Comtat de Gueldre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa del ducat de Gueldre

El comtat de Gueldre, des de finals del segle XIII ducat de Gueldre, (en neerlandès Hertogdom Gelre), fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies. Modernament el seu territori està situat en gran part als Països Baixos i una part a Alemanya. Les principals ciutats n'eren Roermond, Zutphen, Nimega i Tiel. Va donar el seu nom a Gelderland, una província dels Països Baixos, de la qual el territori només parcialment coincideix amb el ducat històric.

Història[modifica | modifica el codi]

Gueldre fou erigit en comtat el 1079 i en ducat el 1289. Per matrimoni va passar a la casa de Jülich (1371), i després a la casa d'Egmont (1423). Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va obligar al duc Adolf a vendre-li el ducat el 1471, però Maximilià I d'Habsburg, gendre del Temerari, va retornar el territori a un fill d'Adolf, Carles. A la mort del duc Carles, tot i les reclamacions de la seva germana Felipa, esposa del duc de Lorena Renat II, Carles V va atribuir el ducat a Guillem I de Clèveris, però li va retirar el 1543 i va integrar-lo a l'administració de les Disset Províncies. El 1579 la major part del ducat fou incorporat a les Províncies Unides. La resta va romandre sota administració dels Àustries fins que fou cedida a Àustria al final de la guerra de successió espanyola el 1713, per virtut del tractat d'Utrecht.

Armes[modifica | modifica el codi]

Comtes de Gueldre[modifica | modifica el codi]

Casa de Wassenberg[modifica | modifica el codi]

casat vers 1116 a Ermengarda, comtessa de Zutphen
casat amb Agnès d'Arnstein († 1179)
casat a Ricardis de Wittelsbach († 1231)
casat vers 1209 a Margarita de Brabant (1192 † 1231)
casat el 1242 amb Margarita de Clèveris († 1251), després el 1253 a Felipa de Dammartin († 1279)
casat amb Ermengarda de Limburg († 1283), després amb Margarita de Flandes († 1330)

En compensació de la pèrdua de Limburg (bataille de Worringen, 1288), va rebre el títol de duc de Gueldre.

Ducs de Gueldre[modifica | modifica el codi]

Casa de Wassenberg[modifica | modifica el codi]

casat amb Ermengarda de Limburg († 1283), després amb Margarita de Flandes († 1330)
casat el 1311 a Sofia Berthout († 1329), després en 1332 amb Alienor d'Anglaterra (1318 † 1355)
casada el 1347 amb Maria de Brabant († 1399)
casada en primeres noces el 1336 a Godofreu d'Heinsberg i de Looz († 1347)
casada en segones noces abans de 1348 amb Joan († 1368), comte de Clèveris
casada en terceres noces amb Joan II de Châtillon († 1381), comte de Blois
  • 1371-1380 : Maria († 1405), filla de Renald II i de Sofia Berthout
casada el 1362 amb Guillem VI († 1393), duc de Jülich

Casa de Jülich[modifica | modifica el codi]

casat amb Caterina de Baviera (1360 † 1400)
  • 1402-1423 : Renald IV († 1423), duc de Gueldre i de Jülich (Renald I), germà del precedent
casat el 1405 amb Marie d'Harcourt
Renald tenia una germana de nom Joana de Jülich, casada amb Joan d'Arkel († 1428), mare de :
  • Maria d'Arkel (1389 † 1415), casada el 1409 a Joan II (1385 † 1451), senyor d'Egmont;, mare de:
  • Arnold d'Egmont, hereu del seu besoncle per Gueldre. El ducat de Jülich va passar a un cosí mascle de Renald, encara que els ducs de Gueldre van conservar la seva pretensió a Jülich.

Casa d'Egmont[modifica | modifica el codi]

casat el 1430 amb Caterina de Clèveris (1417 † 1479)
casada amb Caterina de Borbó († 1469)

El 1471, Carles el Temeraire va restaurar a Arnold i el va obligar a reconèixer-lo hereu del ducat de Gueldre comprant els drets a Adolf.

Casa de Borgonya[modifica | modifica el codi]

Casa d'Egmont[modifica | modifica el codi]

casat el 1519 amb Elisabeth de Brunswick-Luneburg (1494 † 1572)

A la seva mort l'emperador va atribuir al ducat a un cosí llunyà, Guillem I de Clèveris, ignorant el millor dret del duc Antoni de Lorena, nebot del darrer duc per la seva mare Filipa de Gueldre (esposa de Renat II de Lorena i germana del duc Carles d'Egmont. Els ducs de Lorena van incloure el títol de ducs de Gueldres entre els diversos que posseïen, tot i que de manera nominal.

Casa de Clèveris[modifica | modifica el codi]

El 1543, Carles V va reprendre Gueldre per incorporar-lo als seus dominis als Països Baixos.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Josef Smets, De l'eau et des hommes dans le Rhin Inférieur du siècle des Lumières à la pré-industrialisation. a: "Francia" 21/2 (1994), p. 95-127
  • Josef Smets, Le règne d'une élite: la noblesse gueldrienne au 18e siècle. a : "Francia" 24/2 (1997), p. 29-72
  • Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, París, 1863

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Gueldre Modifica l'enllaç a Wikidata


Flag of the Low Countries.svg Les Disset Províncies del Ducat de Borgonya Banner of the Holy Roman Emperor (after 1400).svg

Artois Arms.svg Comtat d'ArtoisArms of Flanders.svg Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i OrchiesBlason de Tournai.svg Tournai i el TournaisisFlag of Mechlin.svg MechelenArms of Namur.svg NamurBlason fr Hainaut ancien.svg HainautFlag of Zeeland.svg ZelandaCounts of Holland Arms.svg HolandaCoat of arms of Brabant.svg BrabantMarquesat d'AnversLimburg New Arms.svg LimburgPaïsos enllà del MosaArms of Luxembourg.svg LuxemburgUtrecht gemeente wapen.svg UtrechtFrisian flag.svg FrísiaGelderland-Flag.svg GueldreCoat of arms of Zutphen.svg ZutphenGroningen coa.svg Groningen amb Wedde i WesterwoldeOverijssel wapen.svg Overijssel (amb Drenthe i Lingen)


vegeu també: Països Baixos (topònim)

Jülich