Conan I de Bretanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conan I el Tort)
Infotaula de personaConan I de Bretanya
Nom original(fr) Conan Ier de Bretagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 992 Modifica el valor a Wikidata
Battle of Conquereuil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Mont Saint-Michel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmengarde-Gerberga d'Anjou (973 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeoffroi I, Judicael de Vannes, Judit de Bretanya, Catwallon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJuhel Berenguer de Rennes Modifica el valor a Wikidata  i Gerberge of Nantes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Conan I de Bretanya el Tort, també anomenat Conan I de Rennes (? - mort el 27 de juny del 992 a la batalla de Conquereuil), fou comte de Rennes (970-992) i duc de Bretanya des de 990 a 992. Efímerament fou comte de Nantes (990-992).

Biografia[modifica]

Conan I era el fill de Juhel Berenguer comte de Rennes des de vers 920 i sobirà de Bretanya a partir del 952. El va succeir a la seva mort vers el 970. Des de vers 960 el bisbe de Dol, Wicohen, senyor de la Domnònia, exercia el control de Rennes, però Conan es va desfer de la seva tutel. És esmentat per primer cop el 16 d'agost de 979 com a «Conanus comes Britanniae» quan era a la cort d'Eudes I, comte de Blois, comte de Chartres, comte sobirà de Châteaudun, comte de Provins i comte de Reims (978-996).

Conan va agafar llavors el control del comtat de Vannes (Gwened) aliant-se a Orscand el Grand, bisbe de Vannes (970-992). La primera batalla de Conquereuil (981), contra Hoel I de Bretanya, comte de Nantes, no li va permetre imposar definitivament la sobirania sobre el Nantès[1] i a causa d'una greu ferida rebuda en el combat, va retornar a Rennes, i no va poder aprofitar el moment.

El 981 va fer matar Hoel I, però el germà d'aquest, Guerech de Bretanya, bisbe de Nantes, va agafar el poder i es va proclamar comte. Conan no va parar i va fer enverinar a Guerech pel seu metge. Després de la mort de Guerech el va succeir el seu jove fill Alan III de Nantes que va morir abans de dos anys de malaltia, situació que va aprofitar Conan per ocupar Nantes expulsant a Judicael de Nantes, bisbe i fill il·legítim d'Hoel I. Llavors va agafar el títol de duc de Bretanya. En una confirmació d'una donació a l'abadia del Mont-Saint-Michel, el 28 de juliol de 990, en presència del conjunt de bisbes de Bretanya, Conan va agafar el títol de «Princeps Britannorum».[2] Raoul Glaber, un monjo franc contemporani, declarava que es va fer coronar a la manera dels reis.

El nou comte d'Anjou (Folc III Nerra) es va inquietar dels seus ascens polític i es va proclamar defensor dels interessos de la casa de Nantes, i el va començar a combatre. A la segona batalla de Conquereuil, Conan I fou derrotat i mort el 27 de juny del 992.[3]

Conan I fou enterrat a l'església abacial de Mont-Saint-Michel de la que era benefactor.

Matrimoni i fills[modifica]

De la seva unió amb Ermengarda filla de Jofré I d'Anjou va deixar almenys dos fills:

No se li coneix cap altre esposa, però tres altres fills no són considerats con fills d'Ermengarda:

Notes et referències[modifica]

  1. El resultat de la batalla fou incert: victòria d'Hoel segons la Crònica de Nantes i victòria de Conan segons la Crònica de Mont-Saint-Michel Anno DCCCCLXXXI
  2. Segons Pierre-Hyacinthe Morice de Beaubois conegut com Dom Morice, al volum I col. 351: "Foren testimonis d'aquest acte els bisbes: Ma, arquebisbe (de Dol); Auriscand (de Vannes); Constantí; Oraci (de Quimper); Roaldus (d'Aleth); Rethwalatr; Drescand; Deotbald (de Rennes); i Hug (de Nantes).
  3. Crònicae de Raoul Glaber: Capítol III De Conan duc des Bretons et de Foulques comte des Angevins

Bibliografia[modifica]

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale s. XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: Tome deuxième Lutte de la maison de Rennes contre la maison de Nantes pàgs. 419-439. Reedició Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).



Precedit per:
Alan II Barbitorte
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

952-992
Succeït per:
Geoffroi I