Comtat de la Mark

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grafschaft Mark
Comtat de la Mark
1198 – 1609

Escut de Die Mark

Escut

Ubicació de Die Mark
Desenvolupament del Comtat 1161-1500
Capital Hamm
51° 40′ 24.65″ N, 7° 48′ 57.29″ E / 51.6735139,7.8159139Coord.: 51° 40′ 24.65″ N, 7° 48′ 57.29″ E / 51.6735139,7.8159139
Idioma oficial Alemany
Forma de govern Comtat
Història
 • Feu del Sacre Imperi Romanogermànic 1198
 • Escissió del comtat d'Altena 1198
 • extinció del llinatge, la Mark passa provisionalment al marquesat de Brandenburg 1609
 • Annexió definitiva a Brandenburg 1666
 • Invasió francesa 1609
Superfície 3.000 km²

El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la Província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

El comtat es trobava a la vall del Ruhr, del Volme i del Lenne entre el País de Recklinghausen, la ciutat lliure de Dortmund, del príncipat-bisbal de Münster, el comtat de Limburg i els ducats de Westfalia i Berg, el comtat de Gimborn, l'abadia de Werden i el principat-bisbal d'Essen.

El llinatge dels de la Mark era una família influent a l'edat mitjana. El nom prové de la seva residència Castell de la Mark, al poble de Mark prop de la futura ciutat d'Hamm. Els comtes van fundar unes ciutats o atorgar els drets de ciutat a pobles existents. Hamm, la residència, va ser una ciutat planificada entre altres per a protegir passeig important al riu Lippe. Quan van acquerir la ciutat de Soest el 1449, aquesta ciutat va obtenir un estatut excepcional en conservar tots els drets que tenia. Lippstadt va ser un condomini amb el ducat de Tecklenburg fins que el 1666 esqueia totalment al regne de Prússia.

Els 1160/61 els comtes d'Altena van separar-se del comtat de Berg. El 1180, els fills del comte d'Altena van compartir el territori i el fill segon Adolf va obtenir el territori a l'entorn de l'església de Pancraci a Mark, prop del qual son pare havia fet erigir per Adolf un castell fortificat poc abans de morir. Adolf va ser el primer 'del llinatge de la Mark (en alemany: von der Mark). A la batalla de Woeringen el 1280, Erard I de la Mark va aliar-se amb el duc de Brabant. Després de la víctoria va obtenir la independència de Colònia.

Engelbert III de la Mark va a adquirir Bilstein i Fredeburg el 1359, però els seus descendents van haver de cedir-les el 1449 a l'arquebisbat de Colònia, després de la Pau de Soest. Adolf III, fill d'Adolf II i de Margarida de Clèveris va adquirir el comtat de Clèveris. Des del 1391 van esdevenir una unió personal.


Fills il·lustres

El llinatge directe va proveir els comtes de la Mark, de Mark-Arenberg (des del 1328), de Clèveris (des del 1391), els ducs de Clèveris (des del 1417), els ducs de Clèveris, Berg i Jülich i comtes de la Mark i Ravensberg fins que el 1609 passà a la casa dels Hohenzollern.

Altres fills de la família van obtenir alts carrècs al Sacre Imperii enllà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Julius Menadier, Die Münzen der Grafschaft Mark. Dortmund 1909.
  • Aloys Meister, Die Grafschaft Mark, Festschrift zum Gedächtnis der 300-jährigen Vereinigung mit Brandenburg-Preußen. 2 Bde., Dortmund 1909.
  • Margarete Frisch: Die Grafschaft Mark. Der Aufbau und die innere Gliederung des Gebietes besonders nördlich der Ruhr. Aschendorff, Münster in Westfalen 1937.
  • Margret Westerburg-Frisch (redacció), Die ältesten Lehnbücher der Grafen von der Mark (1392 und 1393). Veröffentlichungen der Historischen Kommission Westfalens, Bd. 28: Westfälische Lehnbücher, Bd. 1, Münster in Westfalen 1967.
  • Uta Vahrenhold-Huland, Grundlagen und Entstehung des Territoriums der Grafschaft Mark. Dortmund 1968.
  • Norbert Reimann: Die Grafen von der Mark und die geistlichen Territorien der Kölner Kirchenprovinz (1313–1368). Historischer Verein, Dortmund 1973.
  • Ernst Dossmann, Auf den Spuren der Grafen von der Mark. Mönnig, Iserlohn 1983, ISBN 3-922885-14-4.
  • Oliver Becher, Herrschaft und autonome Konfessionalisierung. Politik, Religion und Modernisierung in der frühneuzeitlichen Grafschaft Mark. Editorial Klartext, Essen 2006, ISBN 3-89861-512-X.
  • Stephanie Marra, Grafen von der Mark, Herzöge von Kleve-Mark und Jülich-Kleve (Hof). In: Werner Paravicini (redacció): Fürstliche Höfe und Residenzen im spätmittelalterlichen Reich, Bd. 3, Thorbecke, Ostfildern 2007, ISBN 3-7995-4522-0. online Text

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]