtic (bases de dades, Internet, etc.).

En la fase de recuperació d'informació s'observa el conjunt d'accions en la interacció de l'individu amb el sistema d'informació triat, és a dir, l'estratègia de cerca més o menys complexa i de quina manera selecciona els resultats i jutja la rellevància d'aquests.

Com a últim estadi, s'analitzaria l'ús de la informació seleccionada que l'usuari fa i de quina manera la incorpora a la seva base de coneixement o al coneixement col·lectiu.

Comportament informacional i coneixement[modifica | modifica el codi]

L'estudi del comportament informacional és important, sobretot per la seva relació amb la creació de coneixement. Els experts han demostrat que la generació del coneixement es duu a terme quan les persones interaccionen amb la informació; així doncs, en les polítiques i programes de gestió del coneixement, els resultats dels estudis de comportament informacional són claus per desenvolupar fórmules que permetin formar individus competents informativament.

En les organitzacions, el fet que un individu o grup d'individus siguin competents informativament és un valor altament reconegut, ja que l'aprofitament del coneixement en benefici dels objectius globals i la competitivitat és molt elevat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. WILSON, THOMAS. "On user studies", (1981), Journal of Documentation
  2. GONZÁLEZ TERUEL, Aurora. “Fonaments conceptuals i històrics del comportament informacional”. Comportament informacional I (UOC).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]