Comtat de Loon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut dels comtes de Loon

El comtat de Loon (en francès Lo Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Estava format per el que avui dia és la província belga de Limburg sense Tongeren ni Sint-Truiden. De la província Limburg actual, Diepenbeek, Alken, Sint-Truiden i Tongeren eren enclavats al principat de Lieja, Thorn i Rekem, depenien directament del emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Lommel era una possessió del Ducat de Brabant.

Ciutats del comtat[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Pocs documents escrits romanen de la història antiga del comtat. El seu antecedent fou el comtat d'Avernas un dels quatre del país d'Haspengouw, situat a l'oest de Waremme. Una carta datada el 946 (pero redactada de fet el 956 segons Vanderkindere) constata un intercanvi de propietat al comitatu Avernas temporibus Rodulphi comitis amb el bisbat de Trèveris i l'església de Sant Servaci de Maastricht. Com a comtat de Loon apareix per primer cop en carta de 1016 del bisbe Balderic II de Lieja que esmenta al seu germà com a comte ("fratri meo Gisleberto, comitis…de Los").

El 1190 el comte Gerard II va haver d'acceptar que el comtat de Loon esdevingués feu del principat de Lieja i que en cas d'extinció de la línia passés al principat eclesiàstic. Vers 1200 la capital fou traslladada à Hasselt. El 1227 el comtat de Loon va quedar unit al de Chiny pel matrimoni del comte Arnold IV de Loon amb Joana de Chiny. La casa de Loon es va extingir el 1336 amb la mort de Lluís IV. El seu nebot Teodoric d'Heinsberg, era també el cunyat del bisbe de Lieja Adolf de la Mark, que li va permetre heretar el comtat que havia de passar al bisbat. Godofreu d'Heinsberg, senyor de Dalenbroek, nebot de Teodoric va heretar els comtats el 1361, però el nou bisbe Englebert de La Mark va annexionar Loon el 1362. Godofreu va vendre els seus drets sobre Loon a un cosí, Arnold de Rumigny (Rummen), que va intentar conquerir el comtat per les armes, però va fracassar i va haver de renunciar definitivament el 1366 negociant amb el bisbe Joan d'Arkel.

El príncep-bisbe de Lieja va adoptar llavors el tìtol de comte de Loon, però va mantenir les institucions del comtat i li va deixar una certa autonomia; aquestes disposicions foren confirmades amb l'acord de 1522 i l'estatut va romandre intacte fins a la batalla de Fleurus al 1794 quan França va ocupar la riba esquerra del Rin i va annexar tota la regió i crear una subdivisió administrativa nova, amb departaments dels quals les fronteres havien de trencar les fronteres mil·lenàries de l'antic règim. El territori del comtat fou integrat en la major part al departament del Mosa inferior amb un sistema legal i jurídic igual per a tots.

Al 1815, després de la desfeta francesa a Waterloo, el comptat s'integrarà al Regne Unit dels Països Baixos. El rei Guillem I mantindrà la divisió administrativa francesa, però canviarà el nom en província de Limburg, el territori de les províncies actuals del Limburg belga i neerlandès. Aquest territori no correspon gaire al Ducat de Limburg històric. Al 1839, després del tractat de Londres, la província va escindir-se, i l'antic comtat de Loon va ser integrat a Bèlgica.

Lista de comtes[modifica | modifica el codi]

Casa de Loon[modifica | modifica el codi]

Nibelung, comte a Betuwe

Rodolf, comte a Betuwe (fill)

Otó de Loon, fill

casat amb Luitgarda de Namur, filla d'Albert I, comte de Namur i d'Ermengarda de Baixa Lotaríngia

Gislebert († 1044 ou 1046), fill.

casat amb Erlenda de Jodoigne

Emó († 1078), fill

casat a Suanahilda, filla de Teodoric III, comte de Frísia Occidental i d'Otelandis de Nordmark.

Arnold I (10601126), fill

casat amb Agnès de Magúncia

Gerard I († 1103), fill

Arnold II († abans 1141), fill d'Arnold I

casat amb Agnès
Comtes de Loon

Lluís I (11101171), fill

casat amb Agnès de Metz, filla de Folmar V, comte de Metz i de Matilde de Dagsburg

Gerard II († 1191), fill

casat amb Adelaida de Gueldre, filla d'Enric I, comte de Gueldre i d'Agnès d'Arnstein

Lluís II († 1218), fill

casat amb Ada, comtessa d'Holanda, filla de Teodoric VII, comte d'Holanda, i d'Adelaida de Clèveris

Enric († 1218), canonge de Saint-Lambert a Lieja, comte de Loon durant la minoria d'Arnold IV; germà de l'anterior.

Arnold III († 1221), comte de Rieneck i de Loon durant la minoria d'Arnold IV, germà dels dos anteriors

casat amb Adelaida de Brabant (1190 † 1265), filla d'Enric I, duc de Brabant i de Matilde de Boulogne o d'Alsàcia.

Lluís III († 1243), comte de Loon, nebot, fill de Gerard III, comte de Rieneck, i de Cunegunda de Zimmern. El 1227 va deixar el comtat de Loon al seu gernà.

comtes de Loon i de Chiny

Arnold IV († 1273), comte de Loon i de Chiny (Arnold II), germà del anterior, fill de Gerard III, comte de Rieneck, i de Cunegunde de Zimmern

casat amb Joana, comtessa de Chiny (12051271)

Joan I († 1279), fill gran de l'anterior

casat en primeres noces el 1258 amb Matilde de Jülich, filla de Guillem IV, comte de Jülich, i de Matilde de Gueldre.
casat en segones noces amb Isabel de Condé

Arnold V (12601323), comte de Loon i de Chiny (1299-1323, Arnold III), fill del precedent i de Matilde de Jülich.

casat amb Margarita de Vianden.

Lluís IV († 1336), comte de Loon i de Chiny (Lluís VI), fill

casat amb Margarita de Lorena († 1348), filla de Tibald II, duc de Lorena, i d'Isabel de Rumigny.

Casa d'Heinsberg[modifica | modifica el codi]

Casa d'Heinsberg

Teodoric d'Heinsberg († 1361), comte de Loon i de Chiny, nebot de l'anterior, fill de Godofreu d'Heinsberg i de Matilde de Loon

casat amb Cunegunda de la Mark

Godofreu d'Heinsberg (13251395), senyor de Dalenbroek, nebot de l'anterior, fill de Joan d'Heinsberg, senyor de Dalenbroek, i de Caterina de Vorne. Havia rebut els comtats de de Loon i de Chiny del seu oncle però el príncep-bisbe de Lieja es va apoderar Loon que fou reunit a perpetuitat al principat de Lieja. Godofreu va vendre Chiny i Loon a Arnold de Rummen el 1362

Casa de Rumigny[modifica | modifica el codi]

Casa de Montferrat Oreye

1362 - 1366 : Arnold VI de Rumigny, fill de Guillem d'Oreye.

Després d'haver intentat conquerir Loon el 1363, hi va renunciar definitivament el 1366. Els prínceps-bisbes de Lieja van incloure en endavant entre els seus títols el de comte de Loon.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 50° 48′ N, 5° 21′ E / 50.800,5.350