Concert per a piano núm. 10 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concert per a piano núm. 10
Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart
Tonalitat: Mi♭ major
Forma musical: Concert per a solista
Catalogació: K. 365 (316a)
Any: 1779
Moviments:
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Rondo. Allegro

El Concert per a dos pianos núm. 10 en mi bemoll major, K. 365 (316a) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart de l'any 1779; tenia vint anys d'edat i estava a punt de deixar Salzburg per establir-se a Viena. Mozart el va escriure per poder interpretar amb la seva germana Nannerl.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El concert està instrumentat per a dos pianos, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments:

  1. Allegro, en mi bemoll major i compàs 4/4.
  2. Andante, en si bemoll major i compàs 3/4.
  3. Rondo. Allegro, en compàs 2/4.

El concert es desvia de l'habitual concert amb un sol piano ja que predomina el diàleg entre els dos pianos que intercanvien idees musicals. Mozart divideix els passatges més destacats entre els dos pianos per igual. A més, l'orquestra roman molt menys activa que en altres concerts per a piano de Mozart; el protagonisme és per als dos solistes.

El primer moviment és líric i, com ha observat Ledbetter, "meravellosament espaiós, com si Mozart estigués gaudint completament de si mateix i deixant que les seves idees flueixin lliurement".[1] El moviment central és lent i refinat; l'orquestra roman en un segon pla acompanyant els dos pianistes. El rondó final presenta una unitat rítmica i, després d'uns passatges lírics, retorna l'exuberant tema principal del Rondó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Program notes per Steven Ledbetter per a la interpretació del concert del 12 de novembre de 2006 de Los Angeles Chamber Orchestra

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]