Comunicació òptica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els senyals de fum són una forma de comunicació òptica.

La comunicació òptica és qualsevol forma de comunicació que utilitza la llum com a medi de transmissió. Un sistema òptic de comunicació consisteix en un transmissor que codifica el missatge dins d'un senyal òptic, un canal, que transporta el senyal al seu destí, i un receptor, que reprodueix el missatge des del senyal òptic rebut.

Formes de comunicació òptica[modifica | modifica el codi]

Marí de l'armada nord-americana usant un reflector de senyals per enviar senyals a codi morse.

Hi ha moltes formes de comunicacions òptiques no tecnològiques, incloent el llenguatge corporal i el llenguatge de senyals. Tècniques com el telègraf òptic, les banderes de senyals, senyals de fum i fogueres van ser les primeres formes de comunicació òptica tecnològiques.

L'heliògraf utilitza un mirall per reflectir la llum del sol cap distants observadors. Movent el mirall, els observadors distants veuen espurnes de llum que poden ser usats per enviar senyals en codi. De forma similar, els vaixells de l'armada utilitzen un reflector de senyals per a senyalitzar a codi Morse. Les bengales d'auxili són utilitzades pels navegants en situacions d'emergència, mentre que els fars i les llums de navegació s'utilitzen per comunicar els perills de la navegació.

Els avions utilitzen llums d'aterratge per a un aterratge segur en els aeroports, especialment en la nit. Les aeronaus que aterren en els portaavions utilitzen un sistema similar, il·luminant la coberta del transport. Els sistemes de llum comuniquen la posició correcta en què ha d'aterrar l'aeronau que fa a la pista d'aterratge

La fibra òptica és el mitjà modern més comú per a la comunicació òptica digital.

Els sistemes de comunicació òptica d'espai lliure també són utilitzats en una gran varietat d'aplicacions.

Comunicació per fibra òptica[modifica | modifica el codi]

Cable de fibra òptica.

La fibra òptica és el canal més comú utilitzat actualment per a les comunicacions òptiques, però, existeixen altres tipus de guies d'ones que no necessiten d'un equip de comunicacions, i que fins i tot han format canals de molt curta distància (com ara, xip a xip i intra xip) en els assaigs de laboratori.

Els transmissors en les línies de fibra òptica són generalment led so díodes làser. La radiació infraroja és la més utilitzada en aquestes xarxes, ja que es transmet amb menys atenuació i dispersió. Per codificar el senyal s'utilitza comunament modulació de la intensitat, encara que s'ha demostrat en proves de laboratori que es pot modular la fase i la freqüència. La necessitat d'un senyal periòdic regeneratiu, va ser àmpliament superada amb la introducció de l'amplificador de fibra dopada de erbi, que va estendre les distàncies d'enllaç a un cost significativament menor.

Sistema de comunicació òptica d'espai lliure[modifica | modifica el codi]

Puerto infraroig IrDA d'un telèfon mòbil.

Els sistemes òptics d'espai lliure són generalment utilitzats per a la comunicació de "última milla" i poden funcionar a distància de diversos quilòmetres de llarg sempre que hi hagi una clara línia de visió entre l'emissor i el receptor, i el receptor òptic pugui descodificar la informació transmesa. IrDA és un exemple dels sistemes òptics d'espai lliure a baixa velocitat i curtes distàncies utilitzant leds infrarojos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunicació òptica Modifica l'enllaç a Wikidata