Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fürstentum Hohenzollern-Sigmaringen
Wappen Hechingen.svg
1575 – 1849 Flagge Preußen - Provinz Hohenzollern.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
Capital Sigmaringen
Idioma oficial alemany
Religió Catolicisme
Forma de govern Comtat, Principat (des de 1623)
Història
 • Establiment 1575
 • Dissolució 1849
Superfície
 • 1849 906 km2
Població
 • 1849 est. 40,492 
     Densitat 0 h/km²

Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic. El comtat fou fruit de la divisió del comtat de Hohenzollern entre els hereus de l'últim comte de Hohenzollen, Carles I. Posteriorment el comtat fou elevat a la categoria de Principat l'any 1623.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer comte de Hohenzollern-Sigmaringen fou Carles II (1576-1606), fill de Carles I.

El successor de Carles II, el Comte Joan (1606-1638), es mantingué fidel al catolicisme durant la guerra dels trenta anys. El comtat compartia frontera amb els ducs de Württemberg, protestants, fet que donà lloc a conflictes. Per tal de fer front als rivals Joan Hohenzollern-Sigmaringen s'alià amb la catòlica Baviera.

Mitjançant aquesta aliança Joan fou elevat a la dignitat de Príncep Imperial el 1623, d'aquesta manera el comtat esdevinguí un principat. Joan amplià els seus territoris, el 1630 s'apoderà del principat de Hohenzollern-Haigerloch (principat fruit de la repartició de les terres del seu avi Carles I).

Vista del castell de Sigmaringen.

El 1632 el castell de Sigmaringen fou arrasat pels suecs, fet que obliga a Joan a refugiar-se a Baviera on morí, El seu successor, el príncep Meinhard I (1638-1681) veié el final de la guerra. Després de la mort de Meinhard es restablí el principat de Hohenzollern-Haigerloch que passa a mans del segon fill d'aquest. Aquest principat de Hohenzollern-Haigerloch no es reintegraria a Hohenzollern-Sigmaringen fins al 1767.

El principat es va convertir en un estat independent el 1815 després de les guerres napoleòniques. La revolució liberal de 1848 obliga al príncep Carles a abdicar en favor del seu fill Carles Antoni, d'ideologia liberal: El nou príncep, imbuït de l'ideari liberal i pangermanista, entrega la sobirania del principat a Prússia, on regnava un branca menor de la família Hohenzollern.[1] Hohenzollern-Sigmaringen, junt amb Hohenzollern-Hechingen s'integraren el 1849 com la província de Hohenzollern en l'estat prussià.

El príncep Carles Antoni esdevindria ministre-president de Prússia entre 1858 i 1862, mentre que el seu fill Carles seria triat (amb el suport prussià) príncep i posteriorment rei de Romania.

Regió de Hohenzollern.

Titulars del Comtat i Principat[modifica | modifica el codi]

Comtes de Hohenzollern-Sigmaringen[modifica | modifica el codi]

Prínceps de Hohenzollern-Sigmaringen[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La ruta de Hohenzollern». Deutsche Welle 10.03.2002, 2002. [Consulta: 2 de novembre de 2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen

Coord.: 48° 5′ N, 9° 13′ E / 48.083,9.217