Comtat del Maine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Història[modifica | modifica el codi]

El gendre de Carlemany, Rorgó o Roricó I, està testimoniat com a comte el 833 i 839. A la segona meitat del segle IX el comtat va esdevenir estratègic per les incursions normandes i bretones. El fill de Rorgó, Gausfred, comte del Maine, va combatre contra Salomó I de Bretanya i va participar en la batalla de Brissarthe (866) contra els normands, al costat de Robert el Fort.

Paral·lelament al segle VIII i IX apareix un ducat del Maine o de Mans (ducatus Cenomannicus) que fou concedit a diversos prínceps carolingis i que sembla que reunia diversos comtats incloent el del Maine propi, estenent-se a la Baixa Normandia fins al riu Sena. El 748 el majordom de palau Pipí el Breu va donar el ducat al seu germanastre Grifó; el 790 Carlemany va fer el mateix amb el seu fill Carles el Jove. Carles el Calb el va donar al seu fill Lluís el Tartamut que després fou rei. Ragenold d'Herbauges i Nèustria fou el darrer a portar el títol de dux Cinnomanicus i era també comte de Maine[1] doncs a la mort de Gausfrid el 878, el seu fill era molt jove per succeir-lo i llavors el comtat fou donat al cosí, Ragenold, un rorgònida d'una branca jove. Fou comte vers 878 i consta com a duc el 885.

Després de la mort de Rasgenold el comtat fou donat pel rei a Roger del Maine, casat a una princesa carolíngia (895) filla de Carles el Calb. Els rorgònides es van aliar llavors als robertians i el comtat va entrar en disputa entre les dues famílies. Gauslí II del Maine fou el darrer rorgònida que va dominar el comtat (893 - 895) que li fou confiscat pel rei Carles III el Simple, en benefici de Robert el Fort, ancestre dels Capets.

El 923 el rei Raül de França hauria cedit el Maine al duc normand Rol·ló. Al segle XI fou al centre de les disputes entre les dues potències de l'època: Anjou i Normandia. Hug III (992-1015) va haver de reconèixer la sobirania de Folc III d'Anjou, però sense fills, el comte Herbert II (+1062) va haver de designar successor testamentari a Guillem el Bastard després conegut com a Guillem el Conqueridor, que el 1063 va incorporar el país als seus dominis tot i l'oposició d'alguns senyors locals com Hubert de Sainte-Suzanne o Jofre II de Mayenne. El seu fill Robert Courteheuse es va casar amb Margarita del Maine (mort el 1063), germana d'Herbert II del Maine i va esdevenir nominalment comte del Maine a la mort de la seva dona però fou Guillem que tenia el control. Els normands tingueren dificultats per dominar el Maine per l'oposició dels barons locals com Jofre II de Mayenne, i per la influència del comte d'Anjou Folc el Tauró.

El 1070 foren expulsats per una revolta que va portar al poder a Azzo d'Este, marit de Garsenda del Maine, filla d'Herbert I. Van retornar el 1073 per poc temps, el 1088, el 1089 i el 1099. Elies de Beaugency (conegut també com a Elies de La Flèche), el nebot de Garsenda del Maine, va acabar per imposar-se com a comte. La seva filla es va casar a Folc V d'Anjou que el 1110 va recuperar el Maine a la mort d'Elies. Enric Beauclerc (Enric I d'Anglaterra) va acceptar reconèixer-lo com a comte a canvi del reconeixement de la sobirania feudal de Normandia sobre el Maine.

Folc V va transmetre el comtat al seu fill Jofre Plantagenet a la mort del qual el 1151, el seu fill Enric que ja era duc de Normandia feia un any, va reunir finalment els tres territoris.

El 1204 el rei Felip August va fer la guerra als Plantagenet dirigits per Joan sense Terra i va conquerir Normandia mentre el senescal Guillem des Roches va ocupar l'Anjou, el Maine i Turena per encàrrec del rei.

El 1331 la corona francesa va crear un comtat pairia. Després de la batalla de Verneuil el 1424 els anglesos van ocupar el Maine i Joan de Lancaster en va agafar el títol comtal. Els anglesos van abandonar Le Mans el 1448 i Fresnay el 1449. El 1429 el rei Carles VIII va crear el comtat de Laval separat del comtat del Maine, i dependent directament de França. Vegeu comtat de Laval.

Llista de comtes[modifica | modifica el codi]

  • Roger, comte de Mans citat el 710 i 724.
  • Hervé, fill, comte de Mans citat el 748.
  • Sense notícies vers 750-820

Rorgònides (primera dinastia del Maine)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rorgònides

Hugònides (segona dinastia del Maine)[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Hugònides

Cases de Vexin, Normandia, Este i Beaugency[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Casa de Vexin, Este, i Senyoria de Beaugency

Casa d'Anjou[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casa d'Anjou

Primera casa capeta d'Anjou[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília
armes dels comtes capets d'Anjou

Casa de Valois[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Dinastia Valois

Segona casa capeta d'Anjou[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Anjou-Sicie-Jérusalem.svg
Les armes dels reis de Sicícilia
Les armes dels ducs d'Anjou

Comtat d'assignació[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elisabeth Deniaux, Claude Lorren, Pierre Bauduin, Thomas Jarry, la Normandie avant les Normands, de la conquête romaine à l'arrivée des Vikings, Rennes, Ouest-France, 2002, p. 276 et p.389

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Trouillart de Montferré,Mémoires des Comtes du Maine, Mans, Hierôme Olivier Impr., 1643.
  • Abat Angot, "Les vicomtes du Maine", dans Bulletin de la Commission historique et archéologique de la Mayenne, 1914, n° 30, p. 180-232, 320-342, 404-424.
  • Le Jan (Régine), Famille et pouvoir dans le monde franc (VIIe-Xe siècle), Publicacions de la Sorbonne, París, 1995.
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
  • Enciclopèdia Espasa, volum 32, pàgs.337 i 338
  • Patrice Morel, Les Comtes du Maine au siècle IX a Revue historique et archéologique du Maine, Le Mans, 2005
  • Robert Latouche, Les Premiers Comtes héréditaires du Maine a Revue historique et archéologique du Maine, Le Mans, 1959
  • Robert Latouche, Histoire du Comté du Maine pendant les siècles X et XI, Bibliothèque de l'École des Hautes Études, París, 1910.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]