Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista, del castellà Comunión Tradicionalista, és la denominació que rebia tradicionalment el partit Carlí. A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunión Catolico-monárquica a mesura que el carlisme, a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica. El nom de Comunión Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931 quan es va fusionar amb el Partit Catòlic Nacional de caire integrista i el Partit Catòlic Tradicionalista tradicionalista i defensor del foralisme. En fou nomenat cap Manuel Fal Conde.

Va desaparèixer formalment en 1937 com a conseqüència del Decret d'Unificació que va fondre la Falange Española i Comunió Tradicionalista en un partit únic denominat Falange Española Tradicionalista y de las JONS (més conegut com Moviment Nacional). Els elements disconformes amb la unificació van seguir usant la denominació de Comunió Tradicionalista fins a la dècada de 1960, quan es va produir el canvi ideològic de el carlisme que el va dur al socialisme autogestionari, després de la qual l'organització política liderada pel pretendent Carles Hug de Borbó i Parma va recuperar la denominació original de Partit Carlista. Per la seva banda els carlistes descontents amb l'evolució del Partit Carlista van abandonant-lo a poc a poc per a constituir diversos grups que finalment es van fusionar en el Congrés de la Unitat celebrat a El Escorial el maig de 1986. En aquest Congrés va ser reconstituïda la Comunió Tradicionalista Carlista, mitjançant la fusió de Comunión Tradicionalista, Comunión Católico Monárquica i Union Carlista.

Enllaços i referències

• www.carlistes.es (castellà), Web de la comunió tradicionalista
• Josep Clara, «La Comunió Tradicionalista a Girona (1931-1936)», Revista de Girona, 1991 n° 147, pàgines 83-88