Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània
La Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània (Communauté d'agglomération Perpignan Méditerranée en francès) és una agrupació supramunicipal que correspon a allò que la legislació francesa defineix com a Établissement Public de Coopération Intercommunale (EPCI), els quals, regits pel codi general de col·lectivitats territorials, agrupen municipis que hagin decidit gestionar àrees de serveis en comú. Els EPCI s'han desenvolupat especialment després de la Llei Chevènement (juliol de 1999).
Taula de continguts |
[modifica] Comunitat d'aglomeració
Dins de les agrupacions supramunicipals, la Llei Chevènement defineix la comunitat d'aglomeració com a aquella que compleix, generalment, tres condicions:
- reunir un mínim de 50.000 habitants
- comptar amb un municipi que almenys tingui 15.000 habitants, o que sigui capital de departament
- continuïtat territorial sense enclavaments.
La llei obliga les comunitats d'aglomeració assumir certes competències com ara el desenvolupament econòmic, l'administració de l'espai comunitari, l'equilibri social de l'habitatge, i la gestió dels municipis. A més, les comunitats d'aglomeració han de decidir sobre quines tres competències més assumeixen de les sis següents: sobre circulació viària, sanejament, aigua potable, medi ambient i acció social o equipaments culturals i esportius.
Els recursos de la comunitat d'aglomeració venen de l'impost professional, que ha d'acabat convertint-se en l'únic dins de tot el seu territori, després d'un període transitori d'alguns anys. A més, hi haurà recursos específics per a certes competències eventuals com també ajuda assignada per l'Estat, la qual, però, s'entén que ha d'anar desapareixent progressivament.
Segons es va concebre el 1982, quan François Mitterrand i Gaston Defferre impulsaren la primera descentralització francesa, les regions havien d'acabar substituint els departaments i les mancomunitats de municipis i les aglomeracions havien d'ocupar el lloc dels antics municipis; així, es racionalitzaria l'administració local. En la pràctica, però, el que ha passat és que els nous nivells de govern no han substituït pas els anteriors, sinó que, simplement, s'hi han superposat, i, així, la racionalització de l'administració local no s'ha aconseguit pas.
[modifica] L'àrea metropolitana de Perpinyà
La Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània agrupa els següents municipis:
- Baó
- Baixàs
- Bompàs
- Calce
- Canet de Rosselló
- Cànoes
- El Barcarès
- Paretstortes
- Perpinyà
- Pesillà de la Ribera
- Pollestres
- Santa Maria la Mar
- Sant Esteve del Monestir
- Sant Hipòlit de la Salanca
- Sant Feliu d'Avall
- Sant Llorenç de la Salanca
- Sant Nazari de Rosselló
- Salelles
- El Soler
- Toluges
- Torrelles de la Salanca
- Vilallonga de la Salanca
- Vilanova de Raó
- Vilanova de la Ribera
Així doncs, aquesta comunitat d'aglomeració amb capital a Perpinyà ocupa una superfície de 333,60 km² i suma un total de 215 550 habitants (segons dades de l'1 de gener del 2007) la qual cosa fa una densitat de població de 638 hab./km2.
Ara bé, la Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània no inclou pas tots els municipis del Rosselló situats a l'àrea metropolitana de Perpinyà la qual, a més, també comprèn:
- Alenyà
- Cabestany
- Clairà
- Cornellà del Bèrcol
- Cornellà de la Ribera
- Espirà de l'Aglí
- Pià
- Ribesaltes
- Salses
- Tesà
L'aglomeració ocupa part de les subcomarques rossellonenques de la Salanca, la Plana del Rosselló i el Riberal.
[modifica] Història
La Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània es va crear el 31 de desembre de l'any 2000 en substitució de l'antiga Mancomunitat municipal Tet Mediterrània. Cinc anys després, el 31 de desembre del 2005, els municipis del Barcarès i de Torrelles de la Salanca van integrar-s'hi; el fet que el Barcarès sortís de la Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrània va provocar moltes queixes davant d'alguns dels elegits. L'1 de gener del 2007, s'incorporaren a l'aglomeració Baixàs, Calce i Salelles
Per altra banda, el desenvolupament d'una aglomeració que inclou vint-i-quatre municipis i que representa el 60% de la població de la Catalunya del Nord ha creat recel que no acabi significant la creació de fet -no pas de dret, evidentment- d'una estructura administrativa que actuï al marge de les del departament dels Pirineus Orientals, una mena de departament bis.
[modifica] Mancomunitats municipals a la Catalunya Nord
A la Catalunya del Nord, hi ha, a més, les següents mancomunitats municipals:
- Mancomunitat municipal de les Alberes
- Mancomunitat municipal dels Aspres
- Mancomunitat municipal del Ribesaltès-Aglí-Manadell
- Mancomunitat municipal del Vallespir
- Mancomunitat municipal del Rosselló Sud
- Mancomunitat municipal del Rosselló Conflent
- Mancomunitat municipal de la Costa Vermella
- Mancomunitat municipal de l'Alt Vallespir
- Mancomunitat municipal del sector d'Il·liberis
- Mancomunitat municipal de la Salanca-Mediterrània
- Mancomunitat municipal de l'Aglí Fenolleda
- Mancomunitat municipal de Pirineus Cerdanya
- Mancomunitat municipal de Capcir Alt Conflent
- Mancomunitat municipal de Vinçà Canigó
- Mancomunitat municipal de Canigó-Vall del Cadí
També hi ha municipis que no formen part de cap agrupació supramunicipal.