Ducat de Clèveris
El comtat de Clèveris, que va esdevenir després ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany) al segle XV, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a la zona del Rin, limitat al nord pel comtat de Zutphen, a l'est pel comtat de la Mark i els territoris episcopals de Colònia i de Munster, i al sud i a l'oest pel ducat de Gueldre. Abans del desenvolupament de Clèveris el comtat s'anomenava comtat de Toneburg.
Estava subdividit en tres districtes:
- Clèveris, amv les viles de Clèveris, Kalkar, Cranenbourg i Gennep
- Wesel, amb Dinslaken, Duisbourg, Wesel i Xanten
- Emmerich, amb Emmerich, Rees i Sevenaer
Història
El comtat apareix a partir del segle XI, a l'entorn del castell de Clèveris que havia estat destruïda pels normands al segle X però s'havia refet. L'emperador va donar el govern a Rutger o Roger, un exiliat procedent d'Antoign; el seu germà Conrad Flamens va rebre Wassenberg i fou l'avi del Conrad (II) Flamens nomenat comte de Gueldre el 1096. Entre els dos germans van governar l'antic comtat d'Hattuaria. Aquesta primera casa dels comtes de Clèveris es va extingir el 1368, i el comtat va passar als comtes de la Mark. El 1381 Engelbert de Clèveriss fundà la Companyia dels Bojos de Clèveris que hauria estat la font d'inspiració per a la creació de la Companyia de la Mare Boja de Dijon. El nou comtat de Clèveris-La Mark va ser transformat en ducat el 1417 per l'emperador Segimon. Més tard (1511), va quedar unit amb els ducats de Berg, i de Jülich i al comtat de Ravensberg. De 1538 a 1543, el Ducat de gueldre en va formar part. A la mort del duc Jean Guillem (1609), Clèveris, la Mark i Ravensberg van anar a parar a la Casa de Brandeburg, i la resta a casa de Neuburg dels Wittelsbach.
El 1701, l'elector de Brandeburg va esdevenir rei de Prúsia. Aquest regne va cedir a França la part a l'esquerra del Rin el 1795, i després, el 1805, la part a la riba dreta. Tornaren a Prússia el 1814.
Comtes de Clèveris
Casal de Clèveris
- Roger o Rutger vers 1033-1050 (germà de Gerard Flamens comte de Wassenberg i ancestre dels comtes de Gueldre)
- Thierry I, citat el 1056
- 1100-1119 : Thierry II, fill
- 1119-1147 : Arnold I, fill
- casat amb Ida de Lovaina
- 1147-1172 : Thierry III († 1172), fill
- casat amb Adelaida de Sulzbach († 1189)
- 1172-1198 : Thierry IV († 1198), fill
- casat amb Margarita d'Holanda
- 1198-1201 : regència d'Arnold II, fill d'Arnold I
- 1201-1260 : Thierry V († 1260), fill de Thierry IV
- casada amb Matilde de Dinslaken († 1224), després el 1226 amb Hedwigis de Mísnia († 1249)
- 1260-1275 : Thierry VI († 1275), fill
- casat amb Adelaida de Heinsberg
- 1275-1305 : Thierry VII (1256 † 1305), fill
- casat el 1281 amb Margarita de Gueldre († 1287)
- casat en segones noces amb Margarita d'Habsburg († 1333)
- casat amb Adelaida de la Mark
- casat en segones noces amb Matilde de Virnebourg
- 1310-1347 : Thierry VIII (1291 † 1347), fill (amb Margarita d'Habsburg)
- casat el 1308 amb Margarita de Gueldre († 1333)
- casat en segones noces el 1340 amb Maria de Jülich
- casat amb Matilde de Gueldre († 1384)
Casal de la Mark
A la mort del comte Joan, el comtat de Clèveris va passar a un cosí de nom Adolf:
- Thierry VII i Margarita de Gueldre, pares de :
- Margarita, casada el 1332 amb Adolf II, comte de la Mark, pares de :
- Thierry VII i Margarita de Gueldre, pares de :
- casat el 1369 amb Marguarita de Jülich († 1425)
El 1417 el comtat de Clèveris fou erigit en ducat.
Ducs de Clèveris
Casals de la Mark
- casat el 1400 a Agnès de Wittelsbach (1379 † 1401)
- casat en segones noces el 1406 amb Maria de Borgonya (1393 † 1463)
- casat el 1455 amb Elisabet de Nevers (1439 † 1483), hereva del comtat de Nevers
- casat el 1489 amb Matilde de Hessen (1473 † 1505)
- casat el 1510 amb Maria de Jülich, duquessa de Jülich i de Berg
- 1539-1592 : Guillem (1516 † 1592), duc de Clèveris, de Jülich (Guillem IX) i de Berg (Guillem IV), fill
- casat el 1546 amb Maria d'Àustria (1531 † 1581)
- 1592-1609 : Joan Guillem (1562 † 1609), fill
- casat el 1585 amb Jacquelina de Baden (1558 † 1597)
- casat en segones noces el 1599 amb Antonieta de Lorena (1568 † 1610)
Casal de Brandenburg-Hohenzollern
- 1609-1625 : Anna de Hohenzollern (1576 † 1625), neboda, filla d'Albert Frederic de Hohenzollern (1553 † 1618), duc de Prússia, i de Maria Eleonora de Clèveris (1550 † 1608)
- casat el 1594 amb Joan Segimon de Hohenzollern (1572 † 1619), elector de Brandeburg
El ducat fou agregat al principat de Brandenburg-Prússia qui el 1701 va esdevenir el Regne de Prússia.
Grans ducs de Berg i de Clèveris
El tractat de Presburg, signat el 27 de desembre de 1805, va reorganitzar Alemanya i Joaquim Murat va esdevenir (1806)gran duc de Berg i de de Clèveris.
- 1806-1808 : Joaquim Murat (1765 † 1815), mariscal de l'Imperi, rei de Nàpols de 1808 a 1814
- 1808-1809 : Napoleó I
- 1809-1815 : Napoleó Lluís Bonaparte conegut com a Lluís II d'Holanda
- 1814 : incorporat al regne de Prússia
Vegeu també
Fonts
- Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, París, 1863
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Clèveris |
- Edictes de Jülich, Clèveris, Berg, i gran ducat de Berg, 1475-1815 (Coll. Scotti) en línia
- Edictes de Clèveris i la Mark, 1418-1816 (Coll. Scotti) en línia