Comunitat de pràctica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts amb la finalitat de desenvolupar un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una comunitat de pràctica és "un grup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d'una interacció continuada".

El concepte ha estat estudiat per diversos autors entre els quals destaquen Etienne Wenger (1998), Pablo Peña (2001) i Antoni Garrido (2003). Observant el coneixement que es difon des d'una comunitat científica i buscant potenciar aquest fet a nivell corporatiu com una institucionalització de la vella 'pluja d'idees', es recreen les comunitats de pràctica. En una d'elles, és el mateix grup qui estableix els objectius d'aprenentatge i aquests al seu torn són seleccionats en el context de la 'pràctica del treball dins l'organització'.

Una comunitat de pràctica fa explícita la transferència informal de coneixement dins de xarxes i grups socials, oferint una estructura formal que permet adquirir més coneixement a través de les experiències compartides dins del grup. Finalment, la pròpia identitat del grup s'enforteix en reforçar l'aprenentatge com un procés de 'participació' i 'lideratge' compartit. El lideratge informal és bàsic en les organitzacions i té un paper de difusió de la tasca del grup i d'observació de la implantació del seu treball a la pràctica. El seu rol sociològic va ser estudiat els 70 per Pinilla de las Heras i altres. Aquesta gestió del coneixement, al seu torn, pot ser presencial o virtual, però sempre cooperatiu en un procés continu d'establiment d'estratègies de participació, lideratge, identitat, i gestió del coneixement. La Viquipèdia és un dels millors exemples de comunitat de pràctica.

Un dels elements més importants en una comunitat de pràctica és la negociació de significats que s'estableix entre el moderador i els participants. El paper del moderador és clau per garantir el bon funcionament de la comunitat: ha de promoure, gestionar i dinamitzar la participació entre els integrants.

Factors crítics d'èxit per a l'establiment d'una comunitat de pràctica[modifica | modifica el codi]

L'èxit d'una comunitat de pràctica i la seva sostenibilitat a llarg termini depenen en gran mesura dels participants en la comunitat, a més de les persones. Graham Attwell identifica els següents factors crítics:

  1. Evitar emprar criteris molt específics i limitats per la definició de la comunitat de pràctica. La definició de la comunitat és una tasca intrínsecament complicada perquè per la seva naturalesa no té una delimitació clarament establerta.
  2. Els components d'una comunitat de pràctica han d'experimentar la rellevància i percebre que les finalitats de la comunitat els són útils. Han de ser capaços d'identificar-s'hi per arribar a sentir-se membres de ple dret de la comunitat i entusiasmar-se amb ella.
  3. Els integrants d'una comunitat de pràctica han d'estar convençuts que perfeccionen i aprenen (noves) competències que s'encaminen a millorar el seu rendiment professional, de treball o d'estudi.
  4. Per integrar-se dins de la comunitat és necessari el compromís i la confiança mútua. Cada membre de la comunitat ha de sentir que la resta de membres valora les seves aportacions. En la major part dels casos, això es produeix pel coneixement que s'aporta a la comunitat, però també per la seva forma de treballar i de comunicar-se.
  5. L'impulsor d'una comunitat de pràctica ha d'estar preparat per donar un elevat grau d'autonomia a la resta de membres.
  6. Els partícipants han de tenir habilitats socials ben desenvolupades. Amb el treball col·laboratiu la comunitat podrà generar més fàcilment nous coneixements i solucions, que no pas intentant resoldre els problemes de forma individual.
  7. Especialment en la fase inicial, cal parar molta atenció a que els propis components participin en la definició de la comunitat.
  8. Els conflictes han de ser tractats de forma oberta i respectuosa. La solució d'un conflicte no es considera com la victòria o derrota d'un membre, sinó com una oportunitat d'aprenentatge per a tota la comunitat.
  9. El diàleg obert és fonamental. Les conclusions han de ser generades de forma col·laborativa, atenent i respectant les opinions de tots els partícips. Les conclusions no han de ser imposades pel moderador.
  10. Els participants haurien de sentir la comunitat com un entorn sense risc, en el qual poden expressar les seves opinions i posicionaments sense cap recança, sentir-se lliures de plantejar preguntes i d'explorar solucions innovadores i idees creatives.
  11. Els membres de la comunitat de pràctica han de sentir-se compromesos i rebre suport per part dels directius de l'organització (si és el cas).
  12. Els participants viuen la seva col·laboració com una contribució al seu creixement personal. La finalitat de la comunitat de pràctica és que tots els membres experimentin això a partir del coneixement adquirit i la millora de rendiment en el seu treball.
  13. Els participants s'adonen del valor afegit de la seva pertinença a la comunitat, si aquesta és de naturalesa multidisciplinària i està formada per persones d'estrats jeràrquics diferents.
  14. Atès que una comunitat de pràctica funciona en gran manera virtualment, necessitarà el suport d'eines de treball col·laboratiu fiables que permetin ampliar el ventall de funcionalitats a mesura que es va desenvolupant la comunitat.
  15. Els dirigents de l'organització (si és el cas) han d'entendre i recolzar activament la importància estratègica de les comunitats de pràctica, però no s'haurien d'implicar directament en llurs activitats diàries o en els objectius que proposa l'esmentada comunitat. Han d'acceptar i confiar en la comunitat com una entitat autònoma.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]