Comtat d'Hainaut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El comtat d'Hainaut (en color tarronja) i els límits de les províncies contemporànies en vermell

El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França. Les ciutats principals n'eren Mons, Valenciennes i Cambrai.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans la conquista romana era el territori dels Nervis. El seu nom prové del riu Haine. Després del tractat de Verdun (843), el territori escau a Lotari I, l'Escalda era la frontera occidental del seu feu. Poc després, Carles el Calb i Lluís el Germànic en van compartir el territori.

EL Tractat de Meerssen (870) attribueix l'Hainaut à Carles el Calb. El 1041, el príncep-bisbe del principat de Lieja, Teoduí de Baviera, va comprar la senyoria del comtat de Riquildis d'Hainaut per uns 175 marcs d'or. El 1051, el comtat passa al comtat de Flandes i s'uneixen el 1191. L'any 1280, a la mort de Margarida II de Flandes l'Hainaut va passar a la casa d'Avesnes que en una unió personal regnava també el comtats de Zelanda i d'Holanda i el 1345 a la casa de Baviera. El 1428, Jacoba de Baviera, també anomenada Jacoba d'Hainaut reconeix Felip III de Borgonya el bo com el seu hereu. Felip III va integrar el comtat a les Disset Províncies o els Països Baixos borguinyons. El 1549 el comtat es va integrar als Països Baixos espanyols.

El 1659 i 1678, França annexiona al part meridional del comtat. El 1713, el tractat d'Utrecht atribueix el territori septentrional als Països Baixos austríacs. El 1795, l'exèrcit francès va ocupar i annexionar tot la resta del territori del comtat. Com que l'administració francesa volia trencar les fronteres feudals de l'antic règim, va crear un departament de Jemappes, en integrar el Tournésis, l'Hainaut septentrional, parts del Brabant, del Namur i del principat de Lieja. L'any 1815, el congrés de Viena atribueix el departament al Regne Unit dels Països Baixos.

Guillem I va canviar el nom del departament de Jemappe en província d'Hainaut. Tot i tenir el mateix nom, el territori de la província des d'aleshores només correspon molt parcialment a l'antic comtat. La ciutat més important de la província contemporània, Charleroi, històricament feia part del comtat de Namur.

Després de la revolució belga del 1830 i el tractat de Londres (1839) la part septentrional passà al regne de Bèlgica, que manté les noms de les subdivisions administraves neerlandeses.

Llista de comtes[modifica | modifica el codi]

Comtes carolingis[modifica | modifica el codi]

  • 843-870 : probablement un comte lotaringi nomenat per Lotari I.[1]
  • 870-880 : Enguerrand I, comte de Gant, de Courtrai i de Tournai, nomenat pel rei Carles el Calb que acabava d'annexionar Lotaríngia.
el 880, pel tractat de Ribemont, la Lotaríngia tornava a Lluís el Jove, rei de Germània, que va nomenar com a comte a:
casat amb Hersinda o Alberada († après 916).
  • 898-920 : Sigard († 920). El 911 va conservar el càrrec quan el ducat de Lotaríngia va passar al regne de Francia Occidental.
  • 920-925 : Enguerrand II, parent d'Enguerrand I. El 925 el ducat de Lotaríngia va retornar a Germània i Enric el falconer va nomenar comte d'Hainaut a Renyer II. Vegeu Renyers].

Casa dels Renyers[modifica | modifica el codi]


Comtes de Hainaut (reduït a Mons)
casat vers 996 amb Hedwigis de França (970 † 1013)
casat vers 1015 amb Matilde de Verdun
Comtes o marquesos de Valenciennes


  • 1045-1051 : Herman (? - mort abans de 1051), esdevé altre cop comte d'Hainaut al reunir a la vegada el comtat de Mons i el de Valenciennes.
casat amb Riquilda d'Egisheim, probablement filla de Renyer d'Hasnon, marquès de Valenciennes entre 1045-1048/1049. Els dos fills que van tenir foren privat de la successió per Balduí I; el fill Roger va esdevenir el 1066 bisbe de Châlons-sur-Marne, i la filla Gertruda va entrar en un monestir.

Dinastia de Flandes[modifica | modifica el codi]

Les armes primitives del comtat d'Hainaut
A partir de la réunion dels comtats de Flandes i d'Hainaut per Balduí V (1191), els comtes van portar només les armes de Flandes.
casat el 1051 amb Riquilda, vídua d'Herman d'Hainaut.
casat el 1084 amb Ida de Lovaina (1077 † 1139), filla del comte Enric II de Lovaina i de Brussel·les i d'Adèle de Betuwe
casat el 1107 amb Iolanda de Gueldre, filla de Gerard I Flaminius, comte de Gueldre i de Wassemberg
casat vers 1130 amb Alix de Namur (1115 † 1169), filla petita de Godofreu, comte de Namur, i d'Ermensenda de Luxemburg
casat el 1169 amb Margarita, filla de Thierry d'Alsàcia, comte de Flandes.
  • 1195-1202 : Balduí VI (1171 † 1205), comte de Flandes (Balduí IX) i emperador llatí de Constantinoble (Baudouin Ier), fill
casat el 1186 amb Maria de Xampanya (1174 † 1204), filla d'Enric I el Liberal, comte de Xampanya i de Maria de França
casada el 1212 amb Ferran de Portugal (1188 † 1233), i després el 1237 amb Tomàs II de Savoia (1199 † 1259), príncep de Piemont.
casada el 1212 (separada el 1221) amb Bucard d'Avesnes (1182 † 1244), i després el 1223 amb Guillem II de Dampierre (1196 † 1231) senyor de Dampierre.

Casa d'Avesnes[modifica | modifica el codi]

Joan I va portar el primer aquestes armes quan va esdevenir comte d'Holanda (1297), inclouen el lleó holandès i el de Flandes.
  • 1250-1257 : Joan d'Avesnes (1218 † 1257), comte hereu d'Hainaut, fill de Bucard d'Avesnes i de Margarita d'Hainaut
casat amb Adelaida d'Holanda, filla de Florenci IV, comte d'Holanda i de Matilde de Brabant
casat el 1270 amb Filipina de Luxemburg (1252 † 1311), filla d'Enric V, comte de Luxemburg i de Margarita de Bar
casat el 1305 amb Joana de Valois (1294 †1342) filla de Carles de França, comte de Valois, i de Margarita d'Anjou
casat el 1334 amb Joana de Brabant, filla de Joan III, duc de Brabant i de Limburg, i de Maria d'Évreux

Casa de Baviera[modifica | modifica el codi]

Aquestes armes foren portades pels comtes d'Hainaut de la casa de Baviera i inclouen les armes de Baviera.
  • 1345-1356 : Margarita II (1310 † 1356), comtessa d'Hainaut i d'Holanda (Margarita I), germana. El seu fill Guillem li disputa els comtats d'Holanda i de Zelanda que al final li va cedir el 1354.
casada el 1324 amb l'emperador Lluís IV de Baviera (1282 † 1347).
casat el 1352 amb Matilde de Lancaster (1335 † 1362), filla d'Enric de Grosmont, comte de Lancaster, i d'Isabel de Beaumont.
casat en primeres noces amb Margarita de Brieg (1342 † 1386), filla de Lluís de Silèsia-Liegnitz, duc de Brieg o Brzeg, i d'Agnès de Goglau
casat en segones noces el 1394 amb Margarita de Clèveris (1375 † 1412), filla d'Adolf I de La Mark, comte de Clèveris, i de Margarita de Juliers.
casat el 1385 amb Margarita de Borgonya, fille de Felip II l'Agosserat, duc de Borgonya i de Margarita, comtessa de Flandes.
casada el 1418 amb Joan IV de Borgonya (1403 † 1427), duc de Brabant, fill d'Antoni de Borgonya i nebot de Joan sense Por.
Va reconèixer el 1428 a Felip el Bo com a hereu dels seus dominis, els quals els hi va cedir formalment el 1433.

Casa de Borgonya[modifica | modifica el codi]

Felip el Bo i Carles el Temerari van portar aquestes armes en les que no hi ha cap símbol d'Hainaut, però si de Flandes, Brabant i Limburg.
casada amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (Maximilià d'Habsburg) que fou regent (1482–1519)

Sobirans dels Països Baixos[modifica | modifica el codi]

casada amb Albert VII d'Àustria (1598-1621) o Albert II d'Hainaut

Títol honorífic a la casa reial de Saxònia-Coburg-Gotha de Bèlgica[modifica | modifica el codi]

  • 1859-1865 : Leopold Ferran Elies Víctor Albert Maria, primer fill de Leopold II, després duc de Brabant (teòricament Leopold II d'Hainaut)
  • 1930-1934 : Balduí I després duc de Brabant ( teòricament Balduí VII d'Hainaut)

Escuts[modifica | modifica el codi]

Subdivisió administrativa del comtat[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat d'Hainaut Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Sobre l'origine dels comtes de Ponthieu i la difusió del nom Enguerrand.


Flag of the Low Countries.svg Les Disset Províncies del Ducat de Borgonya Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg

Artois Arms.svg Comtat d'ArtoisArms of Flanders.svg Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i OrchiesBlason de Tournai.svg Tournai i el TournaisisFlag of Mechlin.svg MechelenArms of Namur.svg NamurBlason fr Hainaut ancien.svg HainautFlag of Zeeland.svg ZelandaCounts of Holland Arms.svg HolandaCoat of arms of Brabant.svg BrabantMarquesat d'AnversLimburg New Arms.svg LimburgPaïsos enllà del MosaArms of Luxembourg.svg LuxemburgUtrecht gemeente wapen.svg UtrechtFrisian flag.svg FrísiaGelderland-Flag.svg GueldreCoat of arms of Zutphen.svg ZutphenGroningen coa.svg Groningen amb Wedde i WesterwoldeOverijssel wapen.svg Overijssel (amb Drenthe i Lingen)


vegeu també: Països Baixos (topònim)