Concert d'homenatge a Freddie Mercury

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Freddie Mercury

El concert d'homenatge a Freddie Mercury, es va celebrar per conscienciar a la gent l'existència de la sida i a part homenejar a Freddie Mercury. Es va celebrar a l'estadi de Wembley a Londres el 20 d'abril de 1992. L'objectiu de l'esdeveniment, a part d'homenatjar a l'artista, era conscienciar la gent sobre l'existència de la sida i recaptar fons per a la Mercury Phoenix Trust, la fundació que van crear la resta dels intèrprets de Queen després de la mort de Freddie. En el concert es van reunir a 72. 000 espectadors, sent retransmès per ràdio i per televisió per a 76 països. Gràcies aquest concert es van recaptar aproximadament 20 milions d'₤.

El 24 de novembre de 1991, Freddie Mercury va morir a causa de la Sida, una malaltia poc coneguda en aquella època. Els membres en vida de Queen Brian May, John Deacon i Roger Taylor van decidir organitzar un concert d'homenatge al seu company i amic Freddie Mercury.

Concert[modifica | modifica el codi]

En el concert es van reunir a diversos artistes: Metallica, Def Leppard, Extreme, David Bowie, Elton John, Guns N' Roses, Ian Hunter, Mick Ronson, Sea, George Michael, Roger Daltrey, Robert Plant, Bob Geldof, Tony Iommi, Zucchero Fornaciari, Lisa Stansfield, Liza Minnelli, Annie Lennox, Spinal Tap, Paul Young i Chris Thompson.

El dilluns 20 d'abril de 1992 es va dur a terme el concert en memòria seva juntament amb altres celebritats. El concert es va realitzar a l'estadi de Wembley, Anglaterra. En el més alt es va col·locar una figura d'un Fénix gegant, el qual és el símbol distintiu de la fundació Mercury contra la sida. Durant el concert van tocar molts grups.

El concert va donar inici amb els grups influenciats per Queen(grups que tocaven el mateix tipus de música);Metallica, Extreme, Def Leppard, i Guns N 'Roses i al final de l'escenari hi havia un projector que mostrar els vídeos explicant la vida de Freddie amb el seu grup ¡ Mentrestant, es canviava una mica l'escenari per a les següents interpretacions.

En la segona part del concert van tocar els tres membres en vida de Queen amb diferents artistes com per exemple (John Deacon, Brian May y Roger Taylor), junto con varios artistas, como Elton John, Roger Daltrey, Tony Iommi, David Bowie, Mick Ronson, James Hetfield, George Michael, Seal, Paul Young, Annie Lennox, Lisa Stansfield, Robert Plant, Joe Elliott, Phil Collen, Axl Rose, Slash, Liza Minnelli

Concert en VHS / DVD[modifica | modifica el codi]

El concert va ser donat a conèixer en VHS (en dos cassets) i en Laserdisc en Estats Units i en Japó el 1993, i en Gran Bretanya en 1997, però a causa de les limitacions de temps, les dues últimes cançons interpretades per Extreme, les primeres dues de Def Leppard, i l'aparició de Spinal Tap van ser eliminades de la versió en VHS (juntament amb la interpretació de Robert Plant de Innuendo, a petició del mateix Plant, que va considerar que la seva actuació va ser molt pobre, a causa que se li va oblidar gran part de la lletra). La versió dels Estats Units també va ometre l'actuació de Bob Geldof ("Too Late God") i de Zucchero (Les Paraules d'Amor).

L'abril de l'any 2002, en el desè aniversari de la "Mercury Phoenix Trust", el concert va ser llançat en DVD i va entrar en les llistes de popularitat del Regne Unit en el lloc 1. La versió DVD ha estat durament criticada, ja que tota la primera part del concert no va ser inclosa, a més que la cançó Innuendo tampoc va ser inclosa en el DVD, respectant la petició de Robert Plant. El concert, que originalment estava en format 4:3, va ser editat awidescreen, perdent una mica de la qualitat original. El recaptat per les vendes d'aquest DVD va ser donat a la mateixa "Mercury Phoenix Trust".

El 12 de febrer de 1992, Freddie va rebre a títol pòstum el Premi BRIT per la seva "Excepcional contribució a la música britànica". En la mateixa cerimònia, Queen va guanyar el premi Millor Senzill de 1991 pel tema "These Are The Days Of Our Lives". En pujar a l'escenari per recollir el premi, Roger va anunciar el següent: «Esperem que molts de vostès puguin venir el 20 d'abril a l'estadi Wembley per unirnse a nosaltres en la celebració de la vida i carrera artística de Freddie Mercury.

Feia sis anys que Queen havia realitzat el seu últim concert, així que el 27 de març els tres supervivents del grup es van tancar per assajar els seus vells hits i les noves cançons que mai havien tocat en viu. Va ser dur tocar sense Freddie, però la seva reacoplamiento era necessari abans de traslladar-se als Bray Studios, per assajar amb els artistes convidats: Elton John, David Bowie, Guns N 'Roses, Metallica, Extreme, Seal, Roger Daltrey, Robert Plant, Def Leppard i Liza Minelli, entre d'altres: «no és Queen, jo no crec que sigui Queen. Som nosaltres tres i un munt de gent, tots units per fer alguna cosa amb el catàleg de Queen, i específicament enfocat a la part que Freddie va tenir-hi (Brian).

L'any de la mort de Freddie va ser l'any de més morts per sida, malauradament a partir de llavors va poder millorar la vida d'aquests malalts, per Freddie no arribo a temps

Interpretacions sense Queen[modifica | modifica el codi]

Freddy Mercury en un concert

Interpretacions amb Queen[modifica | modifica el codi]

En el concert van tocar:

En una gran entrada, Brian May canta la primera estrofa de la cançó per després donar pas a Joe Elliott

  • Roger Daltrey,Després d'una introducció per part de Brian el guitarrista de Black Sabbath Tony Iommi fent el sol de

Heaven and Hell, Roger Taylor anuncia el cantant de The Who Roger Daltrey mentre toca la introducció de Pinball Wizard al qual el públic aclama quan entra amb el seu senyal inconfusible de donar voltes al cable del micròfon.

Roger Taylor anuncia com a pròxim convidat l'italià Zucchero, a qui el grup té un gran afecte, cantant una versió senzilla de «Les paraules d'amor».

Brian May li dóna la benvinguda de tornada a l'escenari a Gary Cherono on posa el públic a saltar cantant una poderosa i enèrgica versió de Hammer To Fall.

Després que Roger Taylor crea un gran ambient a la bateria surt a escena el vocalista de Metallica. James Hetfield fa una gran participació cantant la que es considera la primera cançó de thrash metall

A causa de la poca vocalització de part de Robert Plant i poc afinament la cançó Innuendo no va sortir com s'esperava però després d'això el cantant va posar el públic a ballar amb Crazy Little Thing Called Love on ressalta la guitarra de Mai i en la part de "Ready Freddie" el cantant va fer que el públic ho repetís tres vegades recalcant a qui se li dedicava aquest homenatge.

Un dels moments més emotius va ser aquest quan Brian canta en el teclat juntament amb Spike Edney Too Much Love Will Kill You on al final brollen les llàgrimes del cantant.

Brian anuncia com a pròxim convidat a Paul Young per cantar una versió senzilla de Ràdio Ga Ga on el públic participa en el cor com era costum en els concerts del grup.

Un altre moment emotiu és quan Seal canta la Bella cançó Who Wants To Live Forever.

Lisa surt a l'escenari amb uns rulos i una aspiradora fent homenatge al vídeo de la cançó i després la canta demostrant una gran vocalització.

Roger taylor presenta al públic a Annie Lennox juntament amb David Bowie per cantar el tema Under Pressure on aquest últim col·laboro en la versió d'estudi.

Després que Annie deixa l'escenari David procedeix a prendre el saxofon ia presentar a Mick Ronson ja Ian Hunter qui li va donar l'oportunitat al grup de servir de teloners anys enrere ... En el cor d'aquesta cançó entren de nou Joe i Phil de Def Leppard.

Amb una introducció de part de Roger Taylor entra a cantar George Michael una de les cançons més demanades pel públic en els concerts de Queen.

George crida a l'escenari de nou a Lisa Stansfield per cantar a duo

George va cantar Somebody To Love. S'aprecia com una de les millors vocalitzacions de la carrera d'aquest i al final d'aquesta cançó George dóna l'oportunitat al públic on canten "love" saltant a les notes tal com ho feia Freddie; això aconsegueix una gran emoció per als membres restants del grup en especial a Brian.

Després de cantar la primera part de la cançó al piano Elton John dóna pas (després de l'Òpera) a Axl Rose qui amb una enèrgica entrada posa al públic a saltar .. El final de la cançó és cantada a duo.

Elton després d'unes paraules passa a cantar una de les cançons més emotives del grup: "The Show Must Go On".

Axl surt de nou a l'escenari cantant l'himne del grup, «We Will Rock You», amb una gran ajuda de part del públic.

Després que Brian digués que només hi havia una persona al món que Freddie estaria orgullós que es presentés aquesta nit i donant-li gràcies als convidats, surt a l'escenari Liza Minnelli qui mostra un gran afecte a Brian per després cantar We Are The Champions. Al final de la cançó entren els convidats l'escenari a cantar el cor d'aquesta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]