Concert per la Llibertat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Concert per la llibertat. Barcelona 2017.
Plantilla:Infotaula esdevenimentConcert per la Llibertat
Imatge
Mosaic del Concert per la Llibertat
Text del lema2014: Nosaltres decidim
Freedom Catalonia 2014
Tipusconcert Modifica el valor a Wikidata
Data29 de juny de 2013 (2013-06-29)
Punt en el temps20.00 h
LocalitzacióCamp Nou (Barcelona)
CausaDret a decidir
Independència de Catalunya

Lloc webwww.concertperlallibertat.cat
Exterior del concert
Castellers de Vilafranca

El Concert per la Llibertat va ser un concert celebrat al Camp Nou de Barcelona el 29 de juny del 2013, organitzat per Òmnium Cultural juntament amb altres entitats de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana o la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes amb l'objectiu de reclamar, mitjançant el llenguatge universal de la música, el dret del poble català i de tots els pobles del món a poder decidir lliurement i democràtica el mateix futur. Hi assistiren uns 90.000 espectadors.[1]

Entre la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" i la Via Catalana, va escenificar una altra gran mobilització social a favor de la independència.[2] Hi van actuar més de 400 artistes, com Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Pastora, Joana Serrat, Jofre Bardagí, El Grup de Folk, Lídia Pujol, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mercedes Peón, Nena Venetsanou, l'Orfeó Català, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Ramoncín, Pep Sala, Pere Jou de Quart Primera, Peret, Projecte Mut, Sabor de Gràcia, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló i Eduard Costa d'Els Amics de les Arts i Brams, entre més.[3] Els directors artístics van ser Gerard Quintana i Lluís Danés, que es va encarregar de l'escenografia, amb diverses escales a dalt de l'escenari que simbolitzaven el camí cap a la llibertat.[4]

També van estar presents al Camp Nou nou consellers del govern català i membres destacats de la majoria dels partits polítics catalans, els quals donen suport al dret a decidir dels catalans.[5] Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, es va dirigir al públic afirmant que «la causa de la independència de Catalunya no és contra res ni contra ningú» i demanant a la classe política que el camí cap a la consulta «no pot ajornar-se».[6]

Prèvia[modifica]

El dilluns 3 de juny es posaren a la venda les entrades per al concert, que es vengueren pràcticament totes (60.000) aquell mateix dia, amb unes cues virtuals que arribaren a superar les sis hores d'espera per a comprar les entrades.[7] Això provocà que l'organització paralitzés la venda d'entrades en un primer moment[8] i que, el dia 17 en posés 20.000 més a la venda, tot i que situades al gol sud de l'estadi, darrere de l'escenari.[9]

Quan el cantant Dyango va anunciar la seva participació en el Concert per la Llibertat va indignar alguns sectors espanyolistes. Dyango no es va deixar intimidar per l'actitud agressiva i amenaçant dels tertulians del canal eclesiàstic 13 TV, un dels vaixells insígnies del nacionalisme espanyol,[10] contra el seu independentisme.[11] Va afirmar que en la situació actual caldria celebrar un referèndum a Catalunya i, en última instància, aconseguir la separació d'Espanya.[12][13] Peret també denuncià pressions espanyoles i amenaces pel fet de participar en el concert.[14]

El cantautor canari Pedro Guerra cancel·là la seva participació en el concert al·legant que l'acte havia derivat en "reivindicacions purament independentistes que no comparteix" i que "aquella no és la seva lluita" afirmant, però, que no havia rebut pressions.[15] La cantant Mayte Martín també va resultar baixa de darrera hora per motius semblants, tot i que després va penedir-se «per haver-me deixat endur per l'enuig».[16][17]

Concert[modifica]

Vista parcial del Camp Nou durant el concert.

Abans del concert es va organitzar una fira d'entitats als afores del Camp Nou[18] i el Banc dels Aliments va establir punts de recollida de menjar per als més necessitats, amb un total de 25 tones d'aliments recaptades.[19]

L'acte es va dividir en dues parts. A la primera meitat, diversos artistes van interpretar cançons relacionades amb la llibertat i temes catalans de l'imaginari popular, com L'emigrant, amb Peret; Què volen aquesta gent?, amb Maria del Mar Bonet i la Companyia Elèctrica Dharma, i Camins, de Sopa de Cabra.[4]

Durant la primera part, hi va haver lectures de textos intercalades entre cançons, a càrrec de Cristina Plazas, Anna Sahun, Bonaventura Clotet, Manel Esteller, Miquel Casas, Pere-Joan Cardona, Alícia Casals, Isona Passola, Ventura Pons, Joel Joan, Jordi Díaz, Josep Pedrals, Lluís Soler, Màrius Serra, Matthew Tree, Montserrat Carulla, Núria Feliu, Quim Masferrer, Roger Coma i Sílvia Bel. Els textos eren de Bertolt Brecht, Dolors Miquel, Enric Casasses, Jacint Verdaguer (La veu del Montseny Arxivat 2014-06-27 a Wayback Machine.), Joan Margarit, Joana Raspall (El vell vestit), Maria Àngels Anglada, Marià Villangómez, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Salvador Espriu (El meu poble i jo), Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Josep Maria de Sagarra (La campana de Sant Honorat Arxivat 2013-05-23 a Wayback Machine.).

Entre les dues parts del concert, Muriel Casals va llegir el manifest oficial de l'acte i seguidament l'Orfeó Català va interpretar Els Segadors mentre el públic va formar un mosaic gegant que deia «Freedom Catalonia 2014».[4] A continuació, els Castellers de Vilafranca van realitzar un 3 de 9 amb folre, el qual representà el primer castell de nou descarregat al Camp Nou i un dels castells presenciats en directe per més gent.[20][21][22]

La segona meitat va estar formada per cançons de Lluís Llach, cantades tant per ell com altres artistes com l'Orfeó Català, Gossos, Ramoncín, Pastora i Miquel Gil, per retre homenatge al concert de Llach al Camp Nou de 1985, recordat com un clam en defensa dels drets nacionals de Catalunya.[4][23]

Programa[modifica]

Intèrprets Actuació
Primera part
Cobla de Cambra de Catalunya Juny
Cobla de Cambra, Pascal Comelade i Enric Casasses Sense el ressò del dring
Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà i Jofre Bardagí Qualsevol nit pot sortir el sol
Grup de Folk (Eduard Estivill, Jaume Arnella, Oriol Tramvia, Jordi Pujol i Isidor Marí) Vull ser lliure
Sabor de Gràcia Ningú no comprèn ningú
Projecte Mut Jo tenc una enamorada
Pep Sala i Dyango Boig per tu
Peret L'emigrant / Ella té molt poder
Joan Isaac i Joan Amèric A Margalida
Yacine Belahcene i Yannis Papaioannou La mala reputació
Paco Ibáñez Como tú
Mercedes Peón Ben linda
Joana Serrat i Xavier Baró Aquesta terra
Jordi Batiste i Meritxell Gené Escolta-ho en el vent
Sopa de Cabra Camins
Theo Catalonia (Louisiana)
Fermin Muguruza Gora Herria
Pau Alabajos i Cesk Freixas Al vent
Brams Vull per demà
Maria del Mar Bonet i Companyia Elèctrica Dharma Què volen aquesta gent?
Companyia Elèctrica Dharma i Cobla de Cambra de Catalunya La presó del rei de França
Carles Santos i Cobla per la Independència Fanfàrria
Parlament de Muriel Casals
Orfeó Català, Cobla de Cambra de Catalunya i el públic Els Segadors
Castellers de Vilafranca 3 de 9 amb folre
Segona part
Lluís Llach Venim del nord, venim del sud
Pastora Tinc un clavell per a tu
Gwen Perry i Gisele Jackson Que tinguem sort
Gossos Bressol de tots els blaus
Lluís Llach Un núvol blanc
Lídia Pujol País petit''
Miquel Gil El jorn dels miserables
Franca Masu Maremar
Nena Venetsanou Vaixell de Grècia
Marina Rossell Que feliç era, mare
Alessio Lega Abril 74
David Alegret Amor particular
Orfeó Català Campanades a morts
Joan Isaac, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Pere Jou, Andreu Rifé, Joan Dausà, Jofre Bardagí, Xavier Baró, Enric Hernàez, Orfeó Català No és això, companys, no és això
Gerard Quintana i Pascal Comelade I si canto trist
Cris Juanico Viatge a Ítaca I
Gorka Knörr Viatge a Ítaca II
Mercedes Peón Com un arbre nu
Beth, Ivette Nadal i Bikimel Laura
Maria del Mar Bonet Alè
Manel Camp, Nabil Mansour, Masil, Yacine Belahcene, Ismael, Ramoncín i Cor per la Integració L'estaca
Tots Tossudament alçats

Ressò internacional[modifica]

El Concert per la Llibertat va despertar l'interès d'uns quants mitjans de comunicació internacionals, vint dels quals estaven acreditats al Camp Nou; hi varen ser presents agències de notícies (com Reuters i Associated Press) i diferents diaris, televisions i ràdios de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Holanda, Portugal, etc.[24] Una de les imatges més comentades va ser la del mosaic que es va desplegar a les grades del camp mentre sonava l'himne dels Segadors.[25]

Entre els titulars es troba:

Referències[modifica]

  1. «L'independentisme esclata al Camp Nou». VilaWeb, 30-06-2013. [Consulta: 30 juny 2013].
  2. Colomer, Marc «El Barça cedeix el Camp Nou el 29 de juny per al concert amb Llach per l'estat propi». Ara, 24-04-2013.
  3. «Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil i Pastora entre més al concert per la independència». VilaWeb, 30-05-2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «"Tossudament alçats", de Llach, tancarà el Concert per la Llibertat al Camp Nou, que aplegarà més de 400 artistes». 324.cat, 30-06-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
  5. «90.000 voices for independence at Barcelona's Camp Nou concert» (en anglès). VilaWeb, 30-06-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
  6. «Muriel Casals recorda als partits catalans que el camí del dret a decidir "és complicat" però "no pot ajornar-se"». 324.cat/ACN, 30-06-2013.
  7. «El Concert per la Llibertat vende 60.000 entradas». la Vanguardia, 04-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  8. «Paralizada la venta de entradas del Concert per la Llibertat». el País, 04-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  9. «A la venta 30.000 nuevas entradas para el 'Concert per la Llibertat'». el Periódico, 17-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2013].
  10. «13TV, sorpresa i preocupada perquè Dyango hagi passat de cantar 'Suspiros de España' a donar suport al “separatisme català”». Ara, 05-06-2013.
  11. «Dyango no es deixa intimidar per l'actitud agressiva dels tertulians de 13tv contra el seu independentisme». Vilaweb, 05-06-2006.
  12. «Dyango escandalitza 13tv». Regió7, 06-06-2013 [Consulta: 2 juliol 2013]. Arxivat 2013-07-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-11. [Consulta: 2 juliol 2013].
  13. «Dyango: « No es pot fer marxa enrere; ens faríem mal»». El Punt Avui, 17-06-2013.
  14. «Dyango i Peret denuncien les amenaces de la caverna». VilaWeb, 28-06-2013. Arxivat de l'original el 30 de juny 2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
  15. «Pedro Guerra es retira del Concert per la Llibertat perquè “aquesta lluita no és la meva”». diari Ara, 28-06-2006.
  16. «Mayte Martín i Pedro Guerra no seran al Concert per la Llibertat per pressions espanyoles». el singular digital, 27-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-30. [Consulta: 27 juny 2013].
  17. S, Q. «Mayte Martin es penedeix del seu «no» al Concert». Nació Digital, 06-07-2013.
  18. «El Concert per la Llibertat inclourà una fira d'entitats». VilaWeb, 21-06-2013.
  19. «El Concert per la Llibertat recapta 25 tones d'aliments». Ara, 30-06-2013.
  20. «Els Castellers de Vilafranca han protagonitzat una imatge espectacular al “concert per la llibertat”, amb el tres de nou amb folre davant de 90.000 espectadors». Radiotelevisió Vilafranca, 01-07-2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
  21. «Actualitat». La Xarxa, 04-07-2013. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
  22. «Els Castellers de Vilafranca descarreguen el 3d9f al Concert per la Llibertat». Castellers de Vilafranca, 30-06-2013. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2017. [Consulta: 8 juliol 2013].
  23. Colomer, M.; González, S. «Un Camp Nou per l'estat propi per impulsar el procés». Ara, 20-04-2013.
  24. «Una vintena de mitjans internacionals, al Concert per la Llibertat». VilaWeb, 29-06-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
  25. «La imatge del Concert per la Llibertat, als mitjans internacionals». VilaWeb, 01-07-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert per la Llibertat