Comtat d'Andechs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
escut de la casa d'Andechs

El comtat d'Andechs fou una jurisdicció feudal d'Alemanya i Sacre Imperi Romanogermànic. Va estar governat per la casa comtal d'Andechs (Andechser) que fou una línia feudal de prínceps alemanys dels segles XII o XIII. Els comtes de Diessen i Andechs (vers 1100-1180) van obtenir territoris al nord de Dalmàcia a la costa de la mar Adriàtica, on es van convertir en marcgraves d'Ístria i Carniola i en última instància d'un efímer estat ducal anomenat ducat de Merània (1180-1248).

Història[modifica | modifica el codi]

La família noble originalment va residir al sud-oest de Baviera al castell d'Ambras (prop d'Innsbruck, controlant la via principal cap a la Marca de Verona a través del pas del Brenner), a Dießen am Ammersee i a Wolfratshausen. Un comte Rassó (Rath) és esmentat a Dießen (Diessen), que suposadament va lluitar contra la invasió dels magiars als primer anys del segle X i va fundar el monestir de Grafrath. El avantpassat de la casa de Diessen i Andechs fou Bertold, comte palatí a Reisensburg, nét del duc de Baviera Arnulf el Dolent (duc 907-914) i els Andechser poden estar afiliats a la dinastia Luitpoldinga. Bertold Apareix com enemic ferotge del rei Otó I d'Alemanya i va ser acusat de traïdor a la batalla de Lechfeld el 955 contra els hongaresos. És probable que hagués estat casat amb una filla del duc Frederic I de l'Alta Lorena. Un descendent seu, el comte Bertold II (mort el 1151), va agafar residència a partir de vers l'any 1100, a Andechs, i és reconegut com el progenitor de la dinastia comtal.

Bertold II havia heretat els territoris familiars de Baviera, però també va adquirir possessions a la regió adjacent de Francònia, on al voltant de 1135 va dominar Plassenburg, castell construït prop de Bayreuth, i va fundar la ciutat de Kulmbach; va exercir com vogt de l'abadia de Benediktbeuern i per matrimoni amb Sofia, la filla del marcgravi Poppó II, va adquirir la propietat de extenses terres als marcgraviats d'Ístria i Carniola.

Otó d'Andechs va ser bisbe de Bamberg el 1177-1196. El 1208, quan el rei dels alemanys Felip de Suàbia, va ser assassinat a Bamberg pel comte palatí de Baviera Otó VIII de Wittelsbach, els membres de la casa d'Andechs hi van estar implicats.

Santa Hedwiga d'Andechs o de Silèsia (vers 1174 - octubre de 1243) va ser un dels vuit fills de Bertold IV, duc de Merània, comte d'Andechs i Diessen i marcgravi d'Ístria i Carniola. Dels seus quatre germans, dos es van convertir en bisbes, Egbert, bisbe de Bamberg (1203-1231), i Bertold, patriarca d'Aquileia.

Otó II va succeir al seu pare com duc de Merània (titulat duc de Merània, Dalmàcia i Croàcia), i Enric es va convertir en marcgravi d'Ístria i Carniola. De les seves tres germanes, Gertrudis d'Andechs-Merània (1185 - 24 de setembre de 1213) va ser la primera dona d'Andreu II d'Hongria i la mare de santa Isabel d'Hongria; Mectilda es va convertir en abadessa de Kitzingen; i Agnes o Ines, famosa per la seva bellesa, va ser la tercera dona (il·legítima) de Felip II de França el 1196, pel repudi de la seva legítima esposa, Ingeborg, però va ser acomiadat el 1200, després que el Papa Innocenci III va posar en entredit el regne de França.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

  • Arnold, comte de Diessen (+ 1098), casat amb Gisela de Schweinfurt, filla del duc Otó III de Suàbia
    • Bertold (II) (+ 1151), comte de Diessen i d'Andechs a Baviera, comte de Plassenburg i Kulmbach a Francònia, vogt de l'abadia de Benediktbeuern, es va casar amb Sofia, filla del marcgravi Poppó II d'Istria, i en segones noces amb Cunegunda de Vornbach

Els comtes es va extingir en línia masculina directa el 1251. Una història de la casa d'Andechs va ser escrit per l'estadista i historiador Joseph Hormayr, baró de Hortenburg, i publicada el 1796.

Referència[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat d'Andechs Modifica l'enllaç a Wikidata