Comtat d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX

El comtat d'Aragó es va originar, a inicis del segle IX, en una franja muntanyenca al Pirineu central que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.[1] Va néixer com un interès manifest de la dinastia franca dels carolingis de protegir la seva frontera meridional dels possibles atacs musulmans.

Encara que al principi va estar sota la tutela dels reis francs, conforme anava estenent-se per la conca alta del riu Gállego es va desprendre de l'empara carolíngia i es va anar acostant als reis de Pamplona (més tard reis de Navarra).

El primer comte documentat és el noble franc Oriol d'Aragó, vers el 809. Una primera dinastia franca arribarà fins Andregot Galindes, que el 925 es casà amb el rei de Navarra Garcia II Sanxes I i fa que el fill d'ambdós, Sanç II de Navarra dugui ja els títols de rei de Navarra i comte d'Aragó, a partir del 970.

Aquests títols aniran units fins a l'any 1035, quan el testament de Sanç III de Navarra, divideix aquestes terres entre els seus fills.[1] Tot i que Ramir I va heretar Aragó amb títol de comte supeditat a la corona de Navarra, va lluitar per aconseguir la seva independència, convertint-se en el primer rei d'Aragó.

El fill d'aquest, Sanç I d'Aragó i Pamplona, i el seu nét Pere I d'Aragó aconsegueixen que Aragó entri a formar part dels estats occidentals amb títol de Regne; tanmateix es considera a Ramir I com el primer rei de la dinastia aragonesa del Regne d'Aragó.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Comtat d'Aragó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.