Llista de comtes de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Comte de Barcelona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Senyal Reial, provinent de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV.

Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya. El títol tingué caràcter sobirà fins a la mort de Carles II i l'arribada del primer Borbó Felip V, reconegut inicialment per les institucions catalanes,[1] però arran dels conflictes interns de la Guerra de Successió i la posterior abolició de les institucions i furs tradicionals catalans[2][3] convertí el títol de comte de Barcelona en un més dels que ostentarien els monarques espanyols. La única excepció va ser el comte Joan de Borbó i Battenberg, que no va arribar a regnar mai i que ostentà el títol, tot i ser un títol unit a la figura del rei, fins a la seva mort el 1993, quan ja era rei el seu fill Joan Carles I, el qual assumirà el títol a la mort del seu pare.[4]

Història del títol[modifica | modifica el codi]

Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, el qual podia atorga-lo juntament altres comtats de la marca. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari, sent Guifré el Pilós el primer en transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, provocant, de fet, tot i que no de dret, la independència dels comtats de la marca, arribant-se a anomenar com "Príncep de la terra gòtica" (Gothlandia).[5]

El Palau Reial Major de Barcelona fou una de les residències principals dels comtes de Barcelona a l'Edat Mitjana.

Amb els anys, mitjançant matrimonis, aliances i la promulgació de lleis uniformitzadores, de mica en mica el comte de Barcelona fou la figura preeminenent en el territori de la Gothia, reconegut pels altres comtes. A les corts de 1064, Ramon Berenguer I, empra per primer cop, a l'usatge 65, el nom de Principat de Catalunya, aplicat llavors a la Catalunya Vella. Per tant, comença aquí la tradició de veure el comte de Barcelona com a Príncep de Catalunya i, per tant, a la llarga, esdevingué un sobirà. Es basà precisament en la tradició dels visigots, per bé que no va prendre mai el títol de rei, així com tampoc anomenà lleis als usatges ni va voler governar sense el consell o aprovació de les forces vives del territori; a les corts de Barbastre de 1192 ja s'esmenten, a més de bisbes i nobles, el tercer estament.[5]

El 1137 Ramon Berenguer IV va acordar esponsals amb Ramir II d'Aragó per tal de casar-se amb la filla d'aquest Peronella. Des d'ençà del regnat d'Alfons II, el comte de Barcelona fou també rei d'Aragó i esdevindria rei de València i Mallorca, entre altres títols ran les seves conquestes.[6] Durant el regnat de Ferran II es produeix la unió dinàstica amb Castella, i els seus descendents ostentaren el títol de comte, llevat del període de la Guerra dels Segadors, que passà als reis de França, després de la simbòlica conversió en república del Príncipat d'una duració de set dies.[7]

El títol seguí tenint la significació de sobirania fins a la implantació dels Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió Espanyola, de la mà de Felip V, que amb llur abolició dels furs i lleis dels territoris de la Corona d'Aragó, igualà els súbdits d'aquesta als de la Corona de Castella.[2][3] A partir d'aquest moment, el títol quedà integrat com un més dels títols que ostentaria el rei d'Espanya i fins a l'actualitat, a excepció del període de 1939-1993 ostentat per Joan de Borbó, cap de la dinastia, que tot i renunciar als seus drets a la corona en favor del seu fill Joan Carles I, continuà ostentant el títol de comte de Barcelona fins a la seva mort.[4]

Comtes nomenats[modifica | modifica el codi]

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.

Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots els de la marca, i "duc" era un títol personal.

Nom Regnat Nota
Berà 801-820 Fill de Guillem I de Tolosa
Rampó 820-826
Bernat de Septimània 826-832 Primer mandat.
Berenguer de Tolosa 832-835
Bernat de Septimània 835-844 Segon mandat.
Sunifred I 844-848 Fill de Borrell d'Osona.
Guillem de Septimània 848-850 Usurpador. Fill de Bernat de Septimània.
Aleran i Isembard 850-852
Odalric 852-858
Humfrid 858-864
Bernat de Gòtia 865-878

Casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó des del s.XIII[modifica | modifica el codi]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Guifré I
Guifré I 878-897 Inaugura la dinastia. Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc.
Guifré II
Guifré II o Borrell I 897-911 Fill de l'anterior.
Sunyer I
Sunyer I de Barcelona 911-947 Germà de l'anterior.
Miró I
Miró I 947-966 Fill de l'anterior. Govern conjunt amb Borrell II.
Borrell II
Borrell II 947-988 Germà de l'anterior. Govern conjunt amb Miró I. No renovà el vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell.
Ramon Borrell
Ramon Borrell 992-1017 Fill de l'anterior. Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de Carcassona 992-1021 Esposa de l'anterior. Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I 1021-1035 Fill de l'anterior.
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de Carcassona 1035-1039 Mare de l'anterior. Després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del nét.
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I 1039-1076 Nét de l'anterior. De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.[8]
Almodis de la Marca
Almodis de la Marca 1052-1071 Esposa de l'anterior. De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I.[8]
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II 1076-1082 Fill de l'anterior. Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II.
Berenguer Ramon II 1076-1097 Germà de l'anterior. Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern.
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III 1097-1131 Nebot de l'anterior. Govern amb el seu oncle.
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV 1137-1162 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.[6]
Alfons I
Alfons I 1162-1196 Fill de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Pere I
Pere I 1196-1213 fill de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Jaume I
Jaume I 1213-1276 fill de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
Pere II
Pere II 1276-1285 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
Alfons II
Alfons II 1285-1291 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
Jaume II
Jaume II 1291-1327 germà de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còrsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluís I, el títol de rei de Sardenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya va ser l'emperador Carles VI i a partir del tractat de Londres (1720) van ser reis de Sardenya els Savoia.
Alfons III
Alfons III 1327-1336 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
Pere III
Pere III 1336-1387 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
Joan I
Joan I 1387-1396 Fill de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
Martí I
Martí I 1396-1410 Germà de l'anterior.
Senyal Reial
Senyal Reial
L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

Casa de Trastàmara[modifica | modifica el codi]

Entre 1410 i 1412 es produeix un interregne arran de la mort de Martí I i es convoca el Compromís de Casp per tal de resoldre qui seria el sobirà de la Corona d'Aragó, sent escollit Ferran d'Antequera, membre d'una branca menor de la casa de Trastàmara.[9]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Ferran I
Ferran I 1412-1416 Nebot de l'anterior.
Corona de Castella
Aragó i Sicília
Senyal Reial
Alfons IV
Alfons IV 1416-1458 Fill de l'anterior.
Aragó i Sicília
Escut personal
Joan II
Joan II 1458-1462 germà de l'anterior
Aragó i Sicília
Escut personal
Aragó-Navarra
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.

Comtes durant la Guerra Civil Catalana[modifica | modifica el codi]

A banda de Joan II, una sèrie de comtes ocuparen el tron durant la guerra.

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Enric I
Enric I 1462-1463 Nét de Ferran I, rebesnet de Pere el Cerimoniós, cosí llunyà de Joan II.
Corona de Castella
Escut d'Enric IV
Membre de la dinastia Trastàmara.
Pere IV
Pere IV 1463-1466 besnet de Pere el Cerimoniós, parent llunyà de Joan II.
Portugal
Senyal Reial
Renat I
Renat I 1466-1472 Nét de Joan I.
Ducat d'Anjou
Renat I d'Anjou
Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença.

Casa de Trastàmara[modifica | modifica el codi]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Joan II
Joan II 1458-1462 germà d'Alfons IV
Aragó i Sicília
Escut personal
Aragó-Navarra
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.
Ferran II
Ferran II 1479-1516 fill de l'anterior
Aragó i Sicília
Escut personal
Senyal Reial
Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre altres títols), són també reis de Castella.
Joana I
Joana I 1516-1555 Filla de l'anterior
Aragó i Sicília
Escut personal
Senyal Reial
Conjuntament, però nominal, amb el seu fill.

Casa d'Àustria[modifica | modifica el codi]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Carles I
Carles I 1516-1556 fill de l'anterior
Habsburg
Escut personal
Carles I
Conjuntament amb la seva mare, sol entre 1555 i 1556
Felip I
Felip I 1556-1598 Fill de l'anterior.
Habsburg
Escut personal
Senyal Reial
Felip II
Felip II 1598-1621 Fill de l'anterior.
Habsburg
Escut personal
Senyal Reial
Felip III
Felip III 1621-1641 Fill de l'anterior
Habsburg
Escut personal
Senyal Reial
Entre el 1640 i el 1659 s'esdevé la Guerra dels Segadors.

Casa de Borbó durant la Guerra dels Segadors[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra dels Segadors

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors, no van regnar a la resta de la Corona d'Aragó, on continuava regnant Felip III.

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Lluís I
Lluís I 1641-1643 cunyat i enemic de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Senyal Reial
La Guerra dels Segadors el duu a esdevenir comte de Barcelona en un intent per part dels catalans de destronar Felip III i llur projecte centralitzador contrari a les Constitucions catalanes.
Lluís II
Lluís II 1643-1652 1697 fill de l'anterior
Senyal Reial
Senyal Reial
Senyal Reial
Succeeix el seu pare en plena Guerra dels Segadors. El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló.

El 1697 el duc de Vendôme conquereix Barcelona i Lluís esdevé altre cop comte durant uns mesos fins que el 9 de gener de 1698 torna la ciutat i el país a Carles II en virtut del Tractat de Rijswijk.

Casa d'Àustria[modifica | modifica el codi]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Felip III
Felip III 1621-1641 Fill de Felip II
Habsburg
Escut personal
Senyal Reial
Entre el 1640 i el 1659 s'esdevé la Guerra dels Segadors.
Carles II
Carles II 1665-1700 fill de l'anterior
Habsburg
Escut personal
Senyal Reial
L'any 1700, Carles II mor sense descendència. Arran de la disputa sobre el seu testament s'inicià la Guerra de Successió Espanyola.

Conflicte durant la Guerra de Successió[modifica | modifica el codi]

El testament de Carles II especificava que el seu successor havia de ser Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV de Castella.[10] Complint el que dictava la tretzena clàusula del testament del darrer Àustria,[11] Felip de Borbó va jurar les constitucions catalanes a les corts de 1701-1702 i va atorgar grans concessions, segons el consell del seu avi.[1] No obstant això, els Habsburg austríacs reclamaren els seus drets sobre els territoris de la branca hispànica. Això va provocar la Guerra de Successió Espanyola, que va esdevenir un conflicte a nivell internacional, però també un conflicte civil intern de la Monarquia, pel temor dels territoris de la Corona d'Aragó al model absolutista francès, i es posicionaren a favor del bàndol de l'arxiduc.[12] Amb la fi de la guerra a nivell europeu, Catalunya va continuar-la per conservar els seus furs, però l'11 de setembre de 1714 Felip V feia capitular Barcelona. Ell i els seus ministres van implantar, per dret de conquesta, als territoris de la Corona d'Aragó els Decrets de Nova Planta, que eliminava la legislació i el sistema polític anterior, igualant-los en lleis i costums a la Corona de Castella, tret d'algunes excepcions com el dret civil.[2][3]

Imatge Nom del comte regnat Relació dinàstica Armes dinastíques Escut personal Nota
Felip IV
Felip IV 1700-1705 Besnét de Felip III.
Senyal Reial
Escut personal
Monarquia Hispànica
Carles III
Carles III 1705-1714 Nét de Felip III.
Habsburg
Escut personal
Arxiduc Carles

Integració del títol al de rei d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de reis d'Espanya

Amb la fi de la Corona d'Aragó i els sistemes polítics dels seus territoris, el títol de comte de Barcelona perd la seva condició de sobirania. La numeració del comtat de Barcelona no és emprada comunament per referir-se als monarques posteriors a Felip V d'Espanya en favor de la numeració castellana, per bé que va ser emprada, per exemple, el 1836 per Pròsper de Bofarull a la seva obra Los condes de Barcelona vindicados.[13] Tanmateix, esmenta a Lluís I d'Espanya com a Lluís I de Barcelona, per tant, no considerà legitims ni a Lluís XIII ni a Lluís XIV, així com tampoc a l'arxiduc Carles com a Carles III i sí a Carles III de Borbó. Per tant, el llistat de comtes correspon al mateix que al dels reis d'Espanya. Dintre d'aquesta, l'excepció notòria és Joan de Borbó i Battenberg, pare de Joan Carles I, que va ostentar el títol de comte de 1939 a 1993 sense exercir els seus drets reials, als quals finalment va renunciar i els va transmetre al seu fill.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Riera i Fortiana, Enric. «Les institucions catalanes i Felip V durant la seva estada a Catalunya (1701-1702)». Pedralbes: revista d'història moderna, 13 (2), 1993.
  2. 2,0 2,1 2,2 González Enciso 2003, p. 36.
  3. 3,0 3,1 3,2 González Enciso 2003, p. 37.
  4. 4,0 4,1 4,2 García-Mercadal, Fernando. Los títulos de la Casa Real: algunas precisiones jurídico-dinásticas (en castellà). Madrid: Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 1998, p. 24. 
  5. 5,0 5,1 Fita Colomé, Fidel. «El principado de Cataluña. Razón de este nombre» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, 40, 1902, pàg. 261-269.
  6. 6,0 6,1 González Ruiz, David. Breve historia de la Corona de Aragón (en castellà). Madrid: Ediciones Nowtilus, 2012. 
  7. Florensa i Soler, Núria. «La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario». A: La Declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII (en castellà). Ciudad Real: Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, p. 103-105. ISBN 84-8427-296-6. 
  8. 8,0 8,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007. 
  9. Valls i Taberner, Ferran; Soldevila, Ferran. Història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 264. 
  10. Pericot García 1983, p. 8.
  11. García-Badell Arias 2008, p. 51.
  12. Pericot García 1983, p. 13.
  13. De Bofarull i Mascaró, Pròsper. Los Condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los Reyes de España (en castellà). Barcelona: J. Oliveres y Monmany, 1836, p. 20-26. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: comtes de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata