Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que està considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Fou creada pel Tractat de París de 1951, signat en aquesta ciutat el 18 d'abril d'aquell any, per part dels governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. La seva seu se situà a la ciutat de Luxemburg.

L'any 1969 es va fusionar amb dues institucions més, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), formant així mateix el que es conegué amb el nom de Comunitats Europees. La CECA va continuar existint com a part integrant d'aquesta nova organització supranacional, ja que les Comunitats es van convertir en part de la Unió Europea, el Tractat de París però va expirar l'any 2002. La CECA no va ser reemplaçada per cap altra organització sinó que les seves activitats i recursos van ser absorbits per la Comunitat Europea.

Portal

Portal: Unió Europea

Història[modifica | modifica el codi]

Membres fundadors de la CECA: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos

La Declaració Schuman realitzada el 9 de maig de 1950, basat en el treball de Jean Monnet, va establir un pla per a la creació d'una Comunitat Europea que administrés el carbó i l'acer dels seus membres en un mercat comú. Proposà que:

« "la producció franco-alemanya de carbó i acer en el seu conjunt es col·loqui sota una Alta Autoritat Comuna, en el marc d'una organització oberta a la participació dels altres països d'Europa." »

Aquest acte va intentar ajudar el creixement econòmic i la pacificació entre França i Alemanya, que prèviament havien estat enfrontades durant la Segona Guerra Mundial. El carbó i l'acer van ser particularment simbòlics, ja que són els recursos necessaris per a lliurar una guerra. També seria un primer pas a una "federació europea".[1][2] Amb l'entrada en vigor d'aquest organisme, el 23 de juliol de 1952, va substituir l'Autoritat Internacional de la Conca del Ruhr.[3]

Tractats[modifica | modifica el codi]

Els 100 articles del Tractat de París, constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, van ser signats el 18 d'abril 1951 per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos. El principal objectiu de la CECA fou, mitjançant la creació d'un mercat comú del carbó i de l'acer, treballar en l'expansió econòmica, augmentar l'ocupació i elevar el nivell de vida de la Comunitat. Progressivament es va assolir una distribució racional d'un elevat nivell de producció al mateix temps que es garantia l'estabilitat i l'ocupació. El mercat comú va ser obert el 10 de febrer de 1953 per al carbó, i l'1 de maig del mateix any per a l'acer.

Sis anys després del Tractat de París, els Tractats de Roma van ser signats pels sis membres de la CECA i van comportar la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA o Euratom). Aquestes comunitats es basen, amb alguns ajustaments, en la CECA. Els Tractats de Roma van ser signats per estar en vigor per un període il·limitat, a diferència del Tractat de París que expirava després d'estar en vigor cinquanta anys. Aquestes dues noves comunitats va treballar en la cooperació de l'energia nuclear i la creació d'una Unió duanera, no obstant això els seus camps s'anaren estenent ràpidament, especialment en la CEE, convertint-se en l'eina més important per a la unificació política i eclipsant per complet la CECA.

Concentracions i expiració[modifica | modifica el codi]

A pesar de ser comunitats separades per personalitats jurídiques separades, les tres Comunitats inicialment van compartir una Assemblea comuna i el Tribunal de Justícia Europeu. A causa d'un desig d'evitar la duplicació d'esforços, el Tractat de fusió de les Comunitats Europees va fusionar la CECA i l'Euratom amb la CEE, i posteriorment aquesta va esdevenir l'actual Unió Europea.

El Tractat de París va ser modificat en diverses ocasions degut a l'evolució de la Comunitat Europea i la Unió Europea, expirant finalment el 23 de febrer de 2002. A principis de la dècada del 1990 va iniciar-se un debat per veure què s'havia de fer amb la CECA donada la propera expiració del Tractat de París, decidint finalment no fer res amb ell, ni renovar-lo ni reemplaçar-lo. Així doncs, les àrees cobertes pel tractat CECA van ser traslladats als Tractats de Roma, i més concretament a la CEE.

Institucions[modifica | modifica el codi]

Seu de l'Alta Autoritat de la CECA a la ciutat de Luxemburg

Les institucions de la CECA foren les precursores de les actuals institucions de la Unió Europea. L'any 1967, amb l'entrada en vigor del Tractat de fusió de les Comunitats Europees, aquestes institucions es fusionaren amb les de la CEE i l'Euratom.

CECA Unió Europea
Alta Autoritat Comissió Europea
Assemblea Comuna Parlament Europeu
Consell de Ministres Consell de la Unió Europea
Cort de Justícia Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

Alta Autoritat[modifica | modifica el codi]

L'Alta Autoritat, predecessora de l'actual Comissió Europea, va ser l'òrgan executiu format per nou membres que regí la comunitat. França, Alemanya i Itàlia nomenaren dos membres de l'Autoritat i els tres estats més petits, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, nomenaren un. D'aquests nou membres s'escollí un president, figura que avui en dia es relaciona amb la figura del President de la Comissió Europea

A pesar de ser nomenats pels governs nacionals, els membres no representaven directament als seus interessos nacionals, sinó que prenien el jurament de defensar els interessos generals de la Comunitat en el seu conjunt. La seva independència fou reforçada a l'haver d'estar exclosos de tenir qualsevol ocupació fora de l'Autoritat o de qualsevol relació amb empreses.

El principal caràcter d'aquesta autoritat fou el seu caràcter supranacional. Va tenir una àmplia esfera de competències per a garantir el compliment dels objectius del tractat i que el mercat comú funcionés sense problemes. L'Alta Autoritat podia emetre tres tipus d'instruments jurídics: Decisions, que són totalment vinculants; Recomanacions, que havien de ser objectius vinculants, però deixant els mètodes d'aplicació als mateixos Estats membres; i finalemnt les Opinions, que no tenien força jurídica.

Presidents de la CECA[modifica | modifica el codi]

President Estat Inici mandat Finalització mandat Autoritat
Jean Monnet França França 10 d'agost de 1952 3 de juny de 1955 Autoritat Monnet
René Mayer França França 3 de juny de 1955 13 de gener de 1958 Autoritat Mayer
Paul Finet Bèlgica Bèlgica 13 de gener de 1958 15 de setembre de 1959 Autoritat Finet
Piero Malvestiti Itàlia Itàlia 15 de setembre de 1959 22 d'octubre de 1963 Autoritat Malvestiti
Rinaldo Del Bo Itàlia Itàlia 22 d'octubre de 1963 8 de març de 1967 Autoritat Del Bo
Albert Coppé Bèlgica Bèlgica 8 de març de 1967 6 de juliol de 1967 Autoritat Coppé
interina
Font: Presidents de la CECA al CVCE

Assemblea comuna[modifica | modifica el codi]

L'Assemblea Comuna, el que avui en dia és el Parlament Europeu, es componia de 78 representants, els quals tenien poder de control sobre l'Executiu. Els representants havien de ser diputats nacionals escollits pels seus propis Parlaments per a desenvolupar la seva funció a l'Assemblea, o bé escollits directament. A la pràctica la primera opció fou la utilitzada, ja que no hi ha requisits fins a la signatura dels Tractats de Roma, i la primera elecció fou es realitzà fins a l'any 1979. No obstant això, es posà l'accent que aquesta càmera no havia de ser el d'una organització internacional tradicional, la qual estava integrada per representants dels governs nacionals, sinó que el Tractat de París utilitzà el terme "representants dels pobles"

El Consell de Ministres[modifica | modifica el codi]

El Consell de Ministres, equivalent a l'actual Consell de la Unió Europea, està integrat per representants dels governs nacionals. La Presidència fou rotatòria per cada estat per a un període de tres mesos, fent-se una rotació per ordre alfabètic. Un dels seus aspectes clau és l'harmonització de la tasca de l'Alta Autoritat i el dels governs nacionals, que encara són responsables de la situació general de les polítiques econòmiques. El Consell també estava obligat a emetre dictàmens sobre algunes de les àrees de treball de l'Alta Autoritat.

Cort de Justícia[modifica | modifica el codi]

La Cort de Justícia, actual Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, tenia la missió de vetllar per la bona interpretació i aplicació del Tractat de París. La Cort estava integrada per set jutges, nomenats de comú acord pels governs nacionals per un període de sis anys. No hi havia requisits en la nacionalitat dels magistrats, simplement se'ls demanava una independència fora de tot dubte. El Tribunal fou assistit, així mateix, per dos advocats generals.

Comitè Consultiu[modifica | modifica el codi]

El Comitè Consultiu, predecessor del Comitè Econòmic i Social, tenia entre 30 i 50 membres, dividits en parts iguals entre els productors, els treballadors, els consumidors i comerciants en el sector del carbó i de l'acer. Els membres eren designats per dos anys i no estaven vinculats per cap mandat o instrucció de les organitzacions que els va nomenar. La Comissió tenia una assemblea plenària, taula i un president. L'Alta Autoritat es va veure obligada a consultar al Comitè, en alguns casos.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer Modifica l'enllaç a Wikidata