Computació afectiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La computació afectiva és una branca del estudi i desenvolupament de la intel·ligència artificial que fa referència al disseny de sistemes i dispositius que poden reconèixer, interpretar i processar emocions humanes. En paraules de Rosalind Picard:"[1]si volem que els ordinadors siguin realment intel·ligents i que interaccionin de forma natural amb nosaltres, els hem d'atorgar la capacitat de reconèixer, entendre i inclús tenir i expressar emocions".

La tendència de la interacció afectiva és emular -fins a cert punt- la interacció persona-persona, en la que -de forma multimodal- es combina tant el llenguatge corporal (gestos, expressivitat, postura, distancia, etc.) com el llenguatge verbal (paraules).

Objectiu[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de la computació afectiva és reconèixer els estats emocionals dels usuaris per actuar en conseqüència i provocar i expressar emocions de forma dinàmica en funció de la resposta de l'usuari per millorar la comunicació persona-ordenador. Per complir amb aquest objectiu és necessari considerar les interfícies intel·ligents. Segons Benyon[2] un sistema adaptatiu és "aquell que, basat en el coneixement, altera automàticament aspectes de la funcionalitat i la interacció per aconseguir acomodar les diferents preferències i requeriments dels diferents usuaris".

S'ha apreciat [3][4] que les característiques que s'associen a les relacions interpersonals sobre afectes, emocions, estats d'ànim, etc també apareixen en la comunicació amb els ordinadors.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rosalind W. Picard. “Affective Computing” (2000)
  2. BEN94. David Benyon. “Accommodating Individual Differences through an Adaptive User Interface”. Presented by Alison Nichols, October 21 st (1994)
  3. S. V Tetzchner & H. Martinsen ‘Introducción a la enseñanza de signos y al uso de ayudas técnicas para la comunicación’ (Adaptado por C.Basil). Visor, Madrid (1993)
  4. R. W. Picard. “Afective Computing” MIT Press. (1997)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]