Comtat de Nevers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers. Nevers o Nivernais era un dels pagus originals de Borgonya i segurament va tenir els seus comtes propis fins que al segle X els territoris foren incorporats al ducat de Borgonya.

Història[modifica | modifica el codi]

Hug de Poitiers va escriure al segle XII una història dels primers comtes de Nevers (Origo brevis Nivernensium comitum) segons la qual el primer que va rebre el comtat fou Landri, senyor de Monceaux, vers el 990, que li va concedir el seu sogre Otó Guillem, llavors comte de Mâcon (982-1026) i de Besançon (982-989) que dominava Nevers (vers 980-990), i fou després comté palatí de Borgonya (1002-1006) en recompensa pels seus serveis i com a dot per a la seva filla Matilde, casada amb Landri.

La genealogia de Landri ha pogut ser establerta parcialment, i situa com ancestre a Adalger que feia una donació el gener del 880 estant casat amb Aiga i va tenir tres fills, Raül, Adalger i Landri esmentats en carta del 882. Probablement aquest fill Adalger (Hildegari) és el que fou capellà de Carles el Calb i bisbe d'Autun vers 875-893, abat de Flavigny i de Corbigny vers 877, canceller de rei Bosó de Provença el 879, abat de Brioude el 888 i canceller del rei Odó de França 892-893, i mort vers 893. Un Landri (I) fou el seu germà o un cunyat; fou un partidari de Carles el Calb que li va fer una donació al Mâconnais el 842 que després va cedir a la catedral de Mâcon. Es va casar amb Hildesinda i haurien tingut un fill, de nom Landri (II) que va adquirir el castell de Metz-le-Comte del duc de Borgonya vers 880 en premi per haver-se distingit en el seu setge; la Historia Nivernensium Comitum l'anomena com a nebot de Adalger o Hildegari; apareix en una donació el 11 de setembre del 910 i era viu encara el 922; casat amb Ada i en segones noces amb Emma. Va tenir fills però no se sap amb quina dona excepte el tercer que fou amb la segona. Aquestos fills foren: Landri (III) que subscriu una carta del novembre de 950 i fou senyor de Metz-le-Comte; Bodó que va construir el castell de Monceaux (Monceaux-le-Comte) i en fou seyor sent esmentat a la carta del 950; i Adalgardis o Adela casada amb Miló. D'aquestos tres fills, Bodó va tenir dos fills, un de nom desconegut que fou monjo a Cluny, i un anomenat Landri (IV) de Monceaux, comte de Nevers.

Landri de Monceaux va lluitar el 991 contra Arquimbald senescal de França; apareix en una donació el 28 de juliol de 1002; en aquest any es va rebel·lar contra el rei Robert II de França a la mort del duc Enric I de Borgonya (1002) però es va aconseguir un acord i el fill de Landri, Renald, fou promès a la filla del rei i va rebre com a dot el comtat d'Auxerre. La seva mort està registrada a Miracula Sancti Bernardi i al necrològic de la catedral d'Auxerre, el 11 de maig de 1028. Estava casat com s'ha dit amb Matilde de Mâcon, filla del duc nominal Otó Guillem de Borgonya (+1005). A la seva mort va deixar diversos fills dels quals el gran Bodó va governar (1017) el comtat de Vendôme per dret uxori i va fundar la casa de Nevers en aquest comtat. Renald, el segon, va seguir la nissaga a Nevers.

La casa de Nevers al comtat de Nevers es va extingir amb la mort de Guillem V el 1181 i el comtat va passar a la seva germana Agnès I que el va aportar al seu marit Pere II de Courtenay que fou elegit emperador llatí de Constantinoble. El va succeir la seva filla Matilde el 1193 i per diverses herències per línia femenina va passar per les cases dels senyors de Donzy, dels comtes de Saint Pol senyors de Châtillon-sur-Marne, dels senyors Borbó, dels comtes de Flandes i dels ducs de Borgonya.

Felip IV de França va confiscar el comtat temporalment a Lluís I de Nevers, fill de Robert III de Flandes, el 1311. Felip l'Agosarat de Borgonya va cedir el comtat al seu fill cadet Felip el 1404 i aquesta nissaga va seguir al govern fins al 1491 quan fou heretat pels ducs de Clèveris. El 1539 fou elevat a ducat.

El 1565 va passar a la casa dels Gonzaga del Ducat de Màntua. El 1654 Carles II de Màntua van vendre el ducat de Mayenne i cinc anys després, el 1659, va vendre els ducats de Nevers i Rethel al cardenal Mazzarino (Juli Mazzarino). Va passar al seu nebot Felip Mancini i aquesta família el va tenir fins a la revolució.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Bodó, senyor de Monceaux
|
|->Landry de Monceaux, comte de Nevers i d'Auxerre (mort el 1028)
X Matilde de Borgonya, filla d'Otó Guillem de Borgonya comte de Borgonya
|
|->Renald I de Nevers (mort el 1040)
| |
| |->Guillem I de Nevers (mort el 1083)
| | |
| | |->Renald II de Nevers (mort el 1097)
| | |
| | |->Guillem II de Nevers (mort el 1147)
| | |
| | |->Guillem III de Nevers (mort el 1161)
| | |
| | |->Guillem IV de Nevers (mort el 1168)
| | |
| | |->Guillem V de Nevers (mort el 1181)
| | |
| | |-> Agnès I de Nevers (mort el 1192)
| | X Pere II de Courtenay
| |
| |->Robert el Borgonyó
| | x Blanca de Sablé
| |
| |->Guiu, senyor de Nouastre, regent de Vendôme
|
|->Bodó de Nevers, comte de Vendôme (mort el 1023)
X Adela de Vendôme-Anjou
|
|->Bucard II de Vendôme el Calb, comte de Vendôme (mort el 1028)
|
|->Folc de Vendôme, comte de Vendôme (mort el 1066)
X Petronila
|
|->Bucard III de Vendôme el Jove, comte de Vendôme (mort el 1085)
|
|->Eufrosine, comtesse de Vendôme
X Jofre Jordà, senyor de Preuilly
>>Casa de Preuilly

Llista de comtes[modifica | modifica el codi]

Comtes de Nevers
Casa de Courtenay
Casa de Courtenay
Casa de Donzy 
Casa de Châtillon 
Casa de Châtillon
Casa de Borbó 
Casa de Borbó
Casa de Borgonya 
Eudes de Borgonya
Casa de França 
Comte de Nevers i de Valois
Casa de Dampierre 
Nord-Pas-de-Calais
Casa ducal de Borgonya 
Borgonya
Borgonya-Nevers
Borgonya-Nevers-Rethel
Casa de Clèveris i de La Mark 
Casa de Gonzaga 
Casa de Mazzarino 
Casa de Mazzarino
Casa Mancini 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «BURGUNDY DUCHY NOBILITY». Renald II de Nevers